[833] Rúbriques universitàries

Ja fa anys que la tendència de valorar les competències dels estudiants amb rúbriques s'ha anat estenent a les universitats i que es multipliquen les eines que faciliten al professorat i a l'alumnat generar-ne per als mil i un usos imaginables. Es tracta de matrius, més o menys configurables, que ajuden a avaluar per competències. Aquests recursos solen ser vàlids per a qualsevol disciplina acadèmica i, també, naturalment, per afavorir l'aprenentatge d'idiomes i de les competències comunicatives dels estudiants universitaris, competències que conformen el contingut acadèmic i que en són, en part, indestriables. Aquests dies m'ha arribat notícia d'una colla de recursos del Grupo de Investigación en Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación (el Gtea, grup consolidat de la Junta de Andalucía), de la Universitat de Màlaga, entre els quals hi ha eRubric, una eina que es posa al servei de les universitats de l'Estat (també del CBUC o la Biblioteca de Catalunya). Al servei vull dir que a través de RedIRIS es permet a les persones que pertanyen a qualsevol de les universitats esmentades accedir a les rúbriques. He estat fent proves (després d'optar pel proveïdor d'identitat UAB, que m'ha proporcionat l'accés immediat) i valoro la senzillesa i la flexibilitat que dóna l'eina. L'única reserva és que entre les llengües d'interfície (l'èuscar, el castellà, el gallec, el portuguès, l'anglès, el francès i el suec) no hi hagi encara el català, una qüestió que imagino senzilla de resoldre. Un aspecte interessant d'eRubric és que el recurs permet veure les rúbriques públiques elaborades per altres persones (hi ha possibilitat, també, de fer-les privades), que dóna una llibertat total de determinació de competències i evidències, o que permet ponderar els percentatges atribuïts a cada aspecte. Hi ha, a més, la possibilitat que intervinguin diverses persones en la valoració i hi ha prevista, d'altra banda, una sortida de la rúbrica amb diversos formats d'exportació (excel, pdf, fitxer xml). Aquests dies experimentarem el recurs per veure quin partit real se'n pot treure en el cas de llengües i competències de comunicació.

[823] Avaluar les apps per a dispositius mòbils

És un fet incontrovertit l'expansió imparable de la informàtica mòbil i el creixement exponencial d'aplicacions per a dispositius mòbils, especialment per a iOs i per a Android. Les aplicacions s'imposen per a tots els usos i en totes les àrees de coneixement, també en l'àrea de llengua, naturalment. Comença a ser habitual, d'altra banda, que individus o, més sovint, organitzacions, es trobin en l'avinentesa de voler distribuir els seus materials formatius en forma d'apps i, encara més, que alumnat i professorat hagin de seleccionar aplicacions per aprendre llengües entre els milers que n'hi ha als magatzems, que creixen i creixen cada cop més. Certes apps ens apareixen sovint aparentment semblants i no és fàcil veure'n les diferències a un primer cop d'ull, ni sempre presenten, d'altra banda, uns mínims de qualitat estètica, tècnica i pedagògica. Tots ens hem trobat amb algun fracàs en comprar alguna app, de vegades fins i tot malgrat els comentaris positius dels usuaris, que generalment són força orientadors. La creació o la selecció d'apps per aprendre llengües ha de passar pel sedàs d'una anàlisi crítica. Entre les rúbriques que es poden tenir en compte davant una app, deixo anotades les següents: Mobile Application Selection Rubric (eSkills Learning.net); The Mobile App Review Checklist (Palm Beach County Schools i Edudemic); Educational App EvaluationChecklist (T. Vincent); Education App Evaluation Rubric (T. Vincent) o Critical Evaluation of an iPad/iPod App (Kathy Schrock). Es tracta d'eines d'avaluació vàlides per a productes educatius de mena diversa, però que poden ajudar a tenir més criteri davant les aplicacions de llengua. Al bloc de Tony Vincent (Learning in Hand), especialista en la qüestió, es parla de les rúbriques que indico i d'altres.

[615] Rúbriques per avaluar

Hem dedicat diverses entrades d'Aprendre llengües a estratègies d'aprenentatge. Ens aturem avui a parlar d'un tipus d'eines o recursos ben abundosos a la xarxa que serveixen a l'aprenent per aplicar l'estratrègia de l'avaluació o de l'autoavaluació de l'expressió oral i de l'expressió escrita. Ja vam comentar la importància que té l'autoavaluació com a estratègia metacognitiva. Es tracta de les anomenades rúbriques d'avaluació, que ens poden ajudar a calibrar el nostre nivell de competència en diversos aspectes de la llengua. Moltes universitats i centres educatius d'arreu del món, sobretot de l'òrbita anglosaxona, han desenvolupat rúbriques per avaluar els seus alumnes i ara les tenim totes a un clic fent una cerca adequada. A la xarxa se'n poden trobar, veritablement, a dojo, de vegades ajustades fins i tot a necessitats molt específiques de llengua, per bé que el més freqüent és l'avaluació de les presentacions orals i de textos escrits. Només cal observar-les críticament i adoptar les millors que ens puguin ser útils als nostres objectius. Al costat de la rigidesa de les rúbriques ja fetes, a Internet trobem també recursos gratuïts que ens permeten generar-ne, com per exemple Rubistar. Vull destacat avui una rúbrica de qualitat que m'agrada especialment, elaborada al Valencia Community College, que té per nom Rubrics for Oral & Written Communication. Es tracta d'una eina que, com és habitual en aquests instruments, prova de ser molt sintètica, s'organitza en indicadors (quatre o cinc per graella) i presenta quatre nivells d'assoliment (les rúbriques solen tenir-ne entre tres i cinc). Aquests nivells es corresponen a “Beginning”, “Developing”, “Competent” i “Accomplished”. Es tracta d'una rúbrica en tres graelles que distingeix entre escrit (una sola graella amb els indicadors següents: sentit i desenvolupament, organització, llenguatge, convencions) i oral (dues graelles). En la llengua oral, els autors desmarquen amb bon criteri el contingut (amb els criteris: introducció, tesi, connexió amb l'audiència, coneixement del tema) i l'execució (amb els criteris: contacte visual, moviment, veu, fluïdesa). M'agrada especialment el fet que sota cada indicador hi hagi unes paraules clau que ens indiquen què és allò que l'indicador pretén avaluar. Amb eines com aquesta i una adequada capacitat reflexiva podem autoavaluar les nostres produccions verbals i trobar-ne els punts febles. De seguida ens adonarem que els nostres fracassos no es deuen, generalment, a dèficits en tots els indicadors descrits, sinó en un o dos o poc més. I si som capaços de determinar-los estarem molt a prop de resoldre'ls i de poder comunicar millor. [Aquest apunt també es publica a Ejercicio de inglés.]