[53] Amics de J. Carlos Moreno Cabrera (i 2)

Per què amics de Juan Carlos Moreno Cabrera? Perquè quan se li pregunta en una entrevista a El Periódico “Señale un error de los catalanes al plantear su defensa de la lengua”, respon: “Les reprocho que no hayan sido más intransigentes en su uso. Deberían hablarlo en Madrid. En el Congreso. En las entrevistas.” O perquè pot afirmar sense manies, en una entrevista a Noticias de Guipuzkoa que “Hay una educación ancestral que mantiene que existe una única lengua, el castellano, y que todo lo demás son anécdotas o cuestiones más o menos folclóricas. Esa educación se sigue manteniendo hoy en día, la teoría sigue siendo la misma: que vivimos en un Estado monolingüe y mononacional.” O perquè pot dir sense embuts a Público.es que a l'Estat no hi ha partits polítics d'àmbit espanyol que siguin veritablement plurilingües. O perquè és un fervent defensor del plurilingüisme passiu, com ho declara amb entusiasme en aquesta altra entrevista, o perquè desmunta tots els prejudicis lingüístics i afirma que “todas [las lenguas] son exactamente igual”. Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera, també, perquè afirma que somia en castellà, però que de vegades ho ha fet en euskera, en rus o en anglès.

[52] Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera (1)

J. C. Moreno Cabrera (1956) és, per a nosaltres, una figura imprescindible. Per això celebrem que obri el curs del Servei de Llengües de la UAB el dia 26 de setembre a les 10 del matí amb una conferència. És doctor en filosofia i lletres i catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid, una personalitat destacada en l'àmbit de la lingüística a l'Estat i una de les rares veus espanyoles significades que defensen obertament i amb convicció la diversitat lingüística i el multilingüisme a l'Estat, i que, alhora, fan una severa crítica a la política lingüística que aquest aplica. El seu darrer llibre, El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva (2008) n'és un clar exponent. Els interessos de Moreno Cabrera són molt amplis. En destaquen els estudis relacionats amb la tipologia, la classificació, la situació, l'expansió i la desaparició de les llengües del món. Ha publicat entre altres obres: Lenguas del mundo (1990), La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), El universo de las lenguas (2003), Las lenguas y sus escrituras (2005); De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista] (2006). O també: Lógica Formal y Lingüística (1987), Fundamentos de Sintaxis General (1987), La lingüística teórico-tipológica (1995), Diccionario de lingüística neológico y multilingüe (1998), Curso universitario de lingüística general (2a ed. 2000), Semántica y gramática (2003) i Introducción a la lingüística (2a ed. 2004). Volem destacar, també, que ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal (Madrid, Taurus, 1994), que ha estat membre del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del món promogut per UNESCO ETXEA i que és membre del comitè científic de LINGUAMÓN-CASA DE LES LLENGÜES.