[378] Adaptar l'ensenyament de llengües a l'EEES: primeres valoracions

Un grup de recerca de la Universitat de Jaen (UJA) ha dut a terme el primer estudi sobre l'adaptació de l'ensenyament de llengües a l'Espai Europeu d'Educació Superior. És el projecte ADELEEES, en el qual ha participat un elenc ampli d'investigadors de diverses universitats europees i americanes. Llegeixo, a la font des de la qual m'arriba la informació (Europa Press), que “en el estudio han participado cerca de 500 profesores y alumnos de universidades europeas que están pilotando el European Credit Transfer System (ECTS) en más de 15 titulaciones lingüísticas. Los resultados ofrecen un diagnóstico completo y pormenorizado del estado actual de la aplicación del sistema ECTS a la enseñanza de lenguas.” No cal dir com aquest estudi o qualsevol altra valoració similar té un interès màxim, en aquest moment, per als serveis lingüístics universitaris. L'esforç fet darrerament des de centres com el nostre, a la UAB, per adaptar la formació/aprenentatge en llengües als crèdits ECTS i a tot el que comporta aquesta adaptació que situa l'aprenent al centre del procés i el formador en una difícil perifèria (llegiu el post que ahir dedicàvem a aquesta qüestió) s'ha de posar en relació, com més aviat millor, amb les dades que puguin aportar estudis solvents. Aquesta investigació, doncs, ens serà fonamental per poder calibrar l'oportunitat de les nostres iniciatives d'adaptació recents, que es basen, en bona part, a dotar el professorat d'eines, informació i reflexió perquè pugui ocupar amb èxit el lloc que l'EEES li destina. Llegeixo, d'altra banda, que la professora que ha liderat aquest estudi, M. L. Pérez Cañado, acaba de publicar el primer llibre a Europa sobre l'adaptació de l'ensenyament de l'anglès a l'ECTS: English Language Teaching in the European Credit System: Facing the Challenge. Dilluns farem les gestions per aconseguir aquests textos. Totes les eines rigoroses que ajudin a afrontar adequadament el repte d'ensenyar i aprendre llengües en el context de l'EEES són, en aquest moment de canvi, de tempteigs i d'incertesa, aliment imprescindible.

[194] Web 2.0 a la universitat

Web 2.0 i universitat van íntimament unides, perquè la universitat és l'espai natural d'aplicació de les eines del web 2.0. Reporto en aquest post una vitamina lleugera sobre la qüestió, una presentació de Pedro Cuesta Morales, informàtic, titulada “Aplicaciones Educativas de la web 2.0 en la Universidad”, que es troba allotjada a slideshare. L'autor hi parla de l'ús de les tecnologies a la universitat; de la “universitat oberta” i del web 2.0 i les seves eines i de diverses possibles aplicacions a l'àmbit universitari. Pel que fa a l'ús de les tecnologies a la universitat, ens semblen interessants les dades que dóna sobre les dificultats de la penetració de la tecnologia (el desconeixement per part del professorat és del 55 %; els professors que no les fan servir són el 17 %; un 10 % de les tecnologies són desfasades). És interessant, també, la definició d'”universitat oberta” que fa l'autor, que exemplifica amb els cursos en modalitat open course ware. L'autor explica també l'evolució del web i dóna les idees clau del web com a plataforma i com a domini de l'usuari i lloc privilegiat on poder compartir coneixement. És interessant, també, la reflexió que apunta cap a l'encaix de la filosofia del web 2.0 i l'Espai Europeu d'Educació Superior i també sobre les possibilitats de l'e-learning 2.0 en aquest context (ens agrada, en concret, la idea que “el aprendizaje no está basado en objetos y contenidos que están archivados (como en una librería), sinó que es más bien una corriente que fluye, en la que podemos entrar cuando queramos”). No cal dir que ens complau també trobar dins la definició d'aquest e-learning 2.0, com a elements centrals, qüestions que han estat objecte de comentaris en aquest bloc com ara l'aprenentatge informal, l'aprenentatge al llarg de la vida, en comunitats de pràctica o en entorns personals d'aprenentatge (PLE). Paga la pena també fer un cop d'ull a la secció en què l'autor focalitza en diverses eines o accions (blocs, wikis, marcadors socials, sindicació, vídeo, microblogging, xarxes socials) i la mostra que fa d'algunes possibles utilitzacions a la universitat. Les definicions i les aplicacions són senzilles i clares. Espero que aquesta entrada us pugui ser útil.

