Llegeixo amb satisfacció Le web 2.0
en classe de langue: Une réflexion théorique et des activités
pratiques pour faire le point, de Christian Ollivier i Laurent
Pruen (Paris, 2011). Fa uns quants anys moltes de les persones interessades en la tecnologia i l'aprenentatge de llengües ens vam
enlluernar amb les noves eines o aplicacions de l'anomenat des de
l'any 2004 web 2.0 (etiqueta que no ha acabat de desaparèixer malgrat
la ràpida substitució de denominacions a la xarxa). Era un
enlluernament lògic, perquè aquelles eines ens obrien la imaginació
a tot un món de possibilitats dins l'aula de llengua, que sempre hem vist com un espai sense límits. L'atracció
per les eines en si mateixes va anar acompayada, com no podia ser
altrament, per la reflexió general sobre allò subjacent que canviava a la
xarxa i que permetia l'aparició d'aquelles noves eines. I va anar
acompanyada, també, d'una necessària reflexió sobre l'aplicació
didàctica de les noves aplicacions, sense la qual eren poc més que
pirotècnia llançada sense ordre ni concert. Le web 2.0 en
classe de langue refà la reflexió sobre l'aprenentatge amb el web social que, poc o molt,
hem hagut de fer aquests darrers anys, des dels blocs i a peu d'aula, sempre amb voluntat innovativa i l'objectiu final de trobar nous camins i facilitats a l'aprenentatge. L'obra ens
ofereix un ventall d'eines interessants comentades (a la part final del text), ara que potser ja es comença a
detectar un cert esgotament en l'aparició d'eines radicalment noves i sorprenents. Ens ofereix també una excel·lent anàlisi del fenomen del web 2.0 i de les seves potencialitats didàctiques.
I, en tercer lloc, ens lliura un conjunt d'activitats pràctiques explicades i desenvolupades, de menes ben diverses, que ens permeten conduir
l'alumnat amb garanties cap a espais del web social a aprendre
llengües. Així doncs: eines, teoria, pràctiques amb sentit, els
tres peus imprescindibles per actuar adequadament a l'aula de llengua
integrant el web 2.0. Tot plegat, i aquest és un aspecte clau, dins una aposta metodològica per
l'aproximació interaccional a l'aprenentatge de llengües. És a dir: entenent que hi ha un abisme entre les tasques pedagògiques i les
tasques reals i que la xarxa és un lloc fenomenal no pas per
simular situacions d'aprenentatge lingüístic, sinó per aprendre
llengües en actes comunicatius de debò.
