[695] Faves comptades (o no)

Qui no recorda aquell acudit en què el popular Eugenio deia observant un objecte remenut que tenia als dits: “...noventa y siete, noventa y ocho, noventa y nueve... Aaagh! Un ciempiés!”? La situació feia riure perquè els centpeus no tenen pas exactament cent peus. Els numerals serveixen la nostra necessitat de ser precisos, però també, molt sovint, la humaníssima necessitat de la indeterminació, la imprecisió, l'aproximació. Els centpeus són millepiedi en italià i mille-pattes en francès (també semblen tenir un miler d'extremitats en alemany i en danès), en anglès alternen els centipede amb els millipede i en grec modern es parla dels sarantapoderousa ('quaranta peus'). Exemples com aquest ens aporta Numeri per parlare: Da 'quattro chiacchere' a 'grazie mille' (Bari: Laterza, 2011) de Carla Bazzanella (amb col·laboració d'altres autors). Fa poc vaig dedicar una entrada d'Aprendre llengües a l'expressió dels numerals, amb motiu d'una altra publicació. Hi torno, doncs, de la mà del llibre de Bazzanella. Es tracta d'un text que pren l'italià com a base, però que fa una tasca constant de contrast entre llengües, amb presència del francès, el castellà, l'anglès o diversos dialectes italians (també l'alemany, el danès o el xinès són objecte d'alguns exemples i comparacions). És en aquest contrast que rau bona part de l'interès de l'obra. Per a coneixedors d'altres llengües (el català, sense anar més lluny), rere cada exemple de l'expressió d'un numeral (una frase actual, un proverbi) hi ha un motiu per buscar una semblança o una diferència expressiva, un exemple o un contraexemple. L'obra és una reflexió sobre l'expressió de la numeralitat tant quan se cerca la precisió com, sobretot, quan es manifesta la imprecisió. Si convidem a dinar un italià i ens demana “Due fagiolini”, per exemple, ens convé saber que no podem servir-li literalment dues faves, perquè ens està dient prudentment que n'hi posem unes quantes (en català diríem, en aquest cas, “Posa'm quatre faves”). Es fa difícil triar els exemples interessants, curiosos o senzillament divertits de l'obra en aquesta breu ressenya, perquè tot el text n'és un enfilall que respon, d'altra banda, a una rigorosa classificació i a unes explicacions solvents. La confrontació interlingüística ens fa veure formes molt semblants en l'italià (quattro gatti = 'pochissimi') o formes ben particulars com avere i cinque minuti ('avere un sfogo improvviso d'ira, un momento di malumore') o sudare sette camicie ('fare grande fatica') o fare un 48, que es fa servir per referir-se a una 'grande confusione, baccano, parapiglia, putiferio' i que té l'origen, ben idiosincràtic, en els motins insurreccionals de 1848 a Itàlia. El contrast que ens proposa Bazzanella en l'expressió dels numerals, obert a l'experiència de qualsevol lector, ens situa entre el reconeixement d'allò comú i la descoberta d'allò privatiu que hi ha en les llengües, per ampliar horitzons de coneixement a partir de la descoberta de la diferència.