L'aprenentatge idiomàtic i la sensibilització i l'obertura cap a les llengües van molt més enllà de les aules de les acadèmies d'idiomes. L'aprenentatge informal de llengües, per bé que malauradament encara poc valorat, és decisiu per aprendre-les. Avui cal celebrar que la comissió parlamentària de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi aprovat una resolució en què es demana que el llibre d'estil dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat, en fase d'elaboració, incorpori que les declaracions en llengües estrangeres que s'emetin a TVC no es doblin, sinó que se subtitulin al català. Ens sembla molt rellevant aquesta decisió, encara més si tenim en compte que la televisió que es produeix ja no és un fet efímer i irrecuperable, sinó que s'acumula a la xarxa. Una decisió com aquesta, doncs, a més d'ajudar a aprendre llengües d'una manera inconscient als qui consumeixin la televisió en directe, pot generar amb el temps un ingent banc de material per a l'aprenentatge de llengües estrangeres o del català mateix. Aprendre llengües, doncs, podrà resultar més senzill a partir d'ara. L'exposició oral a persones que parlen altres llengües pot fer un pas endavant cap a la seva necessària naturalització.6.3.09
[234] Sentir llengües estrangeres a la TV
L'aprenentatge idiomàtic i la sensibilització i l'obertura cap a les llengües van molt més enllà de les aules de les acadèmies d'idiomes. L'aprenentatge informal de llengües, per bé que malauradament encara poc valorat, és decisiu per aprendre-les. Avui cal celebrar que la comissió parlamentària de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi aprovat una resolució en què es demana que el llibre d'estil dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat, en fase d'elaboració, incorpori que les declaracions en llengües estrangeres que s'emetin a TVC no es doblin, sinó que se subtitulin al català. Ens sembla molt rellevant aquesta decisió, encara més si tenim en compte que la televisió que es produeix ja no és un fet efímer i irrecuperable, sinó que s'acumula a la xarxa. Una decisió com aquesta, doncs, a més d'ajudar a aprendre llengües d'una manera inconscient als qui consumeixin la televisió en directe, pot generar amb el temps un ingent banc de material per a l'aprenentatge de llengües estrangeres o del català mateix. Aprendre llengües, doncs, podrà resultar més senzill a partir d'ara. L'exposició oral a persones que parlen altres llengües pot fer un pas endavant cap a la seva necessària naturalització.
[233] Ismael Nafría a la UAB
Avui hem tingut el plaer d'escoltar Ismael Nafría a la UAB, convidat pel Servei de Llengües a fer-hi una conferència sobre el Web 2.0, del qual és un expert (ha publicat obres com Web 2.0. El usuario es el rey, del 2007, o Internet es útil, del 2008). Ha fet una presentació clàssica del fenomen web 2.0, insis
tint en la filosofia que hi ha rere aquesta idea (internet com a plataforma, l'usuari com a protagonista...) i focalitzant també en diverses eines concretes, del camp educatiu i d'altres, amb interessants digressions cap a alguns aspectes del seu àmbit professional, el periodisme. Nafría treballa a La Vanguardia i és, des de l'any 2008, el director de continguts de l'Àrea Digital del Grup Godó. No ha estat una conferència amb grans sorpreses. Els recursos que ha citat (a les seves obres es refereix a centenars de recursos similars) són força coneguts (de Blogger a Wikispaces, de Ning a Flickr, de Delicio.us a Livemocha), però la xerrada ha estat molt ben conduïda i ha mantingut l'interès del públic. A la sala hi havia personal del Servei de Llengües, però també unes quantes persones del col·lectiu de bibliotecaris de la UAB i diverses persones d'altres serveis lingüístics universitaris. La composició heterogènia del públic no ha permès entrar en més detalls sobre aspectes relacionats amb l'educació o l'ensenyament de llengües. Ha quedat damunt la taula, amb tot, que la xarxa és un espai obert a l'enginy, la innovació i a usos nous i impensats, gairebé imprevisibles, i que l'aprenentatge de llengües no és un terreny estable en absolut (Nafría es referia, per exemple, a la plataforma Sclipo i les possibilitats que ofereix de penjar i consumir vídeos d'aprenentatge de llengües o de vendre o comprar classes de llengua que es realitzen en línia). El pànic no s'ha apoderat de la sala perquè no s'hi ha aprofundit, però qui més qui menys s'adona que cal estar preparats per a canvis de gran magnitud, començant per la previsible expansió i consolidació de la formació cap als dispositius mòbils (així ho apunta l'Informe Horizon, del New Media Consortium, en la seva edició per al 2009). M'han interessat idees puntuals com la de la xarxa com a agregació de serveis per a l'ús personal (els mashup) o la tendència de futur, dins aquesta línia anomenada Web 3.0, en què les dades personals presents a la xarxa seran tractades de manera intel·ligent i s'oferiran uns serveis altament personalitzats als individus. Un altre dels apunts que em porta a reflexionar: Nafría ha insistit en el fet que moltes de les aplicacions del Web 2.0 són molt senzilles de fer servir (en deu minuts crees una xarxa social Ning, deia, o un bloc) i ha parlat d'unes quantes iniciatives d'èxit unipersonals o gairebé, basades en l'aprofitament de la plasticitat, la flexibilita
t i les oportunitats que dóna la xarxa a qualsevol persona emprenedora. El pensament final, abans d'abandonar la sala de la conferència de Nafría, és inevitable: mentre moltes institucions i entitats es mouen amb feixuguesa de paquiderm reumàtic a causa de la seva magnitud, d'inèrcies instal·lades, de la por d'assumir riscos, de resistències al canvi, de la incapacitat per assimilar-lo o de l'0bsessió per controlar-lo fins i tot abans que neixi, a l'horitzó permanentment mutant del ciberespai volen aus infinitament lleugeres: és, si voleu concretar-ho en una imatge, el Vol d'orenetes inquietes de Giacomo Balla (1913), el dinamisme en essència. Unes orenetes que en el temps d'obrir una xarxa Ning són ja els Ocells llançant-se en picat de Paul Klee (1919), pures sagetes en un cel que elles mateixes defineixen. Perquè la inquietud, amics, a l'era del Web 2.0, és l'única direcció possible.
