Sempre he pensat que els serveis lingüístics universitaris tracten amb un producte que la comunitat a què s'orienten els hauria de prendre de les mans. Tot allò que es refereix a la llengua, en un àmbit com el de l’ensenyament superior, hauria de ser considerat clau, una condició sine qua non de dels productes que s'hi generen. L’adequació formal de les produccions verbals que són objecte de construcció i transacció a la universitat no és un afegitó final, un accessori, un vernís últim, una pàtina embellidora. La cura lingüística no té res a veure amb una operació d’última hora, semblant a l’acció de sotmetre un text a un verificador ortogràfic. Res d’això. La formalització lingüística i comunicativa és consubstancial a les produccions universitàries, i la seva adequació allò que fa, ras i curt, que ho siguin o no ho siguin. Aquesta evidència hauria de situar la formació i el suport lingüístics que proporcionen els serveis de llengües de les universitats en un lloc central del sistema. A banda la qüestió crucial del tractament que donen a aquestes qüestions els nous plans d’estudi, i de l’espai d’intervenció (o no) que tenen els serveis lingüístics en aquest tema, cal espavilar-se a provar nous llenguatges per arribar al públic universitari. Les unitats de dinamització dels serveis lingüístics fa temps que fan molt bona feina en aquesta línia. El vessant lúdic és una possibilitat, indubtablement. El Servei de Llengües de la UAB l’ha explotat amb recursos com Incògnit. Vull donar a conèixer, des d'aquí, un joc divertit que pretén conscienciar els estudiants de la necessitat que no plagiïn (consulteu el material interuniversitari Argumenta si voleu consells per evitar el plagi). Es tracta d’un recurs interessant, que dóna idees i apunta maneres de fer, generat per la University of British Columbia per mitjà del seu Academic Integrity Ressource Center.