[111] Recursos en línia per aprendre idiomes

Sense cap altra pretensió que proporcionar una drecera, facilito des d'aquest apunt l'entrada a quatre centres amb recursos per a l'aprenentatge o l'autoaprenentatge de diverses llengües. Un és l'Enllaça! (directori d'enllaços) dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que dóna recursos per a l'aprenentatge del català, el francès, l'italià i l'anglès (a banda recursos de sociolingüística, diccionaris, criteris, etc.). Un altre és el de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, amb recursos d'alemany, anglès, castellà, català, francès. El tercer: els recursos de l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (Barcelona), per mitjà del seu Centre d'Autoaprenentatge (en basc, alemany, anglès, àrab, català, coreà, castellà, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus, xinès). El quart espai de recursos per aprendre llengües ens l'ha proporcionat un lector d'aquest bloc: és el web de recursos de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet, “Arma't de recursos: idiomes on-line” (alemany, anglès, àrab, català, castellà, francès, italià). Doneu-hi un cop d'ull.

[110] Lingu@net

Els espais amb recursos per a un bon aprenentatge de llengües a la xarxa són molt diversos. Deixem constància en aquest apunt de l'autèntic centre multilingüe per a l'aprenentatge de llengües que és Linguanet, projecte Socrates Lingua elaborat amb fons de la Comissió Europea, que conté enllaços a més de 3.800 recursos. El projecte garanteix que la selecció dels recursos s'ha fet amb criteris de qualitat. La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya és un dels col·laboradors associats de la iniciativa. Linguanet dóna accés a recursos d'autoavaluació i proves de nivell; a enllaços sobre maneres d'aprendre (estils d'aprenentatge, consells per als aprenents, casos d'èxit); a espais de xat, fòrums, blocs, etc. Les llengües dels recursos són: alemany, anglès, búlgar, català, danès, castellà, estonià, finès, francès, gallec, grec, islandès, italià, lituà, neerlandès, polonès, portuguès, suec. Paga la pena fer-hi un tomb.

[109] Validar l'aprenentatge no formal i informal

La validació de l'aprenentatge no formal i informal és un objectiu de molts països europeus. Institucions com l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop) treballen amb aquesta finalitat des de fa més de quinze anys. Si als anys noranta aquesta qüestió era d'un interès molt reduït, posteriorment ha anat creixent molt. El canvi és motivat per la importància cada cop més gran del paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida, que s'ha estès en gran mesura darrerament a tot Europa. La validació avança a velocitats diferents segons els països europeus. Ara: un nombre creixent emfasitzen ja la importància de fer visible i que tingui el valor apropiat l'aprenentatge produït fora de l'educació formal i les institucions d'ensenyament (el lloc de treball, per exemple, o el temps de lleure). Recomano la publicació del Cedefop Validation of non-formal and informal learning in Europe: a snapshot 2007 (Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 2008), que fa una completa instantània de la situació a Europa sobre aquesta qüestió. Aquest informe comenta el procés fins a la validació dels aprenentatges, un procés complex, i els mètodes que s'hi utilitzen: tests i exàmens, mètodes declaratius, observació, simulació i evidència extrets de la feina, o mètodes basats en l'ús dels portafolis (“The portfolio is particularly relevant to validation of non-formal and informal learning. It allows the individual candidate to contribute actively to collecting evidence and offers a mix of approaches strengthening the overall validity of the approach. This is confirmed by many countries introducing the portfolio as a central element in their validation systems”). La publicació conté, al final, un breu però interessant glossari de termes. Mentre es debat aquesta qüestió amb intensitat i avenços a Europa, i moltes persones es formen ja sobretot informalment o no formalment, les empreses continuen abocant muntanyes de diners en processos d'aprenentatge formal que sovint tenen una base viciada: ni se sap amb precisió què sap o què sap fer l'aprenent, ni hi ha la preocupació per fer visible aquest coneixement, ni se situa qui aprèn al centre del procés d'aprenentatge.