![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtyyE8TeBoywM23dHedYAZfSjfVPZSnO2JP-_sTNu20nZ3Rr1lF8hDAZBX1QCIwzJELEwCUl99Q1mzbSGedlt9qpkJPt_uynaVtU9BB6wL9Lyl-4xAAI6otfLoRf0AatxKLGhW7w/s320/tuits.jpg)
Impressiona veure tanta gent seguint
l'etiqueta
#espanyolisado a Twitter i emulant les males traduccions i confusions català-castellà de
tota la vida, aquelles en què incorrien tots els monolingües catalans
que van desaparèixer ja fa un segle i que la Trinca va immortalitzar
en una
cèlebre cançó fa unes dècades. Les piulades cauen de vint en vint: "bajando de
la fuente del gato", "la luna, la ciruela, vestida de luto"
o "estaba ploviendo, me he caigudo en un basalo y me he hecho
malo en el genollo". O "me hago cruces que no sepáis de qué
pie bragas". Aquesta és la nostra música: davant l'estupidesa
intel·lectual la resposta irònica i juganera. La resposta plàcida
i bonhomiosa, però aclaparadora i imparable alhora. Una resposta que
ja no té aturador.
Amb el somriure, la revolta.