La xarxa està revolucionant la nostra literacitat: hi som lletrats d'una manera radicalment nova. Repasso informacions d'eines rebudes darrerament i ordeno algunes aplicacions i el tipus de pràctiques que ens permeten dur a terme, entre l'allau de nous usos lletrats que ens permet internet: 1) és ben habitual que, tal com fèiem abans de l'existència de la xarxa, organitzem i seguim les tasques que hem de dur a terme. Ara ho fem, però, per mitjà d'aplicacions de l'estil to-do-lists. Algunes de les eines que ens ho permeten són, entre moltíssimes, Thoughtbox.es, Doomi, Knowcase o DailyToDo; 2) és habitual, també, que vulguem convertir textos d'un format a un altre (parlàvem d'alguna de les múltiples eines de conversió en una altra entrada d'Aprendre llengües); 3) diverses eines, d'altra banda, ens permeten disposar els nostres continguts, de vegades extrets de múltiples fonts, en gèneres o presentacions que abans ens resultaven vedats: còmics, diaris, revistes. És el cas, per exemple, de Comicmaster (són il·limitades les aplicacions que permeten crear còmics), o el cas també de Joomag, amb què es pot crear fàcilment una revista en línia; 4) solem trobar espais a la xarxa per cobrir moltes funcions comunicatives que abans resolíem d'altres maneres: preguntar, engegar un debat (Blurt.at), compartir pensaments (KillerThoughts), formular desigs (Wishlistr) o fins i tot donar les gràcies públicament a algú (Zankias); 5) em semblen interessants també les eines o els espais que ens permeten diferir la lectura, ja que es tracta d'una operació constant en la infosaturació en què vivim: els marcadors socials i la selecció de feeds o piulades destacats, per exemple, van en aquesta línia. O eines com Magazinify, que ens permet marcar els articles que no tenim temps de llegir, els quals podem rebre periòdicament convertits en fitxers pdf; 6) són rellevants, també, les mil i una eines que ens permeten crear mapes conceptuals o altres traduccions gràfiques dels nostres pensaments; 7) són decisives totes les eines que permeten la remescla de continguts (barreges de mitjans o creació de subtítols, entre moltes altres), abans ben complexa, o el reciclatge de produccions. Observeu, per exemple, Mindflash, que ens deixa crear recursos en línia amb materials que ja tinguem fets; 8) es poden destacar també les eines que permeten o faciliten la ubiqüitat dels continguts de la xarxa, començant per certs widgets. Una aplicació com Embedarticle, per exemple, facilita que els textos propis siguin inserits en altres llocs; 9) són interessants eines que ens permeten extreure continguts rellevants del context en què es troben (Wozaik); 10) es poden destacar eines que ens permeten reduir la dispersió de la xarxa, com Trailmeme, que ens ajuda a relacionar gràficament webs que nosaltres considerem relacionades. Les noves pràctiques lletrades a la xarxa són, veritablement, inexhauribles i mutants i creixen exponencialment. L'única actitud possible és residir a la xarxa, descobrir i experimentar.