[950] Relats de docents de català a l'estranger

Aquests dies he llegit la publicació que recull els relats premiats de diversos professors de català a l'estranger, resultat de la primera edició del premi "El català pel món" (Godall Formacions, 2013). Es tracta de sis textos breus sota el títol general "Tarongeta" vol dir taronja petita que combinen la ficció amb la realitat, l'humor, la ironia i l'esperit d'aventura amb la duresa de les experiències d'ensenyar català a fora (de Croàcia a Rússia, d'Hongria a Corea). El volum (i el premi) podria semblar senzillament una bona idea, un projecte de promoció de la presència quasi heroica del professorat de català a les universitats estrangeres, de la difícil projecció enfora d'una llengua sense el reconeixement i el suport que li caldrien. La iniciativa és molt més que això, però. Els textos són biografies lingüístiques, gènere del qual hem parlat amb fascinació aquests darrers anys a Aprendre llengües, unes biografies lingüístiques que incideixen en un punt clau, essencial, de la nostra relació amb les llengües. Perquè aquestes biografies mostren en acció, quintaessenciades, dues actituds humanes fonamentals que es retroalimenten: l'actitud d'aprenentatge lingüístic (els docents aprenen les llengües del lloc, en algun cas quasi des de zero i sense amagar-ne la dificultat) i l'actitud d'ensenyament lingüístic, lligat a la seva condició professional. Aquest doble moviment d'aprendre i ensenyar simultàniament em sembla un doble moviment essencial, una tensió decisiva. Els relats donen veu a professionals de les llengües, però la doble aventura és l'aventura quotidiana de qualsevol persona oberta a les llengües i, encara més, oberta a comprendre. Aquesta és la virtut, doncs, que vull destacar d'aquesta iniciativa: ens ensenya que l'estranger és aquí mateix, i ens recorda que som ensenyants i aprenents de llengües: que depèn de nosaltres que sapiguem veure els contrastos que ens han de permetre continuar sent cada dia diferents de com érem el dia abans.

[932] Ús de blogs i aprenentatge de la llengua

Acaba de sortir el número 53 de la revista Llengua i Ús, que enceta una nova etapa ara que, aquest 2014, farà vint anys del seu inici. Tinc a les mans l'edició en paper del número 1, prologat per Miquel Reniu, aleshores director general de política lingüística, que les persones que ja treballàvem en l'àmbit de la normalització lingüística vam córrer a comprar en aquell moment. La revista incorporava aleshores una paraula clau, ús, quan era sentit per tothom que el futur de la llengua es jugava no tant ja en la introducció (ja encaminada per la primera llei de normalització lingüística) en certs àmbits clau com l'ensenyament, els mitjans de comunicació i l'administració (recordem la revista anterior a Llengua i Ús, Llengua i Administració), sinó en l'ús efectiu per part dels parlants.Vint anys després el panorama ha canviat molt (la cinquantena d'exemplars de Llengua i Ús ho testimonia), però la batalla fonamental continua sent la de l'ús. El número del vintè aniversari es dedica al centenari de les Normes ortogràfiques (2013), que s'ha celebrat enguany i és una fita històrica de la nostra llengua. La revista recull col·laboracions sobre l'Optimot, sobre l'ús de la toponímia estrangera en català, sobre l'estandardització dels noms d'origen xinès en català, qüestions de terminologia, els establiments col·laboradors, el cens d'entitats de foment de la llengua catalana o també reflexions sobre algunes eines tecnològiques (que lluny queda el 1994 des d'aquest punt de vista!) com ara blogs, wikis o fòrums per a l'ensenyament i l'aprenentatge del català. Una d'aquestes col·laboracions és un article que he escrit amb el títol El blog com a eina d'aprenentatge de l'escriptura en nouvinguts universitaris. El text vol posar sobre la taula algunes raons per a una possible i hipotètica extensió de l'ús dels blogs en el context indicat i és planteja com una defensa de la necessitat de justificació pedagògica en optar, les institucions, per l'ús de les eines de base tecnològica. El blog es revela una eina valuosa en el context indicat, a parer meu, perquè, tal com exposo a l'article, "a) la llengua que s'hi fa servir és la pròpia dels nivells inicials d'aprenentatge i no la llengua anormativa d'altres espais de la xarxa; b) ofereix possibilitats d'agregació i de selecció dels inputs rellevants a l'aprenent nouvingut en un context d'hiperabundància informativa i li permet bastir un entorn estratègic, valuós, amb totes les eines i les aplicacions oportunes per escriure i aprendre la llengua; c) sol ser un espai fortament personal i identitari adequat a l'expressió dels temes que pertoquen a un aprenent nouvingut; d) és un espai cronològic idoni per al relat reflexiu i crític de la vinguda del nouvingut i també de la seqüela que constitueix el curs del seu aprenentatge lingüístic; e) és un espai motivador i destinat a recollir l’opinió, que impel·leix l'usuari a concretar naturalment la voluntat de comunicar; f) és un espai on l'aprenent pot produir els textos escrits breus característics dels nivells inicials i, alhora, en el qual són comunes les interaccions escrites senzilles amb altres usuaris de la llengua pròpies dels nivells dels nouvinguts; g) és un espai que pertany a l'ecosistema on es duen a terme les noves pràctiques lletrades, les quals tenen un valor en si mateixes i, alhora, una repercussió positiva en l'aprenentatge". Bona lectura, si us plau aquest tema. 

