A l'ensenyament-aprenentatge de llengües la nova actitud que la tecnologia més recent ha fet saltar al primer pla, l'actitud de compartir coneixements, li prova, i molt. Aquesta actitud s'estén pertot: en la relació dels alumnes amb altres alumnes; del professorat amb la resta de professorat; dels alumnes en relació amb el professorat; dels gestors de la formació amb el professorat i a l'inrevés... La xarxa apropa persones amb idèntics problemes (lingüístics, comunicatius, organitzacionals), que es dissolen, així, amb molta més facilitat; escurça distàncies fictícies i permet anticipar-se als conflictes; fa adonar a tots els agents del procés d'ensenyament-aprenentatge que tothom pot ensenyar i, alhora, aprendre. Un exemple fenomenal d'aquesta voluntat de compartir experiència afavorit per la revolució web en l'àmbit educatiu immediat és el sistema (un autèntic sistema) de blocs que s'ha creat darrerament al Servei de Llengües de la UAB. I vull destacar, ara, en particular, les eines que permeten gestionar els cursos bimodals de nivell superior de l'entitat, uns cursos amb un gran nombre d'alumnes (pel fet que responen a una veritable necessitat social) i que tenen una gestió complexa. Una eina senzilla del web 2.0 com el bloc ha permès posar en comunicació, en aquests cursos, tot el professorat i altres agents implicats en la formació de desenes de grups i ha afavorit que es compartissin idees, materials, recursos i estratègies amb una enorme senzillesa. A l'acadèmia, però, no tot són flors i violes: a molts dels nostres estudiants, professors o gestors els costa molt acceptar el repte, la revolució poderosíssima que representa compartir. Recomano molt, per a aquesta qüestió, la lectura del text d'Isaac Mao “Sharism: a Mind Revolution” (consultable en anglès o en xinès a la xarxa), que fa una defensa ultrada de l'actitud de compartir. Hi llegim passatges suggestius com el següent: “Sharism is the Spirit of the Age of Web 2.0. It has the consistency of a naturalized Epistemology and modernized Axiology, but also promises the power of a new Internet philosophy. Sharism will transform the world into an emergent Social Brain: a networked hybrid of people and software. We are Networked Neurons connected by the synapses of Social Software. This is an evolutionary leap, a small step for us and a giant one for human society. With new "hairy" emergent technologies sprouting all around us, we can generate higher connectivities and increase the throughput of our social links. The more open and strongly connected we social neurons are, the better the sharing environment will be for all people. The more collective our intelligence, the wiser our actions will be. People have always found better solutions through conversations. Now we can put it all online.” Mentre tot aboca vertiginosament cap al sharism, però, cavalquen encara, aquí i allà, sense voler saber-ho, els darrers genets egòlatres del segle XX, inconnexos llaneros solitarios. 1.2.09
[206] Sharism: a Mind Revolution
A l'ensenyament-aprenentatge de llengües la nova actitud que la tecnologia més recent ha fet saltar al primer pla, l'actitud de compartir coneixements, li prova, i molt. Aquesta actitud s'estén pertot: en la relació dels alumnes amb altres alumnes; del professorat amb la resta de professorat; dels alumnes en relació amb el professorat; dels gestors de la formació amb el professorat i a l'inrevés... La xarxa apropa persones amb idèntics problemes (lingüístics, comunicatius, organitzacionals), que es dissolen, així, amb molta més facilitat; escurça distàncies fictícies i permet anticipar-se als conflictes; fa adonar a tots els agents del procés d'ensenyament-aprenentatge que tothom pot ensenyar i, alhora, aprendre. Un exemple fenomenal d'aquesta voluntat de compartir experiència afavorit per la revolució web en l'àmbit educatiu immediat és el sistema (un autèntic sistema) de blocs que s'ha creat darrerament al Servei de Llengües de la UAB. I vull destacar, ara, en particular, les eines que permeten gestionar els cursos bimodals de nivell superior de l'entitat, uns cursos amb un gran nombre d'alumnes (pel fet que responen a una veritable necessitat social) i que tenen una gestió complexa. Una eina senzilla del web 2.0 com el bloc ha permès posar en comunicació, en aquests cursos, tot el professorat i altres agents implicats en la formació de desenes de grups i ha afavorit que es compartissin idees, materials, recursos i estratègies amb una enorme senzillesa. A l'acadèmia, però, no tot són flors i violes: a molts dels nostres estudiants, professors o gestors els costa molt acceptar el repte, la revolució poderosíssima que representa compartir. Recomano molt, per a aquesta qüestió, la lectura del text d'Isaac Mao “Sharism: a Mind Revolution” (consultable en anglès o en xinès a la xarxa), que fa una defensa ultrada de l'actitud de compartir. Hi llegim passatges suggestius com el següent: “Sharism is the Spirit of the Age of Web 2.0. It has the consistency of a naturalized Epistemology and modernized Axiology, but also promises the power of a new Internet philosophy. Sharism will transform the world into an emergent Social Brain: a networked hybrid of people and software. We are Networked Neurons connected by the synapses of Social Software. This is an evolutionary leap, a small step for us and a giant one for human society. With new "hairy" emergent technologies sprouting all around us, we can generate higher connectivities and increase the throughput of our social links. The more open and strongly connected we social neurons are, the better the sharing environment will be for all people. The more collective our intelligence, the wiser our actions will be. People have always found better solutions through conversations. Now we can put it all online.” Mentre tot aboca vertiginosament cap al sharism, però, cavalquen encara, aquí i allà, sense voler saber-ho, els darrers genets egòlatres del segle XX, inconnexos llaneros solitarios. 
Subscriure's a:
Missatges (Atom)