[213] Seminari a la UVIC (i 3)

Avui al matí a la UVIC hem assistit a una ponència excel·lent, dins el Seminari Recursos per a l'ensenyament de la llengua: Juli Palou ha parlat de “L'experiència lingüística: un recurs per a l'aprenentatge de llengües” i ha fet una interessant reflexió sobre els textos reflexius (que generen reflexió cognitiva i no acaben sent textos públics). La sintonia amb el seu discurs ha estat total. Al Servei de Llengües de la UAB hem encetat aquest any un projecte ancorat en el Portfolio europeu de les llengües del Consell d'Europa per a la creació d'un banc de biografies lingüístiques (que vam presentar al darrer congrés de l'EdiLiC i del qual hem parlat en aquest bloc: consulteu l'etiqueta "biografia lingüística"). Ens ha agradat, per aquest motiu, trobar un eco sòlid en l'explicació de Palou d'altres iniciatives semblants de recollida de relats de vida focalitzades en aquest cas en nens i nenes de l'escola primària (també el CNL de Barcelona, darrerament, ha publicat un recull de 108 relats biogràfics d'alumnes de nivell bàsic del seu centre: Veus del món a Barcelona). Juli Palou ha mostrat alguna biografia lingüística generada en l'àmbit escolar i ha donat pistes per a l'anàlisi d'aquesta mena de textos (des de les dimensions interlocutiva, temàtica i enunciativa). Ens hem pogut fer el càrrec, d'altra banda, de la riquesa i del potencial de coneixement de la realitat que contenen aquesta mena de textos. En el cas del banc de biografies lingüístiques del Servei de Llengües de la UAB no hi ha tant un projecte d'investigació al darrere com l'objectiu de fer aflorar el capital lingüístic de la nostra comunitat universitària (ocult sota la presència de tres llengües: el català, el castellà i l'anglès) i de posar a l'abast dels nostres aprenents una eina al servei de l'aprenentatge de llengües i de la mobilitat universitària. Cal destacar, també, de la jornada d'avui a Vic, les conclusions del grup de treball de serveis lingüístics universitaris en què hem pres part els representants de cada servei, de les quals apunto a continuació les línies principals: 1) els serveis lingüístics han de crear materials i recursos (sobretot virtuals) que atenguin la diversitat d'usuaris, nivells i objectius que els és comuna, si és possible fent un treball comú interuniversitari. Interessa als SLU la creació de materials de nivell superior i de materials per al llenguatge d'especialitat. Simultàniament, però, l'estratègia de creació s'ha de contrapesar amb el fet que la xarxa és un enorme repositori de recursos que, amb els criteris pertinents per a formadors i alumnes, poden convertir-se en eines útils per a l'aprenentatge; 2) Els serveis lingüístics han de poder oferir models de llengua en els àmbits en què el català té poca presència a la universitat; 3) Els serveis lingüístics treballen en materials formatius i de sensibilització sobre les actituds lingüístiques (per a autòctons i nouvinguts) des de les àrees de formació i dinamització (sovint enteses com a espais amb fronteres cada cop més vagues): cal coneixement i coordinació en el treball amb aquesta línia de materials formatius; 4) Els serveis lingüístics han d'intensificar el treball amb els aspectes culturals i literaris (s'hi sol posar molt d'èmfasi en els nivells bàsic i elemental i no tant en nivells més alts). Algunes iniciatives com els clubs de lectura, que podrien concebre's com espais virtuals interuniversitaris, poden ser molt útils en aquesta línia.

[212] Seminari a la UVIC (2)

Ahir dia 6 al Seminari Recursos per a l'ensenyament de la llengua van intervenir Josep Maria Castellà (UPF) sobre “Recursos i discursos en l'educació lingüística a l'inici de l'era digital i global” i Francesc Ferran, amb la seva força expressiva habitual, parlant “Sobre la presa de decisions en triar i elaborar material”. Després hi va haver els treballs de grup (sota els eixos: diversitat, model de llengua, actituds , i, finalment, integració de la cultura i la literatura en els recursos i materials). Em van interessar, especialment, de la jornada d'ahir, algunes de les experiències que es van presentar a la tarda. Em centraré en dues que tenen interès en l'àmbit de la formació d'adults dels serveis lingüístics universitaris. D'una banda, l'experiència que va explicar Xavier Abelló, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de “Materials per a les noves programacions de llengua catalana de nivell intermedi” (descarregables a la xarxa). Abelló va explicar la naturalesa d'aquests nous materials, que s'ajusten als programes de la SPL i als cursos modulars del CNL (I1, I2, I3). Es tracta d'uns materials, explicava, en cinc unitats per a cada mòdul, que es basen en un enfocament per tasques (diverses d'intermèdies i una de final de globalitzadora), cadascuna de les quals és acompanyada d'una guia didàctica. L'objectiu d'aquestes tasques és que a l'aula es puguin recrear les situacions de comunicació pròpies de diversos àmbits socials i que els temes corresponguin als que necessiten els aprenents. Un dels aspectes que Abelló va destacar és la integració de l'avaluació dins els materials, uns materials que fomenten la reflexió constant i el treball col·laboratiu. La companya del Servei Lingüístic de la URV Mònica Batet, d'altra banda, va fer balanç del programa d'acollida lingüística anomenat Gràcies ja conegut en l'àmbit dels serveis lingüístics universitaris i va explicar com havia evolucionat al llarg d'aquests darrers cinc o sis anys. Actualment és un programa intensiu d'unes 12 hores per als estudiants nouvinguts que es concep com una formació de supervivència que posa en contacte estudiants de fora i alumnes autòctons. Aquests darrers reben un curs breu d'acolliment lingüístic (amb estratègies per gestionar la conversa, coneixement de recursos per ensenyar el català, etc.) després d'haver passat una entrevista d'idoneïtat, i la seva acció amb els nouvinguts es tradueix en cinc sessions de conversa de dues hores. Batet insistia que el programa ha millorat els aspectes avaluatius, per mitjà de graelles de control de les sessions de conversa i una entrevista avaluativa final amb l'estudiant nouvingut. Mònica Batet ha acabat fent un balanç positiu del programa Gràcies, que aquest any ha arribat a les 32 edicions i les 391 parelles que han acabat el procés previst.