[896] XarxaMOOC

Aquests dies el projecte XarxaMOOC (Introducció al llenguatge d’especialitat en les universitats de llengua catalana. Eines digitals per als futurs estudiants de la Xarxa Vives d’Universitats) ha entrat decididament en la fase de difusió pública. És tracta d'un projecte que neix a la Universitat d'Alacant i es duu a terme en el marc de la Xarxa Vives d'Universitats i que constitueix una resposta a la nova modalitat formativa, els MOOC, i que respon, doncs, a una clara voluntat d'innovació i experimentació amb les noves tendències i les noves possibilitats tecnològiques. Enhorabona, doncs, al projecte i a l'empenta que tradicionalment defineix el País Valencià en la promoció i la defensa de la llengua. Des del Servei de Llengües de la UAB, com des de les altres universitats de la Xarxa, mirarem de col·laborar-hi en allò que calgui als companys d'Alacant. XarxaMOOC s'adreça als estudiants que accedeixen al sistema universitari de la Xarxa Vives, es tracti d'estudiants autòctons o no: també contribueix a afavorir l'entrada dels estudiants nouvinguts a la universitat. Es tracta d'una iniciativa que parteix de la base que els universitaris passen a integrar un espai nou, delimitat per una terminologia i unes pràctiques discursives també noves lligades a la llengua de les disciplines. No cal dir que considerem aquesta qüestió, de la qual hem parlat reiteradament a Aprendre llengües, completament clau per aconseguir uns universitaris i, encara més, uns futurs professionals, plenament competents. XarxaMOOC ens resulta interessant, també, des de l'àmbit de l'acollida lingüística i és ja al punt de mira dels nostres alumnes del màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que valoren aquests dies amb una barreja d'entusiasme i escepticisme crític les oportunitats que ofereixen els MOOC en la formació i la recepció dels nouvinguts. Seguirem, doncs, XarxaMOOC (des del seu blog o a @xarxamooc). Insereixo el vídeo en què Robert Escolano, que coordina la iniciativa, ens situa sobre el projecte. 

[857] Estrangeries

Aquests dies he llegit El extranjero: Sociología del extraño (Madrid: Sequitur, 2012), que conté diverses reflexions clàssiques sobre l'estrangeria: de Georg Simmel (1858-1918), d'Alfred Schütz (1899-1959) i de Norbert Elias (1897-1990). He llegit els textos projectant-hi una mirada actual, amb els estudiants d'acollida lingüística al cap, sobretot els universitaris. L'estrangeria del segle XXI és diferent de la del segle XX. L'estranyesa i l'estranyament (no necessàriament relacionats amb cap immigració) semblen haver augmentat i governen la nostra vida social: d'una banda, convivim amb estranys a la mateixa escala, al mateix carrer, estem acostumats a ser anònims a les grans ciutats; d'una altra banda, veiem aquí i allà (a l'empresa, a l'aula, al barri, al partit polític...), l'exclusió intencionada, l'estranyament de persones en una societat en què els endogrups es defensen excloent com mai, sense escrúpols. L'altra estrangeria, la més convencional, ha canviat també molt. No parlo ara de vells i nous fluxos migratoris, ni de la mobilitat aparatosa i sovint penosa per sobreviure que és una realitat ben palpable a la nostra societat. Parlo de l'era tecnològica i de l'augment exponencial a l'estrangeria que aquesta ha afavorit. Simmel defineix l'estrangeria com la condició de proximitat d'allò llunyà. Ara gràcies a la tecnologia ha augmentat indubtablement la nostra exposició potencial, i també real, a l'estrany; tenim a l'abast més exterioritat que mai i res, potser paradoxalment, ja no ens resulta tan estranger. Ara tot allò humà (persones, països, costums, llengües...) se'ns ha aproximat extraordinàriament. És alhora allà (amb història) i ho podem tenir fàcilment aquí (sense història). Aquesta estrangeria que ha obert de bat a bat la xarxa ens dóna com mai la possibilitat de mitigar els efectes dels desplaçaments i de l'absència. Fins i tot del retorn, que sempre ho és a un espai i temps ja perduts, a una nova terra estranya. La xarxa, doncs, que ens obre a l'estrangeria, ens la fa més difícil. Esmorteeix el desconeixement, l'esqueixament i també la discontinuïtat (que diferent, per a un desplaçat, la correspondència epistolar del segle XX i la videoconferència del segle XXI, que permet no tallar amb res, no deixar que res es vagi fent massa estranger). I ara que, des d'aquest punt de vista, minva l'estrangeria, ens adonem com mai del seu valor. Necessitem l'estranger per experimentar el pas de l'abstracte al concret (per conèixer els individus que hi ha sota les abstraccions). Necessitem també l'objectivitat de l'estranger: la seva mirada lliure i desapassionada sobre allò que vivim sense veure-ho. I necessitem igualment la deslleialtat de l'estranger: l'observació irreverent cap a allò que constitueixen les nostres pautes culturals, el qüestionament sobre nosaltres que a nosaltres mateixos ens costa tant de formular.

