[604] Mapejar

La xarxa ens posa al davant i a l'abast una enorme quantitat d'informació, d'eines i de possibilitats que canvien les nostres necessitats de llengua i de comunicació. Exposar, informar o donar a conèixer, amb tot el desplegament d'estratègies pragmàtiques, discursives i lingüístiques que s'hi associen, han passat a un segon terme en les nostres necessitats de comunicació. Argumentar, sintetitzar, classificar i mapejar, en canvi, són cada cop més imprescindibles. Pel que fa, en concret, a classificar i mapejar, són una resposta necessària a l'allau que ens cau al damunt en forma de tota mena d'estímuls que fan complex i radicalment nou el nostre entorn. D'aquí el ressò que tenen eines com els mapes conceptuals a la xarxa, útils per si mateixos però alhora útils per entendre el caos que ens envolta. Cada vegada ens és més necessari tenir eines i recursos que ens permetin entendre una realitat que se'ns escapa. Es tracta de recursos que ben sovint tenen un caràcter visual, en l'elaboració i el desxiframent dels quals no hem tingut precisament un entrenament gaire sòlid fins ara en les diverses fases d'ensenyament obligatori. Si una cosa agraïm avui dia són els esforços de classificació de l'estil, per exemple, de l'organització que feia Microsiervos ja fa un temps del fenomen web 2.0 (consulteu-ne el mapa, ben conegut) o desenes d'altres temptatives en la mateixa línia (fixeu-vos també en aquesta ubicació damunt un mapa del món de més de mil eines 2.0). La gran quantitat de mapes conceptuals que proven de classificar el web 2.0 o altres fenòmens actuals és, en aquest sentit, ben reveladora. Quan algú ens mapeja l'al·luvió informatiu desconcertant en què vivim, respirem, un moment, alleujats. Altres senzills exemples de mapes orientadors són les temptatives de mostrar gràficament l'univers d'aplicacions associat a Twitter (Jess3 & Brian Solis). Observeu l'univers de serveis de 2010 (el Twitterverse 2010) i, també, l'univers de serveis de 2011 (el Twitterverse 2011), que ha crescut sense parar desafiant la nostra possibilitat d'abastar-lo. Com a aprenents perpetus de llengües (una plàcida cadena perpètua, aquesta) necessitem tenir tota mena de recursos per mapejar el caos que ens circumda i per saber llegir i interpretar els mapes aliens. Com a professors de llengües, no podem tampoc oblidar-ho.