tint en la filosofia que hi ha rere aquesta idea (internet com a plataforma, l'usuari com a protagonista...) i focalitzant també en diverses eines concretes, del camp educatiu i d'altres, amb interessants digressions cap a alguns aspectes del seu àmbit professional, el periodisme. Nafría treballa a La Vanguardia i és, des de l'any 2008, el director de continguts de l'Àrea Digital del Grup Godó. No ha estat una conferència amb grans sorpreses. Els recursos que ha citat (a les seves obres es refereix a centenars de recursos similars) són força coneguts (de Blogger a Wikispaces, de Ning a Flickr, de Delicio.us a Livemocha), però la xerrada ha estat molt ben conduïda i ha mantingut l'interès del públic. A la sala hi havia personal del Servei de Llengües, però també unes quantes persones del col·lectiu de bibliotecaris de la UAB i diverses persones d'altres serveis lingüístics universitaris. La composició heterogènia del públic no ha permès entrar en més detalls sobre aspectes relacionats amb l'educació o l'ensenyament de llengües. Ha quedat damunt la taula, amb tot, que la xarxa és un espai obert a l'enginy, la innovació i a usos nous i impensats, gairebé imprevisibles, i que l'aprenentatge de llengües no és un terreny estable en absolut (Nafría es referia, per exemple, a la plataforma Sclipo i les possibilitats que ofereix de penjar i consumir vídeos d'aprenentatge de llengües o de vendre o comprar classes de llengua que es realitzen en línia). El pànic no s'ha apoderat de la sala perquè no s'hi ha aprofundit, però qui més qui menys s'adona que cal estar preparats per a canvis de gran magnitud, començant per la previsible expansió i consolidació de la formació cap als dispositius mòbils (així ho apunta l'Informe Horizon, del New Media Consortium, en la seva edició per al 2009). M'han interessat idees puntuals com la de la xarxa com a agregació de serveis per a l'ús personal (els mashup) o la tendència de futur, dins aquesta línia anomenada Web 3.0, en què les dades personals presents a la xarxa seran tractades de manera intel·ligent i s'oferiran uns serveis altament personalitzats als individus. Un altre dels apunts que em porta a reflexionar: Nafría ha insistit en el fet que moltes de les aplicacions del Web 2.0 són molt senzilles de fer servir (en deu minuts crees una xarxa social Ning, deia, o un bloc) i ha parlat d'unes quantes iniciatives d'èxit unipersonals o gairebé, basades en l'aprofitament de la plasticitat, la flexibilita
t i les oportunitats que dóna la xarxa a qualsevol persona emprenedora. El pensament final, abans d'abandonar la sala de la conferència de Nafría, és inevitable: mentre moltes institucions i entitats es mouen amb feixuguesa de paquiderm reumàtic a causa de la seva magnitud, d'inèrcies instal·lades, de la por d'assumir riscos, de resistències al canvi, de la incapacitat per assimilar-lo o de l'0bsessió per controlar-lo fins i tot abans que neixi, a l'horitzó permanentment mutant del ciberespai volen aus infinitament lleugeres: és, si voleu concretar-ho en una imatge, el Vol d'orenetes inquietes de Giacomo Balla (1913), el dinamisme en essència. Unes orenetes que en el temps d'obrir una xarxa Ning són ja els Ocells llançant-se en picat de Paul Klee (1919), pures sagetes en un cel que elles mateixes defineixen. Perquè la inquietud, amics, a l'era del Web 2.0, és l'única direcció possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)