Les empreses més avançades ja estan aplicant la política del 20 % amb els seus treballadors. És una política que es basa a fomentar la innovació i la creativitat dels empleats donant-los una forta autonomia: l'autonomia i la llibertat de pensament totals del 20 %. Aquesta política laboral consisteix a deixar que els treballadors utilitzin lliurement el 20 % del seu temps per desenvolupar projectes escollits per ells mateixos. Per ells mateixos? Per iniciativa pròpia? Sense cap directriu? Doncs sí. Google és l'empresa insígnia que ha aplicat aquesta política amb els seus treballadors amb uns resultats realment excepcionals (llegiu-ne la informació). Projectes no precisament desconeguts per la gran majoria de la població com Gmail, Google News, Google Talk, Google Sky, Google Moderator, etc. són fruits excel·lents de les galopades indòmites dels esperits lliures de la política Google 20 %, que ja s'ha convertit en un paradigma per als joves empresaris i emprenedors del segle XXI. Una iniciativa com la de Google necessita coratge, confiança i una valoració de la capacitat d'empenta i autonomia dels treballadors. Es tracta, al capdavall, de considerar que el foment de la llibertat personal a la feina pot arribar a ser molt més profitós que les restriccions, que limiten la creativitat, la inventiva i, de retruc, la motivació. Aquesta qüestió té una traducció directa en l'àmbit de l'aprenentatge de llengües: l'aprenent no pot ser un individu dirigit per algú altre (el formador del segle passat) que li controla les iniciatives, li escull el manual de curs, li tria les lectures i li programa el que cal fer a cada classe (a la classe divuitena: els gentilicis) i les tasques que ha de fer. L'aprenent també necessita el seu 20 % mínim d'autonomia total en els diversos aspectes de l'aprenentatge, i, a més, un marge ampli d'actuació en aquells aspectes sobre els quals el seu assessor pugui orientar-lo. La meitat de tota l'activitat d'aprenentatge, pel cap baix, hauria de ser d'autogestió. I aquesta meitat hauria d'incloure preses de decisió sobre aspectes clau de l'aprenentatge personal de llengua. El repte de les institucions educatives en aquest moment és saber confiar en l'aprenent; saber situar el formador en un actitud humil, a segon terme; fer a mans de qui aprèn tot allò que necessiti per exercir l'autonomia en unes condicions òptimes. Es tracta de posar-li a l'abast els espais d'autoaprenentatge més moderns (futuristes, si és possible!) i de facilitar-li eines, recursos i materials per a un aprenentatge veritablement autònom. Perquè pugui ser lliure i creatiu (ergo, efectiu) en l'acte d'aprendre.