Aplicaciones Educativas de la Web 2.0 en la Universidad

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: microblogging redes)

[177] L'experiència basca a la UAB

El divendres dia 30 de gener al matí tindrem el plaer de tenir al Servei de Llengües de la UAB Joseba Ezeiza Ramos, professor de l'Euskal Filologia Saila, el Departament de Filologia Basca de la Universitat del País Basc (EHU), per parlar-nos, en dues parts, de les competències de llengua i comunicació a l'EEES en el marc universitari de l'EHU (projectes, accions, solucions adoptades, línies de futur) i també, en una segona part, dels gèneres discursius en l'àmbit acadèmic universitari. L'acompanyaran Iñaki Ugarteburu (professor del mateix departament i membre de l'Euskara Institutua) i Igone Zabala, directora de l'Euskal Filologia Saila. Ara fa gairebé un any vam tenir la satisfacció que ens convidessin a explicar a Bilbo el projecte Argumenta en el marc de les III Espezialitateko Hizkerak eta Terminologia Jardunaldiak (III Jornades de llenguatges d'especialitat i terminologia) (gener-febrer de 2008). Ara ens resulta gratificant que ens expliquin les seves iniciatives (entre les quals hi ha, per exemple, el projecte PREST) i que vulguin compartir amb nosaltres les seves inquietuds sobre la qüestió de la llengua i la comunicació en el context universitari, en un moment crucial com és el de la configuració final de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La Jornada (consulteu-ne el bloc informatiu) s'adreça als responsables del Servei de Llengües i també al professorat i a les persones que s'ocupen dels aspectes relacionats amb la correcció i la traducció a l'entitat. Alguns col·legues d'altres serveis lingüístics universitaris ens han manifestat la voluntat de ser-hi. Estem segurs que serà un bon fòrum d'intercanvi i enriquiment recíproc.

[143] Fomentar l'aprenentatge autònom (2)

Learner Autonomy- The Teachers' View (George Camilleri) és una publicació amb l'objectiu d'identificar les actituds del professorat envers l'autonomia de l'aprenent. L'estudi va partir de la hipòtesi que el professorat sol considerar que diverses àrees d'ensenyament i aprenentatge es presten més que altres a la implementació de l'aprenentatge autònom. El projecte va consistir a passar una enquesta entre els professors de mitja dotzena de països d'Europa (Estònia, Malta, Bielorússia, Eslovènia, Polònia, Països Baixos) per conèixer-ne les actituds i els punts de vista sobre l'aprenentatge autònom. Les actituds dels ensenyants sobre aquesta qüestió són crucials en aquest moment en el nostre context, el de l'ensenyament superior, en què les universitats catalanes i els serveis que les integrem ens trobem en plena assumpció que l'estudiant ha de dedicar al voltant d'un 50 % de les seves hores d'aprenentatge en cursos i assignatures al treball autònom (proposta genèrica per a les assignatures de la UAB d'acord amb el sistema europeu de crèdits ECTS). Com puguin percebre els docents aquestes hores d'aprenentatge autònom és, naturalment, un aspecte fonamental per a la implementació del nou model. Les institucions haurien de tenir molt en compte les percepcions i actituds dels docents a fi d'actuar-hi en conseqüència (assumint l'existència de punts de vista diversos, proposant accions de formació dels docents sobre aquesta qüestió). El qüestionari al professorat que difon l'estudi que comento pot resultar útil i orientador: va preguntar als professors sobre l'opinió que els mereixia la participació dels aprenents en aspectes com els següents: definició dels objectius d'un curs; elecció dels continguts; elecció dels materials pedagògics; decisions d'horaris, lloc, ritme de treball; metodologia; tasques d'aprenentatge; gestió de la classe; control del treball, de les qualificacions, de l'assiduïtat; tasques a fer pel seu compte; bibliografia; recerca d'explicacions personals a les qüestions plantejades a classe; cerca per si mateixos procediments d'aprenentatge; autoavaluació, etc. Val la pena tenir-lo en compte.

