[905] Tendir cap a la intercomprensió

Avui ha tingut lloc a la UAB la Jornada d'Intercomprensió Lingüística organitzada pel Servei de Llengües i l'ICE de la nostra universitat. Escric aquestes línies amb la satisfacció d'haver vist que hi ha hagut una assistència diversa i significativa de persones a l'acte (més de cent inscrits, una concurrència d'unes vuitanta-cinc persones) i d'haver tingut la sensació que consolidàvem o establíem ponts de comunicació amb agents i amics interessats pel tema. Vull adreçar des d'aquí unes paraules d'agraïment, en particular, a Manuel Tost, que fa dècades que investiga, treballa i projecta en relació amb la intercomprensió lingüística i que és un punt de referència inexcusable en parlar de la qüestió, i a l'ICE, que des del primer moment i malgrat la situació de crisi que convida més aviat a replegar-se, va obrir les portes a la coorganització de l'acte que li vam plantejar des del Servei de Llengües un cop la direcció del centre va decidir impulsar la iniciativa. Un altre agraïment és avui, sens dubte, per al Departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB (Martine Le Besnerais, Sandrine Déprez, Julia Frigière i altres companys). I no vull oblidar, naturalment, fer esment d'Artur Noguerol, professor emèrit de la UAB que ha obert l'acte amb una orientadora conferència inaugural sobre el plurilingüisme. Vull fer una darrera referència, també, als companys dels serveis lingüístics universitaris (Virgínia Castillo del nostre Servei, Jaume Palau dels Serveis Lingüístics de la UB, Jordi Pujol del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC) que han explicat com des de fa més de deu anys, globalment, la metodologia d'intercomprensió s'utilitza amb fórmules diverses especialment amb els estudiants nouvinguts que s'aproximen al català i des de l'angle del que podem anomenar la sensibilització lingüística. Moltes gràcies a tots i al suport de diversos altres professionals del Servei de Llengües de la UAB que han col·laborat en l'organització de l'acte i que creuen en el valor metodològic i social de la intercomprensió. A la Jornada s'han presentat marcs de referència, idees clau sobre el nou ensenyament-aprenentatge de llengües, projectes específics relacionats amb la intercomprensió, els resultats de molta experiència acumulada sobre el tema. L'Europa d'Umberto Eco (la dels poliglots passius que poden comprendre la llengua dels altres com a via per a la descentració) ha semblat, per un moment, més propera. L'Europa dels ciutadans oberts a les llengües, dels propietaris d'amplis repertoris conformadors de la competència plurilingüe ha semblat per un moment a l'abast. Tant és si falten deu anys (o vint, es corregia Artur Noguerol) per a l'assumpció de la nova relació amb les llengües que respongui als enfocaments plurals que avui s'han defensat, entre els quals destaca la metodologia intercomprensiva. Quan hi ha un punt d'arribada definit, només falta tendir-hi amb determinació.

[827] Llatinitat

Catalunya fa molt de temps que mira cap al Quebec, un territori de característiques relativament similars (en el qual, per cert, ja s'han fet sense cap tragèdia dues consultes sobiranistes aquests darrers anys) on la llengua francesa lluita per sobreviure davant el puixant i omnipresent anglès americà. És des d'aquell país que l'Office québécquois de la langue française, juntament amb la xarxa Realiter, han elaborat el Vocabulari panllatí de la bicicleta, una obra multilingüe amb lèxic comú i en bona part també específic de la bicicleta que em sembla una autèntica delícia. L'obra presenta els termes en català (amb participació del TERMCAT), castellà, francès, italià, romanès, gallec, portuguès i també anglès. Cada iniciativa conjunta que té en compte les llengües neollatines és una aventura estimulant. Cada publicació, estudi, jornada o projecte que considera alhora aquestes llengües tan lligades al nostre origen ens obre enormement els horitzons i ens retorna al nostre àmbit lingüístic natural, a la nostra essència. Un àmbit que no té res de resclosit, precisament, perquè la família de les llengües romàniques ens obre la porta de la comunicació amb mig món. Tots els ciutadans de la Catalunya del futur han de sentir com a pròpies les llengües romàniques, si més no des del punt de vista receptiu. Catalunya no pot viure més temps en l'estèril dialèctica lingüística del català i el castellà, sota el foc incendiari de qui vol fer creure obsessivament que s'exclou el castellà del sistema educatiu. La hispanitat castissa de sempre ens sembla ja completament reduccionista i provinciana. És moment de trobar continents que ens acullin; la llatinitat és una pàtria que no exclou, sinó que eixampla.

