Llegeixo Decàleg d'escriptura (2011),
de Mauro Cavaller (text) i Julia Pelletier (il·lustracions), que
ofereix al lector deu consells del que ha de fer a l'hora d'escriure
i deu consells més del que no ha de fer. Es tracta d'un llibre
senzill i alhora pensat i original. Els vint consells dialoguen
(pàgina dreta i pàgina esquerra) amb vint il·lustracions, i el
salt del text a la il·lustració és gairebé de naturalesa
hipermedial: una paraula del text, destacada, com si fos un
hiperenllaç, duu el lector a la il·lustració. Cada consell,
d'altra banda, conté un ampli espai per a la veu de l'autor i
introdueix un exemple d'una obra que contribueix a la comprensió del
que es diu. Els consells a l'escriptor, sense ser originals
(senzillament perquè ja s'ha dit molt sobre el tema), estan
plantejats de manera atractiva. M'agraden, per exemple, el tercer
consell, "Instal·la't en l'emoció que vulguis transmetre",
o el novè, "Assegura't que realment el teu text diu allò que
vols dir" o el desè "Deixa't guiar per la intuïció".
Entre els consells del que no cal fer en escriure, destacaria el
sisè, "No t'obsessionis a ser original, concentra't en la
perfecció del text". Independentment que ens pugui agradar més
o menys el format i la música dels consells i dels decàlegs que
presenta el text, i fins i tot que puguem decidir fer cas d'un
consell o d'un altre, l'obra (text i il·lustració) és un motiu per
a la reflexió. Cada consell és un pretext. Aquest és, en
definitiva, el missatge del darrer escrit de l'obra, que cita unes
paraules de Ludwig Wittgenstein: "Les meves proposicions són
il·luminadores quan aquell que m'entén les reconeix, al final, com
a insensates, quan ell, gràcies a elles, pujant-hi, s'ha enfilat més
amunt d'elles. (Per dir-ho així, ha de llençar l'escala després
d'haver-s'hi enfilat.)".