[806] Aprenentatge de llengua i identitat

La qüestió de fer servir o no a classe tot aprenent una llengua estrangera la llengua pròpia és vella. Es tracta que els aprenents de llengua facin servir al màxim, lògicament, la llengua que aprenen i que, si és possible, es tendeixi a evitar la traducció immediata de les paraules que generen dubtes de comprensió. Cal reconèixer que és realment útil posar a la pràctica l'habilitat de parafrasejar o de provar de definir en la llengua que s'aprèn. No se n'ha de fer un gra massa, amb tot: l'ús de la llengua pròpia a classe de llengua estrangera, esporàdicament, és una bastida útil per a l'aprenentatge que descarrega cognitivament i permet fer sortir un jo autèntic que necessita emergir davant els companys d'aula. M'agradaria cridar l'atenció sobre aquesta qüestió. A classe de llengua estrangera ens trobem exposats a una situació delicada. Contínuament hem de donar respostes, explicacions, argumentacions que, si no som prou destres en la nova llengua, ens mostren als altres amb una imatge dèbil. I tots els aspectes socioafectius són decisius en aprendre una llengua. Imagineu que hi ha un debat a l'aula d'alemany d'un nivell B1 sobre la crisi econòmica actual. Un expert en economia amb dificultats per defensar-se en la llengua alemanya s'hauria de resignar a mostrar una imatge insubstancial, com si no sabés defensar les seves idees sobre la qüestió? A la classe de llengua estrangera s'haurien de propiciar els espais en què les persones poguessin mantenir la seva imatge inalterada; s'hauria de provar de generar moments en què el dèficit o la dificultat amb la nova llengua deixessin pas al recobrament de la identitat plena. No em sembla malament que s'hagi d'assumir la condició d'aprenent, però estic segur que l'ús de la llengua pròpia en certs moments planificats de la classe de llengua pot esdevenir un suport important al manteniment de la imatge personal.