[778] El pes de les llengües

Del web Portalingua

Un dels arguments amb què sovint es prejutgen les llengües i se'n considera absurd l'aprenentatge és el de la importància de la llengua en qüestió. La importància és relativa, naturalment. Habitualment es tenen en compte aspectes quantitatius com el nombre de parlants de la llengua per indicar que a certs idiomes val la pena dedicar-los les hores d'aprendre'ls i que a altres, no. Els rànquings sempre situen al capdamunt les mateixes llengües, les grans llengües de comunicació com ara l'anglès, l'espanyol o el xinès. M'ha agradat descobrir un baròmetre que incorpora diverses variables interessants i originals a l'hora de determinar el pes de les llengües. Es tracta del baròmetre Calvet, elaborat per Louis-Jean Calvet i Alain Calvet i a l'abast de tothom des del web Portalingua. El baròmetre es nodreix de fonts de dades fiables, té en compte 137 llengües, totes de més de cinc milions de parlants, i determina el pes de les llengües a partir de diversos criteris: el nombre de parlants, l'entropia (dispersió de la població), l'index de desenvolupament humà, l'índex de fecunditat, l'índex de penetració d'Internet, el nombre d'articles a Viquipèdia, els territoris on la llengua és oficial, l'obtenció d'algun premi Nobel de literatura i el nombre de traduccions (com a llengua meta i com a llengua font). Les variables són discutibles, és clar, però m'agrada trobar-hi el factor Internet de manera clara. Si fem un cop d'ull al baròmetre Calvet, podem continuar creient en les llengües romàniques, que constitueixen el nostre patrimoni lingüístic fonamental. Observo que el francès apareix en segon lloc del rànquing, darrere l'anglès, que l'espanyol és la tercera, que l'italià és la novena i el portuguès la setzena i que el català ocupa la posició número vint. El romanès apareix al número quaranta. La posició del català, que té més de 133.000 articles a la Viquipèdia, és encoratjadora. Confiem que aquest pes reflecteixi una realitat més o menys objectiva i que es tradueixi en més capacitat de seducció i, doncs, en més aprenents.

[91] Intercompréhension (i 2)

Llegim a Le Temps (mitjà de comunicació suís) d'avui l'article "Comprendre la langue du voisin", que parla amb esperança de la intercomprensió romànica, que és qualificada de "concept d'avenir": "Les promoteurs de l'intercompréhension rament donc à contre-courant. Mais ils ont un argument choc: on peut, disent-ils, communiquer entre locuteurs de langues voisines après quelques dizaines d'heures d'apprentissage seulement: chacun exploite ses connaissances pour comprendre la langue de l'autre et continue à s'exprimer dans la sienne. Les instances européennes appuient ces pionniers, car l'intercompréhension pourrait bien constituer une stratégie providentielle pour sauver le plurilinguisme européen". L'article, d'Anna Lietti, fa referència a la publicació recent S'entendre entre langues voisines: vers l'intercompréhension. (direction: Virginie Conti et François Grin. Ed. Georg, 407 p.). El text de Le Temps incorpora, d'altra banda, una entrevista a François Grin, «Retrouver un plurilinguisme vivant, juste et soutenable», en què es qüestiona l'hegemonia imparable de l'anglès: "C'est comme une schizophrénie collective. Il y a une banalisation de l'omniprésence de l'anglais qui a un effet de légitimation de cette langue, et les pays européens, par bien des décisions, alimentent ce mouvement. Mais dans le même temps, le discours officiel continue de célébrer les beautés du plurilinguisme. L'anglais est une langue que j'utilise tous les jours avec plaisir et je suis très favorable à son apprentissage. Mais je le considère comme un élément d'une mosaïque, une partie de la solution, et non comme l'alpha et l'oméga pour tous."