[850] El discurs de l'acollida lingüística

Dimecres al vespre vam escoltar Joan Pujolar en la conferència inaugural del màster d'ensenyament del català per a l'acolliment lingüístic (UAB), que enguany arriba a la tercera edició. De les seves reflexions sobre la immigració a Catalunya i el progressiu canvi de concepte sobre el fenomen i, també, sobre la noció d'acollida (la idea d'acollida no existia, en realitat, amb la primera immigració, l'onada d'immigració de l'Estat espanyol), me'n vaig emportar la idea de l'interès de l'estudi amb dimensió històrica de la naturalesa de les pràctiques successives d'acollida i, especialment, del discurs que l'ha anat acompanyant, que és un bon testimoni dels canvis que s'estan produint a l'entorn del fenomen. Al final de la conferència es va fer referència al Consorci per a la Normalització Lingüística. Té un interès complementari analitzar el discurs i les pràctiques d'acollida des de 1995 fins ara en un altre àmbit, el dels serveis lingüístics universitaris. Productes, serveis i discursos han canviat molt en aquest temps. De trobar-se centrats obsessivament en la idea del desconeixement del català dels nouvinguts i de la necessitat, doncs, de pal·liar un dèficit i omplir un buit informatiu i formatiu per a una integració en un país desconegut, el nostre, hem passat, quinze anys més tard, a productes, serveis i discursos que observen l'acollida com un procés recíproc en què tothom aprèn, en què tothom intercanvia, en què l'acollida es podria definir com una actitud permanent d'obertura, una sensibilitat, una percepció fina cap a allò que apareix en l'horitzó de qualsevol persona. Acollir ha deixat de ser un procés de buidar-omplir (de qui sap a qui no sap, de qui té a qui no té, de qui és a qui no és) per passar a ser-ho d'intercanvi i enriquiment mutu (tothom sap, tothom té, tothom és). Acollir va deixant de ser una acció excepcional i aparatosa que requereix marxar i arribar. L'acollida va esdevenint, lentament, una de les condicions bàsiques per viure descentrat.

[803] La casa per la teulada?

Divendres vaig participar a la jornada sobre acolliment lingüístic i alfabetització amb la tesi que cal propiciar una tendència decidida cap a la multialfabetització en els contextos d’acollida lingüística, en la mesura que cada situació concreta ho permeti. Deixo a Aprendre llengües el prezi que hi vaig fer servir. Aprofito per agrair els comentaris rebuts després de la intervenció i per valorar la tasca complexa i dura de les persones que treballen en la primera de les alfabetitzacions, la de la lectoescriptura. No es tracta, promovent el multialfabetisme (els multialfabetismes: a cada aula la fórmula possible) en el context de l’acolliment lingüístic, de començar la casa per la teulada. Es tracta tan sols de tenir el plànol de la casa ben present i avançar en la construcció de l’edifici vist com un tot.

Multialfabetismes i acolliment lingüístic on Prezi

[801] Acolliment lingüístic i multialfabetismes

Demà assistiré a Girona a la jornada que té per nom L'acolliment lingüístic. Aprenentatge de la llengua i alfabetització?, un esdeveniment organitzat per la Direcció General de Política Lingüística i el Grup d'Immigració de la Comissió d'Organismes i Serveis per al Foment de la Llengua Catalana de Girona. La jornada d'acolliment lingüístic gironina arriba ja a la sisena edició. Hi parlaré sobre acolliment lingüístic i multialfabetismes. Hi vull plantejar, bàsicament, una pregunta i vull provar de donar-hi algunes respostes basades en experiències. La pregunta és senzilla: hem de promoure la multialfabetització als nostres cursos de llengua catalana adreçats a nouvinguts, en el context de l'acolliment lingüístic? És possible fer-ho? És viable? És imaginable? Equival a començar la casa per la teulada voler multialfabetitzar els aprenents quan a les aules dels cursos de nivell incial o bàsic sovint prou feina hi ha a proporcionar l'alfabetització bàsica, la de la lectoescriptura, a alguns dels assistents? Més preguntes: no té un potencial integrador molt notable per als nouvinguts el fet de participar de les alfabetitzacions audiovisual, informacional i digital? Les alfabetitzacions són bàsicament qüestió de llengua? O hem de considerar-les matèria formativa d'altres ensenyaments?  Després d'insistir en la importància de l'acció docent experta, informada, flexible i sensible, i en la importància, també, de poder disposar d'uns materials solvents que retratin la societat dels nous alfabetismes i la facin viure, donaré dues repostes concretes a la pregunta inicial: la primera proposa endur-se els aprenents, amb mesura, als espais on es viuen realment les noves alfabetitzacions. La segona passa per la comprensió de les característiques permanents dels nous alfabetismes i per la incorporació d'aquestes característiques a l'aula. Dues respostes pel sí, doncs. Un sí matisat, modulable, condicionat, però un sí al capdavall.