[142] Fomentar l'aprenentatge autònom (1)

Vull donar notícia en aquest apunt d'una publicació que pot interessar els professionals relacionats amb l'aprenentatge autònom de llengües. Es tracta d'un text coordinat per Vee Harris i que és el resultat de la reflexió d'un grup de treball integrat per representants de cinc països europeus (Àustria, Hongria, Islàndia, Portugal, Gran Bretanya) que han desenvolupat diversos projectes relacionats amb les estratègies d'aprenentatge de llengües. L'obra porta per títol Aider les apprenants à apprendre: à la recherche de stratégies d'enseignement et d'apprentissage dans les classes de langues en Europe i és una edició del Consell d'Europa per mitjà del Centre Europeu de Llengües Vives de Graz i la Divisió de Llengües Modernes d'Estrasburg. El text aborda una qüestió decisiva en l'ensenyament de llengües basat en l'autonomia (tot el capítol 1 es dedica a respondre la pregunta “Pourquoi enseigner les stratégies d'apprentissage?”). Vull destacar-ne, en particular, la segona part, que s'adreça en concret a l'ensenyament de les estratègies d'aprenentatge de llengües al nivell universitari i que focalitza (capítols 5, 6 i 7) en les estratègies de lectura, de comprensió oral i en l'adquisició d'estratègies metacognitives. El capítol 9, molt interessant, s'adreça a provar de donar resposta a les preguntes inevitables que fan els ensenyants, sobretot la pregunta clau de com integrar l'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge en el programa de treball d'un curs, sempre prou atapeït. Vull destacar, també, l'annex de l'obra, amb unes utilíssimes taules de control d'estratègies: cognitives (de comprensió escrita, oral, d'escriptura, de verificació de les produccions escrites, d'expressió oral, de comunicació, de memorització de vocabulari, de memorització de regles gramaticals) i metacognitives. Un text interessant, doncs, ara que l'aprenentatge amb autonomia se situa més que mai, en el marc de l'EEES, al centre del model educatiu de les universitats.

