Sembla que aprendre castellà és moda. Al Brasil, per exemple, s'ha aprovat la Ley del Español, que permet als estudiants de secundària aprendre el castellà com a matèria optativa. Als Estats Units, d'altra banda, la població de parla espanyola ja és més nombrosa que la que viu a l'Estat espanyol, Colòmbia o l'Argentina (hi ha uns 45 milions de llatins als EUA i es preveu que el 2025 siguin uns 132 milions). Els EUA són, així, el segon país del món després de Mèxic en nombre d'hispanoparlants. En un article recent a La Vanguardia sobre la qüestió, s'afirma que l'espanyol ha guanyat la guerra de la quantitat, però no la del prestigi, i també que l'espanyol s'ha convertit en un instrument de resistència i afirmació entre els hispans. Deixo constància, d'altra banda, d'una iniciativa recent: l'Editorial Santillana ha posat al mercat l'Enciclopedia del español en los EEUU. Aquesta obra: “Se presenta como una recopilación exhaustiva y pormenorizada impulsada por el IC [Instituto Cervantes], que analiza la situación actual del español a fin de comprender mejor su proyección futura. A lo largo de 80 artículos especializados, repartidos en un total de 1.000 páginas, el lector puede consultar las múltiples realidades del mosaico hispano en EE UU.” I no vull acabar sense un apunt referit a una altra novetat respecte a l'espanyol: també els sords, ara, poden aprendre castellà en condicions, perquè s'acaba de publicar el Primer diccionario normativo de la lengua de signos española, DILSE III, amb més de 4.000 signes. Esperem que l'expansió mundial de l'espanyol no es faci en perjudici de llengües d'abast més reduït, i que augmenti la possibilitat que moltes persones, precisament, s'aproximin a l'aprenentatge d'altres llengües romàniques com el francès, l'italià, el gallec o el català (o el català de signes en el cas dels sords!) a partir dels seus coneixements d'espanyol.