[88] Intercompréhension (1)

LaDepêche.fr parlava abans-d'ahir d'aprenentatge de llengües: constatava que l'anglès arrasa a França i que el castellà ocupa el segon lloc de llengües més apreses. L'alemany, el rus i llengües “antigues” com grec i llatí clàssic van clarament de baixa. I, en canvi, “Les langues dites «rares» ont le vent en poupe. Le chinois en particulier qui, considéré comme un «excellent vecteur de promotion » bénéficie d'une attention toute particulière de la part de l'administration scolaire...” El pretext de LaDepêche per parlar de llengües era la trobada (I Encontre Euromania) que hi havia el 30 de setembre i l'1 d'octubre a Tolosa de Llenguadoc promoguda per l'Institut Universitaire de Formation des Maîtres (l'IUFM) amb l'objectiu de traçar camins "pour une nécessaire éducation bi/plurilingue en contexte scolaire". Una notícia encoratjadora relacionada amb aquesta trobada i el centre que l'acollia és la presentació d'un manual escolar per a la intercomprensió romànica en sis llengües: “Un manuel scolaire d'apprentissage des langues à usage non pas national mais européen, et destiné précisément à une première initiation à six langues romanes” (occità, francès, italià, castellà, portuguès i romanès), un “outil pédagogique véritablement révolutionnaire”, concebut per Pierre Escudé i dirigit per l'IUFM en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l'Institut Politècnic de Leiria, el Ciid de Roma i l'editorial escolar romanesa Humanitas. La iniciativa ha estat un projecte Sòcrates Lingua 2, i ha estat finançat per la Comissió Europea. El pla del manual és senzill: “tout en respectant les programmes nationaux, nous souhaitons mettre en évidence les rapports qui existent entre toutes ces langues. De façon à ce que les élèves, en repérant des mots et leur sens, établissent entre elles autant de ponts et de passerelles”. No hem d'oblidar que les llengües romàniques són parlades per un 42 % d'europeus i per mil milions de persones al món. Darrere l'interès que els francesos demostren amb aquesta i altres iniciatives i posicionaments que estimulen (algun dia en comentarem alguns) la intercomprensió hi ha, sens dubte, una fórmula enginyosa de defensa de la francofonia davant un anglès cada cop més fort i percebut com una potent amenaça. No deixa de ser curiós que un Estat com el francès que ha asfixiat durant segles l'occità o el català ara encoratgi indirectament, amb les iniciatives per la intercomprensió, una certa renaixença d'aquestes llengües. El manual porta per títol Euromania. Tinc dos amics que llegeixen assíduament aquest bloc i van a París aquest cap de setmana...

[66] Congrés internacional de CercleS (i 6)

Amb alguns companys del Servei de Llengües de la UAB serem a Sevilla per participar amb diverses comunicacions al Congrés internacional de CercleS. La meva porta per títol "El desenvolupament de les competències parcials receptives en llengua catalana en alumnes de mobilitat a la UAB". Hi explico una experiència que a poc a poc, amb el temps, i fruit d'una suma d'iniciatives en paral·lel del servei lingüístic i del treball d'uns quants professionals, s'ha convertit en un projecte engrescador de construcció d'un espai multilingüe sostenible, el campus universitari de la UAB. És l'experiència de l'acollida lingüística dels estudiants que dominen una o més llengües romàniques (aquest és el cas de la majoria dels estudiants de mobilitat que arriben a la UAB). El projecte té un objectiu possibilista que té la base conceptual en els principis de la sostenibilitat lingüística: vol promoure el desenvolupament de les competències receptives (comprensió oral i lectora) en llengua catalana dels estudiants "romànics" nouvinguts, d'acord amb el MECR, amb l'objectiu que aquests estudiants puguin seguir l'activitat acadèmica sense haver d'alterar el fràgil equilibri d'usos lingüístics del campus universitari. El projecte de comprensió es basa en l'existència de cinc factors: 1) el treball seguint una metodologia d'intercomprensió a partir del parentiu genètic de les llengües romàniques; 2) el treball de les estratègies per a la comprensió lingüística; 3) el reforç de l'horitzó d'expectativa dels estudiants pel que fa als gèneres acadèmics i les característiques del llenguatge formal universitari; 4) el treball de la competència intercultural; 5) la presència del component socioafectiu en l'aprenentatge de llengua (suport humà de voluntaris lingüístics, per exemple) com a element que contribueix a afavorir la comprensió. Una de les claus del projecte és que no es planteja com una iniciativa unidireccional ("fer comprendre" a algú nouvingut allò que "no comprèn"), sinó que es planteja com un projecte global de comprensió, on autòctons (internacionalitzant-se a casa) i al·lòctons s'enriqueixen mútuament i proven de construir i compartir quelcom que és més enllà, fins i tot, dels codis lingüístics: la voluntat de comprendre, l'exigència ètica de comprendre. Aquest és el denominador comú que el projecte aspira a crear per mitjà de diverses accions de formació i dinamització lingüística. Un apunt final per tancar el cercle de CercleS: ens ha semblat una bona pràctica de sostenibilitat lingüística que el Congrés permeti presentar la comunicació en qualsevol llengua, català en el meu cas (amb les diapositives de presentació en anglès).