[138] Amèrica i Europa per un món plural

Fa uns dies deixàvem constància en una entrada de la visió que les universitats europees projecten enfora per captar estudiants d'altres continents. Sovint tenim la sensació, des dels serveis lingüístics universitaris, que els nostres marcs de referència són només europeus (l'Espai Europeu d'Educació Superior, el Marc europeu comú de referència per a les llengües, la política de foment del multilingüisme del Consell d'Europa o de la Unió Europea, etc.). Vull fer-me ressò, avui, d'un document interessant, Higher Education in a Pluralist World: A Transatlantic view (2004), elaborat per M. Green (American Council of Education) i A. Barblan (European University Association) com a resultat de la vuitena conferència per al Diàleg Transatlàntic. Aquest assaig recull les opinions de líders d'universitats de banda i banda de l'Atlàntic (EUA, Canadà i Europa) amb l'objectiu de respondre la pregunta següent: “How can academics, staff, and students contribute to a community of tolerance and understanding?”. El document és una reflexió sobre el paper de les universitats en la creació i el manteniment d'un món plural (s'hi defineix el pluralisme i els factors que s'hi relacionen, i s'hi recullen exemples d'algunes universitats europees i americanes). El text conclou que “higher education is more than a spectator of society; it is a part of its community and, indeed, an actor in its development. An institution’s role in society is not neutral. The challenge to higher education institutions in a pluralist society is both to be responsive to the needs of society while also anticipating those needs and to create a path to new ways of being, doing, and thinking. To do both, institutions must confront their own assumptions and those widely shared in the larger society. They must ask themselves difficult questions about their goals, strategies, and accomplishments, so that they can propose early solutions to the problems emerging from a continually changing and increasingly complex world.” Ens agrada veure que americans i europeus podem compartir, en un diàleg transatlàntic, una idea d'universitat implicada en la construcció d'una societat plural i diversa. Els serveis lingüístics universitaris es troben en una situació privilegiada per assumir el repte de fomentar la construcció d'un món plural des de les seves línies estratègiques. Les vies són múltiples i molt diverses: el foment de l'ensenyament de les llengües de la immigració, la promoció de l'aprenentatge de les llengües no majoritàries, l'estímul, a les aules, del treball de la llengua amb una perspectiva de sostenibilitat i d'increment de la consciència lingüística dels alumnes, etc. Qui pot contribuir millor que els serveis lingüístics, que treballen amb la matèria de la concòrdia, el llenguatge, a crear una comunitat tolerant, comprensiva i plural?

[125] Jornada a València (1)

Els dies 23 i 24 d'octubre ha tingut lloc a la ciutat de València la interessant jornada amb el nom llarg i ben explicatiu Multilingüisme i Autoaprenentatge de Llengües en l'Espai Europeu d'Educació Superior, amb motiu dels quinze anys de centres d'autoaprenentatge a la Universitat de València. El Servei de Política Lingüística d'aquesta universitat s'ha ocupat de l'organització. Al nom de la jornada, com deia, tres paraules clau per als qui vivim els serveis lingüístics universitaris: multilingüisme, autoaprenentatge i EEES. La jornada no ha defraudat els assistents. En parlaré aviat. Vull fer un comentari, ara, però, previ. Baixar al País Valencià a treballar, a compartir idees, projectes i iniciatives, és sempre una experiència estimulant. Recordo encara la baixada a Alacant, el 1989, amb motiu de la I Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris. Ja fa 19 anys! Cal baixar, deia, al País Valencià. Costa, és clar, deixar els compromisos del dur dia a dia de la feina, però cal fer-ho. Les dificultats, allí, són extraordinàries; la lluita per la llengua, titànica; la convicció i la militància de les persones que la menen, exemplar. Baixar de Catalunya al País Valencià és rebre, sempre, la lliçó de la tenacitat, de la imaginació, de la conversió contínua de la necessitat en virtut, de l'objectiu permanent de reinventar-ho tot a cada moment. La vicerectora de Serveis i PAS de la UV, Enriqueta Vercher, parlava del 25 % de docència en valencià a la UV (les universitats de Catalunya es troben aproximadament al 65 %) i d'índexs igualment baixos en les altres universitats del País Valencià (i equivalents al 0 % a les universitats privades valencianes). Però expressava també la voluntat de veure en la nova conjuntura europea, tan incerta, alguna escletxa per a la supervivència de les llengües que no siguin l'anglès o el castellà. Cal, doncs, abeurar-se en la lliçó de la tenacitat valenciana. I abocar-hi, també, tota la solidaritat que es pugui des del nord. La mateixa solidaritat que la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat catalana hi ha esmerçat durant molts anys en l'arrencada i consolidació dels centres d'autoaprenentatge valencians (així ho explicava Montserrat Gimeno en la seva ponència). En una conversa amb Rubèn Trenzano, de la UV, ànima de la jornada, vam parlar de la necessitat de compartir l'Argumenta també amb la Universitat de València. En parlarem aviat. Seria una satisfacció enorme, és clar, que una altra universitat de parla catalana pogués estar implicada en aquest projecte. El sud necessita el nord i el nord necessita el sud.

[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina: