[960] L'esperança, encara

Aquests dies he tingut l'ocasió de conèixer de prop l'organització d'abast global i ja històrica AFS Intercultura, que promou els desplaçaments de joves a altres punts del globus per contribuir a generar persones obertes de ment, capaces d'adaptar-se a altres maneres de viure i d'entendre el món. Per contribuir a crear una entesa universal, en definitiva. L'organització no és ni una agència de viatges, ni tampoc una escola d'idiomes que promogui estades perquè els nois i les noies adolescents aprenguin llengües. L'objectiu és netament cultural: un noi o noia que es vol desplaçar per "conèixer" és acollit desinteressadament per una família d'un altre punt del món. La qüestió lingüística emergeix ràpidament, és clar, però amb tota la naturalitat: qui es desplaça no ho fa, d'entrada, per aprendre espanyol, anglès o xinès, sinó que té per objectiu integrar-se en un context nou, complex, i provar d'entendre'l. Un context on la gent són com serien sense ell. Aquests dies he pogut veure els casos de nois i noies (alemanys, danesos, japonesos...) que han estat acollits per famílies catalanes aquests darrers vuit mesos i que acabaran l'aventura pel setembre. He sentit com molts s'expressaven en un català molt bo (un B2 del MECR). Es tracta de joves que han vingut no pas a ser atesos en una llengua que necessitaven aprendre (com ara les llengües grans, les anomenades internacionals), no a alterar el context que visitaven, sinó a entendre les formes de viure, de ser, de parlar de la comunitat d'acollida. Fent servir la terminologia de l'expert en competència intercultural M. Byram, podríem dir que es tracta netament de viatgers i en cap cas de turistes. Alguns d'aquests joves no han pogut aprendre l'espanyol en aquesta ocasió, llengua de la qual han adquirit, però, unes nocions pel fet de ser llengua ambiental a bona part de Catalunya. La lliçó és clara: sense cap mena de prejudici, amb la ment oberta, en unes condicions de raonable immersió, el català és a l'abast de qualsevol persona d'una manera quasi natural, en una experiència plaent. Aquesta obertura és el camí. I una educació sobirana la garantia que puguem educar en aquests valors. 

[743] Aprendre llengües amb Sagarra

Aquests dies es ret un homenatge merescut a Josep Maria de Sagarra, un dels escriptors més destacats del panorama literari català del segle XX. Fa pocs mesos va fer cinquanta anys de la seva mort. Rellegint la prosa periodística de Sagarra, els articles apareguts a la premsa de l'època com ara el setmanari Mirador, un s'adona a primer cop d'ull del sentit de la llengua de l'autor, de la sofisticació i la riquesa del seu llenguatge. M'atreviria a dir, amb una certa preocupació, que una part rellevant dels nostres estudiants de batxillerat o d'universitat les passarien magres per llegir un sol article de Sagarra de cap a peus sense un bon diccionari a mà. El model de llengua catalana que ha de ser ensenyat i avaluat avui dia és menys clar que mai, ara que la necessitat de garantir l'ús real de la llengua i l'existència d'una base demogràfica àmplia a l'idioma ha arrossegat molts professionals a girar l'esquena a la llengua dels seus pares, sovint la de Sagarra, i a la llengua que molts parlants del català sobretot no barcelonins fan servir a diari com la cosa més natural del món, sense cap vivència especial de genuïnitat lingüística. Perquè hi ha parlants de la nostra llengua no necessàriament lletrats que entenen Sagarra sense esforç, per dir-ho clar, i que s'han d'esforçar, en canvi, per comprendre i concebre una llengua radicalment empobrida. No els podem oblidar quan determinem el model de llengua de l'aprenentatge i de l'avaluació. Davant els dubtes sobre el model de llengua necessitem, com a mínim, una actitud decidida en mestres i alumnes que passi per fomentar el creixement lingüístic com a actitud vital. La mateixa actitud que Sagarra, enamoriscat de la llengua, expressava per exemple a l'article de 1923 publicat a Cafè, copa i puro i titulat "El nom dels peixos" quan defensava aferrissadament l'interès dels éssers humans per conèixer el nom de cada cosa: "Jo no m'explico pas una ànima sensible, sense aquesta mena de curiositat per conèixer el nom dels éssers grans i petits, immòbils o bellugadissos que ens acompanyen en el camí de la nostra vida" o, al mateix escrit: "Si estimeu la vostra terra, i teniu un esperit afinat i curiós, sentireu una necessitat de conèixer el nom de totes les coses que exalten i ornen el vostre paisatge." Si el model de llengua vacil·la, no pot fer-ho l'actitud d'enriquiment lingüístic permanent que ens fa aprendre llengües constantment aquí i allà i ens permet pouar-ne un munt, indubtablement, als textos de Sagarra.

[578] Aprendre llengües a TICEDUCA 2010

A l'entrada anterior parlàvem d'anar on hi hagués entusiasme. Avui TICEDUCA 2010, primera trobada internacional de TIC i educació, organitzada per la Universitat de Lisboa a la capital portuguesa, bull d'entusiasme. La resposta a l'esdeveniment ha estat molt gran. Diversos centenars de persones s'han interessat per explicar-hi alguna experiència relacionada amb la tecnologia educativa i la seva aplicació a les aules. El funcionament del comitè científic ha estat excel.lent; he tingut un retorn interessant, per exemple, al meu article sobre el treball amb PLE en la docència a la Facultat. TICEDUCA és avui i dema una gran fira d'idees, projectes i realitzacions. Un punt de trobada de professionals que, senzillament, volen saber com ho fan altres professionals per treure el millor partit de l'ús pedagògic de la tecnologia. Pel que fa als participants, n'hi ha sobretot de Portugal, de l'Estat espanyol i del Brasil. La presència catalana no és irrellevant. Destaco les dues sessions plenàries, de H. Barrett i G. Attwell. Els temes d'aquestes sessions plenàries: els e-portfolios i els PLE. Les línies temàtiques de TICEDUCA són aquestes cinc: perspectives teòriques, projectes i pràctiques, ambients virtuals, competències i e-learning. L'Encontro está a punt de començar. No cal dir que portaré algun comentari del que hi trobi a Aprendre llengües (alguna foto, per començar).