[268] Aprenentatge autònom de llengües en tàndem

Dies enrere parlàvem de paraules buides en l'àmbit de les llengües a la universitat. N'estic segur que una altra d'aquestes paraules sovint utilitzades superficialment és tàndem lingüístic. Diverses universitats, començant per la UAB (la revista El Campus de març dedicava un article a aquesta qüestió: "Puja al tàndem lingüístic!", p. 16 i 17) tenen disponible per mitjà dels serveis lingüístics o entitats d'acollida la possibilitat que dues persones (solen ser un nouvingut i un autòcton) intercanviïn l'aprenentatge de llengües. Un tàndem és això, dues persones en acció. No aconsegueixo, però, trobar mai gran cosa explícita rere aquestes activitats, gran cosa més que algú que possibilita des del punt de vista organitzatiu que dues persones es trobin i aprenguin l'un la llengua de l'altre, generalment, o una llengua ben sabuda per l'altre. I després campi qui pugui. On és la reflexió per a un aprenentatge òptim? Perquè rere un tàndem lingüístic hi ha tota una colla d'implicacions metodològiques que són decisives a l'hora de realitzar un bon aprenentatge de llengua. Aborda de manera excel·lent aquesta qüestió el recull d'articles El aprendizaje autónomo de lenguas en tàndem. Principios, estrategias y experiencias de integración, coordinat per Ana Ojanguren i Margarita Blanco i publicat per la Universitat d'Oviedo (2006). Es tracta d'una obra adreçada a professors de llengua, assessors lingüístics i persones que vulguin donar suport a activitats de tàndem lingüístic. La publicació recull part dels resultats del projecte ODL (Open and Distance Learning) finançat per la Unió Europea, en què han participat 12 universitats del continent. El text es divideix en cinc seccions: 1) la primera es dedica a explicar els conceptes essencials d'aquesta mena d'aprenentatge (hi destaca un article de David Little sobre tàndem i autonomia de l'aprenent); 2) la segona descriu alguns dels factors que es relacionen amb l'eficàcia d'aquest model d'aprenentatge; 3) la tercera tracta del suport a l'aprenentatge en tàndem i de la figura de l'assessor, tutor o assistent a les diverses institucions on s'ha implantat l'aprenentatge en tàndem; 4) la quarta secció informa de les diverses possibilitats de suport en l'aprenentatge en tàndem (tant per a estudiants com per a assessors); 5) i la cinquena secció recull les experiències d'integració d'aprenentatge en tàndem a l'educació superior en institucions educatives de diversos països (universitats de Sheffield, de Bochum, d'Oviedo, etc.). Fins i tot s'aborda la integració d'aquesta activitat en els plans d'estudi universitaris. L'activitat de tàndem lingüístic, amb aquesta interessant publicació al davant, guanya un gruix immens. Un gruix que és satisfactori trobar en la fecunda cruïlla entre les àrees de dinamització lingüística i de formació i autoaprenentatge, perquè tot allò que és interdisciplinari és sempre molt més ric que allò que és estanc.