[830] El llenguatge de la victòria

Aquests darrers dies s'ha fet molt popular una il·lustració satírica de l'any 1937 que expressa el que està intentant sense dissimular-ho gens el govern de l'Estat (allò d'espanyolitzar els nens i les nenes catalans, l'educació catalana). Ha estat precisament veient aquesta vinyeta que me n'ha vingut a la memòria una altra de molt cèlebre que espero que no sigui tan premonitòria com la primera i que vull portar al bloc com a mostra d'un llenguatge avui més que mai necessari, el de la sàtira i l'humor (vegeu l'entrada precedent) en un moment d'una enorme gravetat política que necessita els balons d'oxigen de totes les formes d'expressió civilitzada. Em refereixo a l'acudit que va aparèixer el novembre de 1905 al setmanari satíric ¡Cu-cut! després que la Lliga Regionalista hagués obtingut un èxit important a les eleccions municipals, èxit que els catalanistes van celebrar al Frontón Condal en l'acte conegut com el banquet de la victòria. A l'acudit es feia burla de l'exèrcit espanyol, en la línia humorística del setmanari. Feia pocs anys que les colònies d'ultramar s'havien independitzat d'Espanya i el text suggeria que si s'havia produït una victòria per força n'havien de ser protagonistes els civils (seran paisanos), a causa de l'alta ineficàcia dels militars espanyols. El llenguatge esmolat del ¡Cu-cut!, un signe inequívoc de la llibertat d'expressió fonamental en tota societat democràtica, va tenir resposta en un altre llenguatge: el 25 de novembre de 1905 una guarnició de militars espanyols va assaltar i destrosssar la seu del setmanari i també la del diari regionalista que hi estava ideològicament vinculat, La Veu de Catalunya, l'òrgan de la Lliga. Els fets del ¡Cu-cut! van provocar l'alçament popular i polític que va rebre el nom de Solidaritat Catalana, el qual va agermanar sensibilitats de signe divers davant una política estatal netament anticatalana. Cent anys després assistim a l'espectacle d'uns llenguatges radicalment diferents que es temptegen. Esperem que el de la victòria pugui ser ja només el de la veu dels ciutadans.