[798] Màster d'ensenyament de català

Ahir es va tancar formalment la segona edició del Màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, amb diversos parlaments institucionals i la valuosa intervenció d'alguns alumnes de la primera edició i de l'actual. El balanç d'aquests dos anys de feina és indiscutiblement positiu: diversos alumnes han aconseguit trobar feina en moments difícils com els que vivim i tots ells, diria, se senten més capaços per continuar aprenent pel seu compte al llarg de la vida i alhora més preparats per afrontar els reptes professionals relacionats amb la seva opció. Ara que s'obre la inscripció per a la tercera edició, vull destacar que aquest any que ve aprofundirem en la possibilitat ja iniciada aquest curs que l'alumnat pugui fer les pràctiques a l'estranger (volem que quatre dels nostres alumnes, com a mínim, puguin gaudir-ne el 2012-2013). Ni el fre dels fluxos migratoris cap al nostre país arran de la crisi ni les dificultats actuals de trobar feina en l'àmbit de la formació ens han de fer perdre de vista que hi continua havent una forta necessitat de professionals experts en la formació i en la dinamització lingüístiques de les persones arribades fa poc a Catalunya, ni que la mobilitat de persones (estudiants, professors, treballadors de mena ben diversa) és una de les línies per les quals ha apostat la política europea amb l'objectiu de mantenir més unit el continent. Ens convenen, doncs, professionals amb criteris d'intervenció en un col·lectiu, el que experimenta la mobilitat cap a casa nostra, la integració del qual és clau per a la cohesió social del país. Si coneixeu interessats en aquesta formació, feu-los arribar el vincle. Hi ha previstes algunes beques a l'edició actual que permetran als estudiants fer els estudis en condicions econòmiques favorables.

[791] Formació d'emergència per a nouvinguts

A mesura que el finançament per a l'ensenyament de la llengua catalana als nouvinguts ha anat davallant dràsticament aquests darrers anys en l'àmbit de l'acollida lingüística universitària, es fa més necessària que mai la reflexió sobre les primeres hores d'aprenentatge lingüístic, sociocultural i intercultural dels nouvinguts, aquelles amb què s'ha d'atendre els acabats d'arribar si no es vol liquidar tota possibilitat d'acollida al país. Les primeres quinze hores són ara com ara fonamentals i no hi ha marge d'error. És per això que els serveis lingüístics ben aviat començarem a treballar en un disseny formatiu per a aquestes hores inicials. Caldrà tenir en compte, naturalment, les experiències que ja es duen a terme des de fa molts anys en formació lingüística per a nouvinguts als diversos centres de  l'àmbit universitari i els productes i metodologies existents i també experiències d'altres països o llengües. Un dels documents que tinc entre mans aquests dies és precisament el llibre Español como nueva lengua. Orientaciones del Instituto Cervantes para un curso de emergencia destinado a inmigrantes, de Fuenciscla Isabel Sanz (Madrid, Santillana: 2005) amb una programació que cobreix les primeres trenta hores d'un nouvingut alfabetitzat. El text situa l'aprenentatge en àmbits públics i professionals i respon a la necessitat dels estudiants d'aprendre amb urgència el castellà amb finalitats socials i laborals. Cadascun dels àmbits en què es vertebren les unitats del text (nou) es desglossa en funcions, gramàtica, lèxic, aspectes socioculturals, tipus de text i estratègies interculturals. El text conté també unes especificacions metodològiques, una reflexió sobre l'ensenyament de la llengua, sobre el paper del professorat i una explicació de les activitats proposades i dels procediments i les dinàmiques de treball i els criteris per a l'avaluació. Si la Direcció General de Política Lingüística ens ha lliurat darrerament un nou programa del nivell inicial (2011), és imprescindible també un cop d'ull a les propostes que ens vénen d'altres llengües que ho tenen tot regalat, perquè els recursos econòmics són en el cas del castellà d'una magnitud extraordinàriament superior a la del català.

[736] Acollida lingüística

Dimecres a la tarda a la UAB vam gaudir de la intervenció d'Isidor Marí al Màster d'Ensenyament del Català per a l'Acolliment Lingüístic, en una conferència de màxim interès sobre l'acolliment, emmarcada en un acte formal del màster amb professorat i alumnat. No pretenc fer-ne la síntesi, sinó deixar quatre apunts d'idees que van sorgir a la conferència de Marí, algunes de les quals els assistents comentàvem al final de l'acte: 1) la integració dels nouvinguts ha de ser necessàriament bidireccional i ha de tenir la implicació de tothom (integrar el nouvingut, sí, però integrar-se també els autòctons a la nova situació); 2) l'acolliment lingüístic va lligat intrínsecament i de manera inseparable a múltiples factors més, que sovint es es relacionen amb la supervivència material dels nouvinguts; 3) l'acolliment lingüístic ha de produir-se des de l'inici i no pot ser un acte posterior, sobreposat a un altre acolliment lingüístic, el real, que el nouvingut percep inequívocament com el de debò; 4) l'acolliment lingüístic s'ha de produir des d'una gamma àmplia de llocs, en els diversos entorns pels quals passa el nouvingut, i implica, per tant, tota la societat; 5) és fonamental que hi hagi una valoració del capital lingüístic ocult a la societat (a les empreses, per exemple): quantes empreses coneixen i aprofiten la competència plurilingüe i pluricultural dels seus membres, que els estudis (informe ELAN, per exemple) demostren que és decisiva, d'altra banda, en l'èxit comercial?; 6) caldria aproximar-se, en aquesta línia, a les polítiques de valoració de la diversitat productiva, amb llarga tradició a Austràlia (la diversitat és una oportunitat que cal gestionar, no una nosa); 7) en situacions de doble oficialitat, caldria tendir a una integració lingüística semblant a la quebequesa: el nouvingut hauria d'assolir la capacitat de fer servir l'una o l'altra de les llengües oficials de la comunitat receptora. Després de les vacances de Nadal reprenem el màster, que ens permetrà continuar incidint en aquests i altres aspectes d'una tasca, la de l'acolliment lingüístic, titànica però apassionant i imprescindible.

[730] Eixamplar els codis culturals

Ahir a la Jornada de formació de formadors organitzada per la Xarxa Vives i la Comissió de Formació en Llengua Catalana (vegeu l’entrada anterior) vaig fer una comunicació sobre la competència intercultural en els estudiants universitaris nouvinguts, representant el Servei de Llengües de la UAB (deixo la presentació inserida en aquesta entrada). Hi vaig donar una definició d’aquesta competència, per començar, i vaig provar de fer veure, a continuació, el relleu que té actualment, en un context caracteritzat per societats marcadament multiculturals i per l’accés quotidià de tots nosaltres a noves formes culturals. Vaig voler insistir també en la relació estreta entre aquesta competència i l’ensenyament-aprenentatge de llengües, que és l’espai privilegiat per fomentar-la, i vam constatar que hi ha estudis empírics que indiquen clarament que el nivell de competència intercultural dels estudiants universitaris és molt baix tant pel que fa a coneixements com a habilitats i actituds. Em vaig aturar a destacar, d’altra banda, l’enorme esforç fet pels serveis lingüístics aquests darrers anys amb cursos, activitats, productes, recursos, etc. de foment d’aquesta competència amb l’objectiu que els nouvinguts a les nostres universitats siguin veritablement viatgers i no turistes (seguint la metàfora de M. Byram, 1997). També vaig posar sobre la taula el concepte de competència intercultural i vaig defensar que hem passat d’un foment que tendia a ser monològic i d’identitat a identitat (partint d'identitats simples) i basat en aspectes lligats al coneixement declaratiu, a un foment dialògic que té en compte les identitats múltiples dels nostres alumnes nouvinguts i el feix de codis culturals que atresoren. Uns codis culturals que l'alumnat, com a tasca principal, ha d'adquirir el compromís d'eixamplar. Posteriorment, vaig indicar per què no em sembla idoni el tractament de la competència intercultural a l’e-PEL de l’OAPEE i vaig suggerir algunes línies de treball d’aquesta competència, que passen per una major comprensibilitat de la informació que arriba als aprenents, per un major foment de la reflexió i també per l’estímul de l’autovaloarció de la competència. Dins aquests paràmetres, vaig apuntar tres línies de treball: una que ens aproxima al coneixement dels portfolios de la competència intercultural ja existents, una línia basada en la focalització en una experiència intercultural més que no en la producció per part de l'aprenent d’un registre exhaustiu d’experiències, i una tercera línia que es basa en la sensibilització lúdica a l’entorn d’aquesta competència. És en aquesta darrera línia que la UAB (amb el suport de la URV i el finançament de la Generalitat) ha elaborat el Test d’Obertura Intercultural, un qüestionari divertit, en diverses llengües, que ajuda l'aprenent a calibrar el seu nivell de competència intercultural.

La competència intercultural dels estudiants nouvinguts on Prezi

[729] Competència intercultural

Demà participaré a la Jornada de formació de formadors sobre experiències dels cursos EILC que ha organitzat la Xarxa Vives d’Universitats amb el suport de la Comissió Interuniversitària de Formació en Llengua Catalana i la col·laboració de la Generalitat. Companys de diverses universitats del territori i també una representant de la Universitat de Vigo hi explicaran les experiències relacionades amb la implantació dels cursos EILC de català (i gallec) per a estudiants universitaris estrangers. Una de les característiques d’aquests cursos és que combinen les seixanta hores de formació bàsica en llengua catalana amb un bon nombre d'hores d'aprenentatge en autonomia i amb un conjunt ampli d’activitats culturals complementàries. Una de les opcions que s’han pres relacionades amb aquests cursos ha estat l’ús del Portfolio europeu de les llengües de l’OAPEE, en versió electrònica, experiència sobre la qual s’està duent a terme una reflexió rigorosa i s’estan elaborant unes propostes de millora. La meva intervenció de demà a la jornada porta el títol "La competència intercultural dels estudiants nouvinguts". Tinc algunes preguntes a plantejar als companys. L’e-PEL de l’OAPEE fa treballar prou i adequadament la competència intercultural? Ha evolucionat el concepte i la manera de fomentar la competència intercultural a les nostres aules de nouvinguts als darrers anys? Focalitzem massa en els nouvinguts en parlar de competència intercultural? Quins recursos ens poden ser útils per fomentar la competència intercultural? Hi ha un nivell adequat de competència intercultural entre els estudiants universitaris? Fem treballar amb fonament i amb claredat aquesta competència? Sabem com avaluar-la? Cal? Tenim alternatives a la reflexió exhaustiva sobre la qüestió i al registre interminable d’experiències interculturals que ens proposen sovint els portfolios? Tinc ganes de posar aquests i altres temes a debat, demà, i veure què hi diuen els companys d’altres universitats. En parlarem.

[685] Català per a l'Acolliment Lingüístic

Aquest any a la UAB hem iniciat el MECAL, el Màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic. Ara que ja anem tancant aquesta primera edició, penso que és moment de fer balanç. Considero que ha estat, globalment, una experiència molt positiva per a docents i aprenents. Vull destacar que hem tingut el privilegi, en aquesta primera edició, de treballar amb una bona sinergia docent i, també, de tenir a les aules un grup humà que ha mostrat molt d'interès per tots els continguts del màster i que, majoritàriament, s'hi ha pogut implicar força. Des del meu punt de vista particular (hi he impartit assignatures de bones pràctiques d'acolliment lingüístic i les assignatures relacionades amb l'aprenentatge virtual i els recursos per a l'aprenentatge a la xarxa), estic content d'haver pogut crear xarxa amb persones que tenen moltes coses a dir sobre la qüestió. Estic convençut que els cursos formals ara ja no acaben mai, en la mesura que tots plegats tenim presència a la xarxa i les portes de les aules, per dir-ho així, continuen obertes després que acabi la formació. Estic segur, doncs, que aniré retrobant aquí i allà l'alumnat que hem tingut al màster i que, interconnectats, podrem intercanviar impressions, opinions sobre lectures, informacions sobre experiències interessants. [Les persones interessades a professionalitzar-se en la qüestió de l'ensenyament del català amb vista a l'acollida lingüística podeu ja matricular-vos, si voleu, a la segona edició del màster.]

[596] Bones pràctiques d'acolliment lingüístic

Aquests darrers dies al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic hem parlat de bones pràctiques. Vaig presentar la sessió amb una definició de bona pràctica i amb una indicació dels llocs on es podien localitzar bones pràctiques d'acolliment, sobretot en l'àmbit català però sense perdre de vista el marc europeu. A continuació, vaig donar unes pautes per a l'anàlisi de bones pràctiques d'acolliment lingüístic, una graella de reflexió sobre els aspectes més importants relacionats amb la identificació i la valoració d'una bona pràctica. Em vaig proposar, d'altra banda, mostrar un bon grapat d'experiències en un sentit ampli de la paraula que poguessin ser considerades bones pràctiques (campanyes, publicacions en formats i suports ben diversos, iniciatives, exposicions, etc.). Vaig proposar als alumnes del màster una possible classificació en deu grans grups de les bones pràctiques analitzades, que va ser la següent: 1) iniciatives sobre el codi (especialment les més innovadores); 2) activitats i projectes relacionats sobretot amb la competència intercultural i l'augment de la consciència lingüística; 3) iniciatives relacionades amb l'emergència de vivències lingüístiques de la població immigrant; 4) activitats de voluntariat o de suport humà personalitzat, sobretot basades en la conversa; 5) activitats de formació de les persones que intervenen en l'acolliment lingüístic; 6) iniciatives d'acolliment lingüístic al món del treball; 7) iniciatives impulsades pels governs locals; 8) iniciatives adreçades a col·lectius específics de la immigració (dones, per exemple, o persones d'una determinada procedència geogràfica o lingüística); 9) iniciatives relacionades amb la traducció, la interpretació i la mediació de les llengües de la immigració; 10) activitats en l'àmbit (crucial) de la salut. Sota aquests deu grups, vam encabir una setantena d'experiències d'acolliment lingüístic, en les quals d'una manera més o menys directa la llengua jugava un paper important. Vaig deixar de banda les iniciatives més conegudes, o aquelles que han comptat amb un suport més explícit i de més nivell, i totes aquelles que no s'adreçaven a adults. L'assignatura es tancarà d'aquí a uns dies amb l'anàlisi per part dels alumnes d'una bona pràctica que han d'escollir.

[561] Jocs per aprendre llengües

Descobreixo Digital Dialects, un web que dóna accés a activitats interactives d'una vuitantena de llengües. Es tracta d'activitats per a un nivell inicial, que presenten uns mínims de correcció conceptual i una consistència de disseny. Són activitats senzilles (en català en veig dotze, sobre vocabulari bàsic, el nom dels animals, els colors, la roba, els numerals de l'1 al 100, frases de contacte, etc.). És habitual que en aquesta mena de portals que pretenen tocar un nombre ampli de llengües la qualitat del material sigui molt baixa. A Digital Dialects (en visito algunes llengües com el basc, l'italià o el grec) hi ha un excel·lent equilibri entre la presentació d'uns rudiments de les llengües tractades, el plantejament d'uns jocs prou atractius i l'ús d'un disseny amigable. Un recurs més, doncs, per tenir una panoràmica lingüística d'un ampli ventall de llengües o per motivar els alumnes de nivells inicials a les aules d'ensenyament d'idiomes.

