Sempre que em vaga em capbusso en els llibres que expliquen l'origen de paraules o expressions.
Aquests dies he llegit A buen entendedor... Dichos, frases y
expresiones: su significado y origen, de José Luis García Remiro
(Alianza, 2013). Es tracta d'una voluminosa recopilació i explicació
d'unes cinc-centes expressions de la llengua castellana (un
percentatge no negligible de les quals, per cert, té un equivalent
proper en català). L'obra tracta des d'expressions amb rerefons
clàssic o bíblic (cortar el nudo gordiano, és a dir, prendre una
resolució taxativa; la lámpara de Diógenes; el síndrome de
Eróstrato; la ley del Talión) fins a algunes de recents (ley de
Murphy, salir del armario), i es caracteritza per incorporar una bona
quantitat de documentació sobre l'aparició, el sentit i l'ús de les
expressions, la majoria de les quals tenen un ús ben viu en
castellà avui dia. El recull conté formes que reflecteixen les mil
vicissituds del comportament humà (te conocí ciruelo: en català diríem et conec herbeta...; lágrimas de
cocodrilo; salir rana; tragarse el marrón; tener mala leche; dar el
espaldarazo; un convidado de piedra; cuatro gatos; tener muchos
humos: la importància dels pobles es mesurava pels focs o fums que
tenien; en pelota: relacionat amb la pell; no dar puntada sin hilo:
no perdre passada, diríem en català; las niñas de los ojos). Algunes tenen relació amb el periodisme (el cuarto poder; hacerse eco) i la vida i els
costums polítics (cambiar de chaqueta; las dos Españas; tácticas
de filibusterismo; votar con los pies; condenar al ostracismo; una
quinta columna: apareguda el 1936 per referir-se als renegats emboscats
clandestinament entre l'enemic; de derechas o de izquierdas). Altres
expressions tenen origen en la religió (esto va a misa:
que fa referència a la selecció de productes del
camp que es duien a les celebracions religioses). El volum conté
també algunes frases històriques com aquella tan lamentable
d'Unamuno, que inventen ellos, que avui ens pot servir per referir-nos als barruts i aprofitats, incapaços de creació. Anoto quatre expressions el
sentit de les quals m'ha agradat conèixer: sabeu per què es diu en castellà ser
muy cuco ('astut', 'egoista')? Sabeu l'origen de la paraula gafe
(malastruc, en català)? Sabeu què és una gota malaya?
Sabeu per què es diu en castellà la ocasión la pintan calva? Doncs
bé: la primera fa referència al comportament dels ocells així
designats (els cuclilllos, en castellà), que ocupen el niu d'altres per pondre-hi els ous,
fins a foragitar-ne els propietaris; gafe té el mateix origen que el
mot gafo, que significa 'leprós' (que al seu torn ve d'una paraula
àrab que significava 'contret', 'doblegat'). La gota malaya, d'altra
banda, no té res a veure inicialment amb cap líquid: es refereix a
un artilugi de tortura de fusta en forma de bota que anava comprimint
el peu del torturat fins a trencar-li els ossos. I pel que fa al
darrer, la deessa Ocasió, sempre tan difícil de capturar, es representava amb una melena al davant del cap i ben calba al
darrere. La gràcia era prendre-la pels cabells en veure-la
(difícilment identificable, ai las, com passa sovint amb les bones ocasions), perquè quan ja havia passat ja
no mostrava cap agafador possible. Acabo: si us interessa gaudir amb la història dels
mots, els del castellà en aquest cas, A buen entendedor és un text molt recomanable.
