Una de les claus de la motivació del professorat de llengües de qualsevol centre rau en el fet que senti respectada la seva creativitat, la seva aportació personal, el seu saber fer, la seva experimentació. És imprescindible, des del punt de vista de la gestió del personal docent dels centres d'idiomes, saber detectar els interessos, les passions, les habilitats dels professionals i estimular-ne el desenvolupament i collir-ne els fruits en forma de materials docents i aportacions o innovacions de tota mena. Un dels errors habituals dels centres és aplicar polítiques d'expropiació, de vegades velada, sota mil i una fórmules: "això no ho has fet tu, és el fruit de l'experiència col·lectiva"; "això és del centre, perquè s'ha fet en hores de formació que ha pagat el centre"; "aquest material s'hauria d'haver creat en col·laboració amb altres professionals i no hauria d'haver estat una iniciativa individual", etc. El centre no en treu res d'aplicar fórmules d'expropiació. Al contrari. Algú que ha estat capaç de crear, de tenir una idea brillant, de desenvolupar un prototipus d'alguna cosa, d'experimentar un recurs d'avaluació nou, etc. mereix la confiança i el respecte per allò que ha endegat segurament amb una gran dosi de voluntarisme i compromís i mereix poder gestionar l'espai creatiu que ha desenvolupat amb un màxim de suport. El centre hauria de poder estar orgullós del seu personal innovador, potenciar-lo i aplicar polítiques de promoció i fins de modelització amb la resta de la plantilla. Una bona mesura d'encoratjament d'iniciatives és demanar a les persones innovadores que expliquin (per mitjà d'un taller formatiu, per exemple) allò que han creat o de què se senten orgulloses. Els professionals amb l'autoestima a lloc, amb un autoconcepte adequat, orgullosos del que poden aportar a la institució són, sense cap dubte, la millor llavor de la innovació de l'empresa.