[853] Aprendre llengües i benestar

Una companya em fa conèixer aquest vídeo promogut pels consells escolars de les Escoles Oficials d'Idiomes de Cadis i San Fernando. M'agrada el missatge, ara que sembla que tot es pugui retallar i que la cultura i l'educació permanent hagin caigut de l'agenda de les prioritats. I m'agrada també la realització de l'audiovisual. Aprendre idiomes per aprendre, per fer créixer la tolerància, pel plaer de la diversitat, per fomentar el respecte, per augmentar la felicitat, per sentir el plaer del repte, per tenir noves oportunitats, per sentir-se de debò un ciutadà del món, per escoltar. Per créixer. Per destruir Babel. Us el recomano, a tots aquells que considereu que aprendre llengües és una necessitat i una actitud que formen part del nostre benestar.

¡Defendamos la enseñanza pública de idiomas! from Matthieu Davière on Vimeo.

[852] Gestos culturals

Ahir em va caure a les mans el llibre Supplemento al dizionario italiano, de Bruno Munari, i me'l vaig quedar. És un text clàssic, de 1963, del qual s'ha publicat fa poc l'onzena edició (Corraini Editore, 2011). Es tracta d'una d'aquelles obres que als amants de les llengües ens fan gràcia. El volum presenta una selecció dels gestos típics que fan els italians quan parlen ("l'autore esamina i vari modi di esprimersi senza parlare, non solo con le mani, ma con l'espressione del viso e con atteggiamenti dell'intera persona"), gestos que en alguns casos han passat fronteres en el món intercomunicat en què vivim. L'obra fa una selecció d'una cinquantena de gestos que tenen l'antecedent bibliogràfic en un text de 1832 (La mimica degli antichi investigata nel gestire napoletano, de Canonico Andrea de Jorio). Els gestos recollits en el volum de Munari expressen, per exemple, la idea de demanar un cigarret, de rebutjar un malefici, de trucar-se, de demanar al mestre de sortir de l'aula per una necessitat fisiològica urgent, de falsedat, de gana, d'invitació, de ganes de beure, d'alegria, de càrrega psicològica insuportable, d'entesa secreta, de ràbia, d'amenaça, de pagar, d'acord, etc. Un dels gestos que obren el volum és el de la coberta, "Che vuoi?", molt napolità i fàcilment identificable, que es pot fer amb més o menys velocitat segons la gentilesa o la impaciència del gest. El text ens pot servir, sens dubte, als que ens interessa la comunicació i el seu ensenyament. I no tan sols per l'objectiu central del llibre, sinó també pel fantàstic plantejament multilingüe de la publicació: totes les explicacions relacionades amb cadascun dels gestos estan fetes en italià, francès, anglès i alemany. El llibre ens forneix una oportunitat, doncs, de saltar d'una llengua a l'altra i sentir i veure créixer la nostra competència plurilingüe. Tornant a la gestualitat, és evident que l'obra no recobreix tota la que s'associa a l'italià (que té el suplement, també, de gestos d'altres procedències), però és segur que, com a mínim, ens deixa ben armats perquè no se'ns resisteixi ni un moment cap nou anunci de Martini.