[209] Per la microformació

Ja fa temps que moltes realitats van esdevenint microrealitats. Qui no fa microblogging? Qui no ha sentit a parlar dels microrelats que es van posar de moda al Japó fa quatre o cinc anys (fragments de dues mil lletres de novel·les romàntiques al mòbil)? Qui no ha llegit alguna cosa de les minimalistes exposicions Pecha Kucha? La Vanguardia d'avui, sense anar més lluny, parla de la gran expansió de les microbotigues a Barcelona. I no fa gaire hem vist, a Barcelona mateix, sota l'impuls de Linguamón (Dia Europeu de les Llengües) i a París (Expolangues), microsessions introductòries a una gran diversitat de llengües poc conegudes. Trobem a faltar, dedididament, en l'àmbit dels serveis lingüístics universitaris, la microformació (o el microaprenentatge). En dos sentits: aquella que afecta tots els àmbits i els professionals de l'entitat, d'una banda, sobre qualsevol coneixement, i la microformació lingüística amb els nostres clients, sobretot els que pertanyen a l'administració universitària, d'una altra. Pieter de Vries i Stefan Brall, en un article de novembre de 2008 titulat “Microtraining as a support mechanism for informal learning” defineixen la microformació “como una situación de aprendizaje compuesta de sesiones de unos 15 minutos cada una que, a su vez, contienen elementos como un inicio activo, una demostración o ejercicio, una respuesta o discusión, y una opinión compartida sobre la manera de continuar. La sesión de aprendizaje puede ser presencial, en línea o mixta, en función de las circunstancias y las posibilidades. El concepto se basa en una serie de consideraciones teóricas, donde el constructivismo social es un elemento importante, junto con los conceptos de conectivismo y niveles de dominio”. El concepte de microformació d'aquests autors es desenvolupa en forma d'un projecte en el marc del programa Leonardo da Vinci de la Unió Europea i té una relació directa amb l'aprenentatge informal vinculat amb el lloc de treball. Afirmen de Vries i Brall: “In general, companies are not sufficiently aware of the value of informal learning [...]. The value of informal learning is evident, but how to support this kind of learning in a way that the process itself is not harmed? The Microtraining concept is a method to deal with the organizational requirements to make informal learning more conceivable. [...] The Microteaching approach connects different ways of learning by strengthing the focus of individual and collective learning on an important topic”. Com es concreta la microformació? “The aim of the Microtraining sessions is to have brief sessions with a minimal disturbance of the daily work schedule. The sessions can be organized rapidly by any of the stakeholders in an up to date and realistic fashion. To be effective the learning act needs to take in account the employees' knowledge and experience, needs to have a high level of applicability to the daily work routine of the employees and should foster self-directed learning, leading to an economic and efficient knowledge acquisition.” I continuen els autors: “Every single Microtraining unit should be designed with the aim to have the participant reflect on his work. The units should activate the participants to continue working on the issue and convey the exchange with colleagues". Per què no assumir decididament el repte de la microformació? Per què no explorar les particularitats de la microformació lingüística, un servei híbrid entre la formació, l'autoaprenentatge i l'assessorament lingüístics? Per què no establir el perfil i les condicions dels agents d'aquest sistema formatiu emergent? Per què no vendre, ara que diuen que hi ha crisi, serveis de microformació en llengües?

[208] Paisatges personals de coneixement (i 2)

Els autors de l'article d'elearningpapers a què ens referíem a l'entrada precedent consideren que “PLE, especially in contrast to traditional Learning Management Systems (LMS), received significant attention and are about changing the paradigm of learning and teaching”. I indiquen, com avançàvem, set aspectes crucials del canvi dels LMS als PLE. Aquests set aspectes poden ajudar les institucions, els aprenents i els formadors a posicionar-se en relació amb els entorns personals d'aprenentatge. Shaffert i Hilzensauer assenyalen que l'aprenentatge per mitjà de PLE comporta canvis en: 1) el paper de l'estudiant com a creador actiu i autodirigit de contingut (els autors formulen el pas de l'aprenent “consumer” a l'aprenent “prosumer”); 2) la personalització, amb el suport i les dades dels membres de la comunitat (enormement superior a la de les plataformes LMS); 3) el contingut d'aprenentatge com un “basar” infinit (“in PLE does not only contain (learning) content of experts or teachers: the community, “peers”, other learners with same interests, “friends” or colleagues, or even not personally known persons build the base of the bazaar of learning opportunities”); 4) el gran paper de la implicació social (“PLE always needs and builds on communities. They are needed for contributors, co-actors, and last, but not least, for someone to add /recommend (new) learning content and/or metadata to existing content”) ; 5) la propietat de les dades de l'estudiant; 6) el significat de l'aprenentatge autoorganitzat per a la cultura de les organitzacions i institucions educatives (“The concept of PLE concentrates on active learners who are responsible and have the opportunities to arrange their own learning environment: The usage of PLE or new forms of learning with Social Software in general can be characterised as self-directed, decentralised, dynamic, communicative, and situated within communities of practice, and learners are in the same sense consumers and producers of content”) ; 7) els aspectes tecnològics de l'ús d'eines de software social i la suma de múltiples fonts. Després d'analitzar els set aspectes crucials, els autors consideren que els PLE no són pas una moda passatgera: “PLE and social software tools are not only a flash in the pan, but lead to a new notion of learning and a measure for sustainable competence development”.

[207] Paisatges personals de coneixement (1)

La revista elearningpapers va dedicar el número 9 (2008) íntegrament a un tema actual, al qual ja han apuntat diverses entrades d'Aprendre llengües: els PLE (entorns d'aprenentatge personal), que situen l'autoaprenentatge per mitjà del software social al rovell de l'ou del paradigma educatiu. A l'editorial d'aquest número hi llegim: “Los sistemas actuales de gestión de aprendizaje pueden percibirse como islas, islas en el vasto océano de posibilidades de aprendizaje que ofrece Internet. No solo se puede obtener, refinar y seleccionar contenido, sino que, además, los estudiantes pueden adoptar las herramientas importantes para sus objetivos, crear sus propios portales de aprendizaje individuales, etiquetar contenido o registrar alimentadores RSS para recibir información relevante. La palabra clave que lo hace posible es Web 2.0: debemos alejarnos de los sistemas de gestión de aprendizaje estándares (técnica “uno para todos”) y centrarnos en los entornos de aprendizaje personales (técnica “uno para mí”), que consisten en recortes y fragmentos, recopilaciones de herramientas y servicios que se empaquetan en paisajes de conocimiento individuales o compartidos, experiencias y contactos.” Recomano un cop d'ull als set articles que conté el número 9 d'elearningpapers. Vull destacar ara aquí, en particular, el de Sandra Schaffert i Wolf Hilzensauer titulat “On the way towards Personal Learning Environments: Seven crucial aspects”. Es pot començar amb un cop d'ull a la taula de les pàgines 3-4 (“An overview about seven crucial aspects of the shift from LMS to PLE”), en què s'analitzen els set aspectes crucials apuntats.