[560] Linguasnet

Avui vull donar una breu notícia de Linguasnet, un material didàctic creat dins el projecte europeu Leonardo Da Vinci adreçat a immigrants, amb el qual es pot aprendre anglès, portuguès, romanès i castellà. Es tracta d'un recurs que forma part de la iniciativa "An European Tool to Improve Access and Permanence of Immigrants in the Labour Market" que s'inclou en un conjunt més ampli de productes adreçats a l'acollida de la immigració (un informe sobre les necessitats dels immigrants per treballar i inserir-se a la societat d'acollida, un portal web, un fòrum on es poden compartir opinions, etc.). Linguasnet presenta catorze lliçons i s'orienta a desenvolupar les competències necessàries per parlar amb persones que saben qualsevol de les quatre llengües indicades. El material té catorze lliçons que inclouen animacions, exercicis interactius i d'escoltar i repetir i també jocs. Presenta una interfície senzilla, una estètica escolar i un enfocament didàctic molt clàssic. Linguasnet conté, d'altra banda, informació rellevant sobre els països on es parlen les quatre llengües objecte d'estudi, amb adreces útils per a les persones que hi volen anar a viure, passar un temps o treballar. El recurs incorpora també totes les qüestions sobre tràmits, mercat de treball, organitzacions relacionades amb la immigració, sistema educatiu, tràmits administratius o habitatge. Es tracta d'una eina que podem tenir en compte, doncs, com a referent per a l'anàlisi al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic, que engegarem a la UAB la setmana que ve.

[552] Què és això del català?

La Plataforma per la Llengua ha elaborat una guia ben atractiva adreçada als estudiants universitaris nouvinguts, dins la fructífera línia de preocupació social per l’acolliment lingüístic i la preocupació de l'entitat per la llengua catalana a la universitat. Es tracta de la guia Què és això del català?, que ha distribuït darrerament la URV entre els seus alumnes Erasmus. L’edició ha tingut el suport de la Secretaria de Política Lingüística i el Barcelona Centre Universitari. Es tracta d’una guia trilingüe (català, anglès, castellà). El text conté una part de presentació, senzilla però efectiva, una part de situació sociolingüística (presentació de la realitat per àmbits: el català al teatre, al cinema, als mitjans de comunicació...) i una tercera part, la més interessant des del meu punt de vista, la de les situacions reals, amb les quals els estudiants de fora de seguida es poden sentir identificats. Trobo encertat, també, que hi hagi una secció de bibliografia, legislació, i webs d’interès al final del volum. I m’agrada, també, el tractament que es fa d’un tipus de dades més dures, les que solen anar acompanyades de segles i noms (fets històrics, culturals, artístics...), que fàcilment podrien afeixugar el text. En unes discretíssimes notes a peu de pàgina es resol la necessitat de donar una pinzellada sobre aquestes qüestions, una pinzellada molt senzilla, mínima. Com han canviat les coses aquests darrers anys! En fa deu o quinze l’acollida lingüística se centrava molt en la immersió històrica, cultural, lingüística unilateral (de nosaltres cap a ells), que els devia resultar esgotadora. Ara hem entès que hem d’acollir sense immergir els nouvinguts en aquests aspectes (la informació és a tot arreu). I també que l’acollida és un acte recíproc.

[547] Cercador de recursos d'acolliment lingüístic

Avui s'ha presentat el cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic que ha elaborat la Secretaria de Política Lingüística. És una eina que permet accedir a uns 400 recursos relacionats amb l'acolliment lingüístic de les persones nouvingudes adultes. Una eina que facilita la cerca de recursos no tan sols a professors i dinamitzadors, sinó també a totes aquelles persones que es troben a primera línia de foc en diversos àmbits socials atenent persones que acaben d'arribar i desconeixen la llengua catalana. El cercador (que aviat tindrà la seva interfície definitiva), és una eina contra la dispersió, un filtre d'accés a tota mena de recursos d'acolliment. Segur que algunes de les seves categories de cerca poden resultar útils a les persones que treballen en aquest àmbit. Tindrem en compte el recurs, no cal dir-ho, al màster d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic (UAB) que començarà d'aquí a un mes al campus. Seria interessant que projectes d'aquestes característiques es comencessin a dissenyar amb una dinàmica de participació descentralitzada, promovent la intel·ligència col·lectiva de l'ampli col·lectiu de persones que podrien fer aportacions directes al recurs, amb la seva pròpia folksonomia. Es tractaria que qualsevol professional (professors, dinamitzadors, tècnics de serveis lingüístics, etc.) pogués fer créixer, en qualsevol moment, la base de recursos amb la seva aportació, en una veritable dinàmica 2.0, sense haver de passar per un gestor del recurs. Apunto aquí la idea, que comentàvem avui amb alguns companys, devots empedreïts del web social.

