[754] Contra el PowerPoint (i 2)

Parlàvem a l'entrada precedent del text de Frank Frommer publicat darrerament que qualifica el PowerPoint de "programa que ens torna estúpids". Després de la lectura del text, destaco deu punts crítics sobre l'eina. El PowerPoint 1) canvia la transmissió tradicional de la informació i del saber i molts discursos (informes científics, el llenguatge de les ciències humanes) no s’hi poden reduir sense pèrdues essencials de significació; 2) fracassa en la integració de mitjans (imatges, efectes, animacions, transicions), l'aspecte en què més insisteixen els manuals. La forma acaba tenint més pes que el contingut i l’usuari, sovint, és incongruent en l’ús dels aspectes formals i genera soroll i confusió; 3) tendeix a la síntesi, a la condensació, a la simplificació, a l’esquema, a l’el·líptic, a l’implícit, al sobreentès, a l’ambigu. I a la llista de punts (bullet points), que genera una falsa sensació de control de la realitat; 4) evita la reflexió, el pensament i l’anàlisi; oculta les relacions entre els punts tractats (liquida les connexions entre aspectes, la construcció del discurs, l’argumentació); 5) perjudica la creativitat: el programa hi vol donar cabuda, però en canvi homogeneïtza i unifica les formes d’expressar-se; 6) està al servei d’una transmissió d’idees precuinada, lineal, magistral, directa. Encarna valors d’imposició i de poder. No estimula el debat, la interacció ni la discussió. Convida, a més, a l’adhesió passiva; 7) opera un empobriment lingüístic (enunciats limitats, sintaxi mínima, nominalitzacions, infinitius, pèrdua de precisió, despersonalització, llenguatge burocràtic, estereotipat, congelat); 8) no es fa servir bé. Per la facilitat de generació, substitueix o estalvia altres documents necessaris (elaboració d'informes dels qui el fan servir, presa d’apunts dels qui el veuen o el consulten). No és òbvia la reconstrucció dels powerpoints que es lliuren (als alumnes, per exemple); 9) el seu ús acaba essent un coneixement escenificat, poc menys que un xou; 10) tendeix a unes conclusions que s’imposen, a uns eslògans, a uns missatges programàtics, a unes prescripcions. Legitima punts de vista esbiaixats, fílies i fòbies, opinions sense matisos. Deu motius, doncs, per a l'ús crític del PowerPoint i per exigir molt més a les eines que el volen substituir.

[753] Contra el PowerPoint (1)

Els recels pel que fa a l’ús del PowerPoint, que ja fan servir més de 500 milions de persones al món, avancen. Ens hi referíem ja fa mesos i hi tornem ara a propòsit de la publicació de Franck Frommer El pensamiento PowerPoint (Barcelona, Península, primera edició en castellà setembre de 2011). Es tracta d’un text dur i contundent contra els efectes de l’ús d’una eina que ha esdevingut omnipresent. Que va néixer al món de l’empresa i que s’ha estès a molts altres àmbits, inclòs l’educatiu, amb influències nefastes, segons l’autor del llibre, per diversos motius que esmentarem. El text de Frommer és insistent i fins i tot prolix en la tesi que defensa. Repassa el context en què es genera el programa, n’explica circumstanciadament la creació el 1987 i l’absorció per Microsoft el 2003 i es dedica en bona mesura a analitzar situacions d’ús i els efectes (perversos) que hi produeix. Sense anar més lluny, el fracàs estrepitós d’un dels projectes de la NASA o la cèlebre presentació en PowerPoint de Colin Powell demostrant que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq. El text s’acarnissa contra el recurs i en destaca allò que considera nociu, però no presenta alternatives ni apunta gairebé mai cap al futur (no dedica ni una línia a les noves eines per fer presentacions). Ens deixa sense esperança, doncs, en plena contemplació d'un paisatge devastat. D’altra banda, hi trobo a faltar una reflexió aprofundida, amb una reivindicació oberta, del paper de l’orador al costat d’una eina probablement inapropiada. Perquè les virtuts de l’ús de l’instrument no es poden deslligar en absolut del paper de qui utilitza el material de suport. En la mateixa línia, no m’agrada la fatalitat amb què l’autor entoma l’existència del PowerPoint i el seu ús inevitable. És evident que les eines depenen de l’ús i de la interpretació que en fan els éssers humans. I és evident que el PowerPoint és a les mans de qui el vulgui convertir en una altra cosa. La història de la Humanitat és plena de canvis de sentit en l’ús de les eines o els objectes circumdants. Sense anar més lluny, Twitter va néixer com una autèntica bajanada i els usuaris l’han convertit en una eina poderosíssima d’intercanvi d’informació i vertebració de xarxes. Fetes aquestes reserves, el text aporta una crítica a l’eina que s’ha d’escoltar i tenir present. Hi tornarem.