[325] Reflexions sobre el llenguatge

Llegeixo La història més bonica del llenguatge (2009). Es tracta d'un enfilall de reflexions sobre el llenguatge que ens arriben d'una forma amena i interessant. El llibre es planteja com una entrevista de la periodista Cécile Lestienne a tres experts en tres àrees que vertebren els temes de la conversa. Es tracta de Pascal Picq, paleoantropòleg, professor al Collège de France i autor de diverses obres sobre la prehistòria i els homínids; de Laurent Sagart, especialista mundial en l'evolució de les llengües i de Ghislaine Dehaene, especialista en el llenguatge dels nadons. Les converses entren a reflexionar, àgilment, sobre sobre l'origen de les llengües; sobre la relació entre el llenguatge humà i les formes de llenguatge dels altres animals (abelles, dofins, balenes, vervets, primats...), que no tenen la creativitat i la recursivitat que els pugui equiparar als llenguatges humans; sobre l'aparició de les llengües (monogènesi, poligènesi?), sobre la desaparició de llengües (l'actual, massiva, però ja la que es va produir al neolític); sobre la reconstrucció de les llengües que fan els filòlegs (cas de l'indoeuropeu, per exemple), amb el suport d'altres disciplines com l'arqueologia, la història o la genètica de les poblacions... L'obra també entra a fons en la qüestió de les llengües al món, la dificultat d'inventariar-les i les seves característiques privatives i, alhora, les característiques generals (els anomenats universals del llenguatge). La darrera part de l'obra, de la mà de les opinions expertes de G. Dehaene, es dedica a l'adquisició de la llengua per part dels nadons, que immediatament demostren unes competències extraordinàries pel fet que reconeixen la llengua materna i la veu de la mare. L'autora, que té en compte investigacions recents basades en modernes tècniques d'imatge i d'altra mena, afirma que “el cervell del nadó no és una cera tova que espera que el món exterior l'afaiçoni. Està estructurat en regions funcionals que l'ajudaran en el seu aprenentatge”. Dehaene, responent les preguntes de Lestienne, fa un complet itinerari per l'adquisició del llenguatge per part dels nens i nenes: el reconeixement de la música de la seva llengua, la distinció dels fonemes, la immaduresa motriu que els impedeix de parlar abans d'hora, el xerroteig en la llengua materna, la percepció sonora dels mots en la llengua materna, l'assoliment del domini d'una cinquantena de paraules, l'associació de sentit a les paraules, el creixement vertiginós del vocabulari (increment de deu per dia als 18-24 mesos)... fins als sis anys, en què nens i nenes disposen ja de 6.000 paraules. L'obra es tanca, encoratjadorament, amb una clara valoració del plurilingüisme: “...[el plurilingüisme] és un futur possible: no cal que patim cap mutació per dominar diverses llengües.” Interessant repàs doncs, de diversos temes candents relacionats amb el llenguatge de la mà de les opinions d'experts. En recomano la lectura.