[42] Denominador comú

Les formulacions de defensa d'una llengua comuna, la que sigui, en el sentit d'un únic codi de comunicació entre persones són d'una pobresa intel·lectual esfereïdora. El Manifiesto por la Lengua Común que va aparèixer a la llum pública abans de l'estiu signat per Mario Vargas Llosa, Carlos Castilla del Pino, Félix de Azúa, Fernando Savater, etc. no tenia altre objectiu que blindar una idea de "comunitat" idiomàtica a l'entorn d'una sola llengua (a l'entrada 1 oferíem la rèplica de Juan Carlos Moreno Cabrera al text). Fa autèntica llàstima intel·lectual llegir (punt 1 del manifest) que "La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles." A qualsevol persona que sàpiga el castellà, és clar, se li ha de suposar, per un elemental respecte a la intel·ligència, una elevada capacitat de comprensió del català i el gallec, que serà quasi total després de poquíssimes hores d'exposició a aquestes llengües. O a algú que sàpiga el català i el castellà, no se'l pot ofendre pressuposant que no pot entendre el gallec. Però, a més, s'ha de pressuposar en els ciutadans una capacitat de comprensió d'un altre calibre: la comprensió depèn de molt més que de l'estricte domini d'un codi. El denominador comú entre dues persones que es volen comprendre no té el nom de cap llengua, és fet d'un ingredient tan elemental i aclaparador com una senzilla voluntat de comprensió compartida. Aquest és el denominador comú, aquesta és la llengua comuna per la qual signaríem un manifest de comunió amb qui fos. No em puc estar de citar unes paraules del filòsof José Antonio Marina a La selva del lenguaje (1998) que expressen bé la idea: “...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” On és ara l'exigència ètica? On és ara el projecte d'entesa? On és el denominador comú? Com és, J. A. Marina, que vas poder escriure aquestes ratlles essencials i que has esdevingut, ara, deu anys després, un dels divuit promotors del manifest?

[4] Intercomprensió (1)

La intercomprensió entre llengües de la mateixa família lingüística ha estat sempre una bona via d'accés a llengües en part desconegudes. El Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa abona les competències parcials receptives de les llengües, fet que ha donat molta volada, darrerament, a les metodologies basades en l'aprenentatge simultani de llengües amb la finalitat d'assolir-hi només la comprensió oral i, sobretot, la comprensió lectora. Un dels mètodes destacats en aquesta línia és l'EUROM4, que ja té més d'una dècada, en el qual es basa el material Romànica Intercom, elaborat per la UB. Un altre material destacat és l'EuroComRom, que aplica un sistema de set sedassos per a la intercomprensió. No volem deixar de citar dos productes més basats en la mateixa línia metodològica: els fenomenals Itineraris romànics de la Unió Llatina, que proposen un treball oral i escrit d'intercomprensió molt ric a partir de sis contes en diverses llengües romàniques. I el material multimèdia fet per l'ICE i diversos departaments de la UAB, FontdelCat, que ja té una part dels seus mòduls accessibles a la xarxa.