[849] Estroncar la llengua

J. M. Ganyet, adaptat de l'original anglès

L'esborrany de llei d'educació del ministre Wert remou aquests dies la societat catalana, aquesta Catalunya indubtablement real que està representada per una àmplia majoria al carrer i al Parlament que no accepta que li toquin la llengua. La compareixença de divendres de la vicepresidenta del govern d'Espanya, en la qual va provar de demostrar que no es menystenia el català a la llei i que no s'hi liquidava la immersió, va contenir, des del meu punt de vista, un moment especialment interessant. La vicepresidenta va al·legar que el català no podia ser una llengua troncal a la LOMCE perquè només podien tenir aquesta consideració les matèries estudiades a tot l'estat: "Por lo tanto —ha agregado Sáenz de Santamaría—, si las lenguas cooficiales fueran troncales se estaría obligando a todos los escolares españoles a estudiar cinco lenguas [en referencia al castellano, el catalán, el vasco, el gallego y el valenciano]. Creo que, salvo casos excepcionales, no aprobaría ninguno". Una afirmació com aquesta fa tristesa. Els catalans, els valencians i els illencs (30 % de la població de l'estat) ja sabem tres d'aquestes cinc llengües perfectament (perquè dues són una, oi, vicepresidenta?). I, com a parlants de llengües romàniques, ens trobem ben a prop del gallec, com no pot ser d'una altra manera. Una llengua que, d'altra banda, pot comprendre tot castellanoparlant per escrit i oralment fins i tot sense haver anat mai a l'escola. L'escola que hauríem volgut (ara ja és massa tard) hauria estat la que hauria considerat troncal l'educació plurilingüe, la que hauria instruït a tots els nens de l'estat en unes nocions de totes aquestes llengües, la que hauria ensenyat a apreciar les llengües i la diversitat com a valors fonamentals. Aquesta hauria estat l'educació lingüística que hauríem volgut (n'hem parlat a Aprendre llengües: llegiu, per exemple, les entrades "Denominador comú" o "Un idioma no és un mur, és una porta"). Però ara ja és tard, i vol ploure.

[848] Espais amics a la xarxa (1)

Recullo les adreces de diversos blocs o espais virtuals que enllacen aquest bloc, als quals aprofito l'ocasió per agrair la confiança d'estendre ponts a la xarxa. Estic segur que als seguidors d'Aprendre llengües els han de semblar ben pròxims als seus interessos, perquè les temàtiques són parcialment o totalment properes a les d'aquest espai. Em refereixo al web del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), grup de referència a Catalunya creat ja fa vint anys amb Carme Junyent al capdavant. Em refereixo també al bloc Català Llengua Estrangera. (recursos per a la innovació en CLE), de l'Institut Ramon Llull, entitat que ens connecta amb l'activitat de lectors i lectores d'arreu del món i ens ofereix periòdicament reflexions interessants sobre l'ensenyament del català. Parlo també del web Babel, del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. Em refereixo també al Butlletí de documentació dels Serveis lingüístics de la UB, que ens manté ben informats de novetats del nostre camp professional. I també al bloc del grup de treball Transferència interlingüística del Servei de Llengües del Departament d'Ensenyament, o al bloc Llengua catalana del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua de la Subdirecció de Llengua i Entorn del Departament d’Ensenyament. Vull fer esment també de blocs personals excel·lents com el Gazophylacium, de Puigmalet, el Sant Tornem-hi, de Xavier Rull, o l'interessant Diari per a Tècnics Lingüístics, que forma part del projecte en xarxa Eines de llengua de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, en un espai de la nostra comunitat lingüística d'una gran vitalitat blocaire. En una cerca sobre la retrovinculació del bloc, he descobert molts altres col·legues virtuals insospitats, els interessos dels quals són també els meus i potser els dels lectors. En parlaré.