[164] Decàleg per la sostenibilitat lingüística (i 2)

Hem parlat del decàleg "Sigues lingüísticament sostenible" presentat avui a la UAB, que té per objectiu remoure la consciència individual per la preservació de la linguodiversitat. M'agrada reportar-ne un altre, ara, de decàleg per la sostenibilitat, que va formular Isidor Marí a l'article "Del debat a l'acció col·lectiva", recollit a Mundialització, interculturalitat i multilingüisme: Lleonard Muntaner, editor, 2006). Marí parla en aquest article de "construir un projecte sociolingüístic compartible per tothom" i "d'ordenar un futur de sostenibilitat per al català i per a totes les llengües". I formula a l'article les 10 claus del futur del català, que ell mateix anomena l'opció A, per la sostenibilitat lingüística, davant l'altra via, l'opció B, la que ell etiqueta de neodarwinisme lingüístic, la qual afirma taxativament que abocaria a un món "on no valdria la pena viure". Repassem el decàleg sostenibilista d'Isidor Marí, que focalitza en la llengua catalana: 1) cal una globalització que respecti la diversitat lingüística i cultural; 2) cal l'oficialitat del català a Europa i el respecte subsidiari de totes les llengües; 3) cal l'oficialitat del català a tots els òrgans generals de l'Estat espanyol; 4) cal articular l'espai lingüístic català, i donar-li cohesió i visibilitat (un espai d'onze milions de persones); 5) cal una política intercultural pròpia, que asseguri l'accés dels ciutadans al català com a llengua comuna de relació i cohesió social; 6) cal regular la disponibilitat lingüística a les empreses i les organitzacions; 7) cal assegurar una oferta normal en català en el lleure i la comunicació audiovisual; 8) cal garantir la presència normal del català a les tecnologies digitals i Internet; 9) cal promoure a gran escala la cultura juvenil d'expressió catalana; 10) cal, en el comportament individual, fer servir el català en les converses interpersonals sempre que la comunicació estigui assegurada i demanar amb persistència productes i serveis en català. Aquest és el decàleg d'Isidor Marí. La sostenibilitat lingüística pot ser una actitud personal, una sensibilitat, una ètica de l'individu, però també ha de ser el resultat, en un altre nivell, d'una acció deliberada de planificació lingüística.

[163] Decàleg per la sostenibilitat lingüística (1)

Avui a la UAB ha tingut lloc un acte per la sostenibilitat lingüística en què s'ha presentat el decàleg "Sigues lingüísticament sostenible", un projecte dels serveis lingüístics universitaris (UAB, UB, UdG, UdL, UPC, UPF, URV, UVic) amb la participació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el suport del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un acte sobri, en què han intervingut el secretari general de la UAB, Rafael Grasa; Carme Junyent pel GELA; Oriol Portell, de la UVic, com a representant dels serveis lingüístics, i Ferriol Massip, de l'Associació Catalana d'Esperanto. Entre els assistents hem vist representants dels serveis lingüístics de la UdL, la UPC, la UB, la UAB i la UViC. El decàleg demana als estudiants universitaris, i als ciutadans en general, 1) que sàpiguen respectar totes les llengües; 2) que s'interessin per les llengües del seu voltant; 3) que no tinguin por d'aprendre noves llengües; 4) que no renunciïn a les fonts de coneixement que ofereixen les llengües; 5) que donin veu als "minoritaris"; 6) que no imposin llengües dominants i implantin, en canvi, llengües amenaçades; 7) que valorin l'audiència real lligada a l'ús de les llengües, també de les petites; 8) que practiquin la diversitat lingüística quan es moguin pel món; 9) que preservin el seu espai de llibertat, la pròpia llengua; 10) que no privin a ningú d'aprendre i usar una llengua. El decàleg s'orienta, com es pot veure, a la consciència i a l'actitud individuals. Ara: la sostenibilitat lingüística demana, amb tot, una acció més enllà dels individus o, com diu Isidor Marí, "ordenar un futur de sostenibilitat per al català".