[515] Llengua i estrès

Acabo de llegir el llibre de Ferran Suay i Gemma Sanginés Sortir de l'armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català (Angle Editorial, juny de 2010). Es tracta d'un text interessant, que té com a substrat un munt de feina realitzada pels Tallers per la llengua (centenars d'iniciatives, llegim al seu bloc) des de l'any 2005. L'obra té el mèrit de plantejar un enfocament nou a una qüestió vella, la de les actituds lingüístiques i, sobretot, les que es relacionen amb el manteniment de l'ús de la llengua catalana. Aquest nou enfocament es fa des de la psicologia, en concret des de la psicologia social. L'obra fa una reflexió sobre l'estrès, la incomoditat i el malestar que experimenten penosament els parlants de les llengües minorades, el català per exemple, que no poden viure amb normalitat l'ús de la seva llengua i es troben amb mil i una situacions de conflicte. L'obra, després d'un capítol introductori que fixa alguns conceptes de psicologia social, té l'encert d'oferir el seu discurs per mitjà de l'exposició de sis casos il·lustratius de situacions lingüístiques personals més o menys estereotipades, que presenten un munt de caires per a l'anàlisi. Per mitjà d'aquests exemples els autors defugen l'exposició directa de la seva doctrina. Són els casos d'una parlant romanesa al País Valencià, que ha optat per fer servir la llengua del país; d'en Bernat, un parlant de català compromès i cremat; de Miren, una parlant basca que ha après el català ben naturalment; d'en Tomeu, el parlant conscienciat però ple de prejudicis que fan de llast a la seva conducta; de la Neus, la parlant militant que voldria influir en les actituds circumdants; del Khadim, el parlant africà a Mallorca. El text presenta les situacions d'aquests sis personatges, que els autors asseuen al divan i proven d'ajudar amb unes reflexions per a l'autoajuda. Al final de l'obra, Suay i Sanginés presenten una "Guia breu per a millorar l'assertivitat lingüística" (p. 157-165). Recomano Sortir de l'armari lingüístic per l'originalitat de l'enfocament, que el fa un text possiblement únic. El discurs de Suay i Sanginés, amb tot, s'ha de complementar amb altres discursos també necessaris: no n'hi ha prou, en un segle XXI ja irreversiblement complex i multilingüe, de predicar la normalitat lingüística, la lleialtat lingüística, el fet de viure en català. Necessitem ciutadans centrats (que sàpiguen quina és la llengua que innegociablement ha de vertebrar la societat catalana) més que no monolingües recalcitrants en cap llengua; necessitem ciutadans que assumeixin que la normalitat és parlar la pròpia llengua arreu tant com saber gestionar el multilingüisme (amb eines, criteris, estratègies que evitin l'estrès). Perquè també gestionar el multilingüisme forma part de la normalitat lingüística. Necessitem ciutadans radicalment oberts a les llengües des de la seva llengua. Ciutadans el denominador comú dels quals sigui la curiositat lingüística, la consciència lingüística, el descentrament lingüístic, l'aprenentatge lingüístic permanent (l'increment personal de la competència plurilingüe), el suport a la diversitat i la sostenibilitat lingüístiques. No se m'escapen pas els perills de la defecció lingüística, naturalment, una greu amenaça per al català, però tampoc els perills de l'aplicació sistemàtica i cega dels principis per a una actuació monolingüe. El monolingüisme s'ha convertit ja en una excentricitat. Lleialtat lingüística i évéil aux langues han d'anar plegats, doncs. Malament anirem si no són tendències complementàries.

[508] Mobilitat i aprenentatge de llengües

Aquests dies he redactat un article per a Educaweb sobre el tema de l'aprenentatge de llengües i la mobilitat: "Aprendre llengües i mobilitat al segle XXI", en un monogràfic sobre aquesta qüestió i també la de les llengües i l'empleabilitat. Es tracta d'un tema candent que sovint veig enfocat des de l'angle dels dèficits que té la població en llengua anglesa i com la mobilitat pot ajudar a pal·liar aquests dèficits. Aprendre anglès és fantàstic: exposar-se informalment a l'anglès en xerrades, conferències, converses, encara més. M'agraden les llengües i em fascina tot el que gradualment n'aprenc... Però l'anglès no ho és tot. Encara que la política lingüística de les universitats, per posar un exemple que em resulta proper, no sembli tenir res més al visor actualment. Aprendre llengües passa per altres objectius que posen a primer rengle valors irrenunciables de l'ésser humà (flexibilitat, tolerància, democràcia, respecte per la diversitat, etc.). Pel que fa a la mobilitat, d'altra banda, com comentàvem dies enrere al bloc a propòsit de les xerrades de Leah Davcheva a la UAB, és també un fenomen complex (mobilitat física - mobilitat virtual; els qui es mouen - els qui acullen), damunt el qual tampoc no s'hauria de projectar una mirada simplificadora. Mobilitat i aprenentatge de llengües, doncs, dos fenòmens connectats en evolució i redefinició.