Demà assistiré a Girona a la jornada
que té per nom L'acolliment lingüístic. Aprenentatge de la llengua i alfabetització?, un esdeveniment organitzat per la Direcció General
de Política Lingüística i el Grup d'Immigració de la Comissió
d'Organismes i Serveis per al Foment de la Llengua Catalana de
Girona. La jornada d'acolliment lingüístic gironina arriba ja a la sisena edició. Hi parlaré sobre
acolliment lingüístic i multialfabetismes. Hi vull plantejar,
bàsicament, una pregunta i vull provar de donar-hi algunes respostes basades en
experiències. La pregunta és senzilla: hem de promoure la
multialfabetització als nostres cursos de llengua catalana adreçats
a nouvinguts, en el context de l'acolliment lingüístic? És
possible fer-ho? És viable? És imaginable? Equival a començar la
casa per la teulada voler multialfabetitzar els aprenents quan a les
aules dels cursos de nivell incial o bàsic sovint prou feina hi ha a
proporcionar l'alfabetització bàsica, la de la lectoescriptura, a
alguns dels assistents? Més preguntes: no té un potencial integrador
molt notable per als nouvinguts el fet de participar de les alfabetitzacions
audiovisual, informacional i digital? Les
alfabetitzacions són bàsicament qüestió de llengua? O hem de considerar-les matèria formativa d'altres ensenyaments? Després
d'insistir en la importància de l'acció docent experta, informada,
flexible i sensible, i en la importància, també, de poder disposar d'uns
materials solvents que retratin la societat dels nous alfabetismes i
la facin viure, donaré dues repostes concretes a la pregunta
inicial: la primera proposa endur-se els aprenents, amb mesura, als
espais on es viuen realment les noves alfabetitzacions. La segona
passa per la comprensió de les característiques permanents dels nous alfabetismes i per la incorporació d'aquestes característiques a
l'aula. Dues respostes pel sí, doncs. Un sí matisat, modulable,
condicionat, però un sí al capdavall.