[428] Les aparences ja no enganyen

Aquests dies llegia l'avançament de l'Informe Horizon 2010 (avui veig que n'ha sortit ja la versió completa) i hi constatava que en dos o tres anys el fenomen de la realitat augmentada, del qual cada cop es parla més, s'estendrà decididament. Realitat augmentada (AR) és un terme creat el 1990 per Tom Caudell que podem resumir en la idea que els humans, per mitjà de la tecnologia (de les interfícies mòbils que cada cop més prolonguen el nostre ordinador i el fan ubicu) podrem obtenir un gavadal de dades associades a la realitat que observem. Ho farem senzillament enfocant els nostres ginys detectius sobre allò de què vulguem ampliar el coneixement aparent. Caldrà només tenir els dispositius mòbils adequats i les competències per obtenir la informació no aparent. L'aplicació a l'ensenyament-aprenentatge té un gran potencial i ja hi ha projectes orientats a aquesta finalitat, com assenyala l'Informe Horizon: “Augmented reality has strong potential to provide both powerful contextual, in situ learning experiences and serendipitous exploration and discovery of the connected nature of information in the real world. Of particular relevance is AR gaming. Creating games based in the real world augmented with various networked data can give gamers and educators powerful new ways to show relationships and connections in the real world” (extracte de l'avançament de l'Informe). ¿Us imagineu enfocar cap a la paret d'un edifici i obtenir dades rellevants del que hi ha al darrere? En la mesura que l'aprenentatge lingüístic té un component decisiu i irrenunciable de recerca i d'exploració, és segur que els avenços relacionats amb la realitat augmentada seran aprofitats des d'aquest àmbit. No serà difícil, segurament, enfocar cap a un edifici o un objecte i obtenir les informacions de vocabulari adients a allò que enfoquem i suggeriments de fraseologia, per exemple, relacionats amb una realitat que abans, a ull nu, ens era totalment inexpressiva. El coneixement del vessant lingüístic (lèxic, etimologia, pronúncia...) de la realitat és un aspecte més de la realitat augmentada, que ens pot ajudar a comprendre millor la realitat senzilla. Acabo: en català diem que “les parets tenen orelles”, en referència llunyana al fet que el polític romà Stateri fou delatat de conspiració contra l'Estat perquè les seves paraules van ser sentides des de l'altra banda d'una paret massa prima. Potser aquest refrany reviscolarà en el context de la realitat augmentada, ara que les parets de tot plegat se'ns aprimen tant i tot queda tan exposat. Sense deixar els refranys... ¿només els nous analfabets podran continuar utilitzant, ja, aquella altra expressió de la saviesa popular anterior al segle XXI que afirmava que “les aparences enganyen”?