Amb alguns companys del
Servei de Llengües de la UAB serem a Sevilla per participar amb diverses comunicacions al
Congrés internacional de CercleS. La meva porta per títol "El desenvolupament de les competències parcials receptives en llengua catalana en alumnes de mobilitat a la UAB". Hi explico una experiència que a poc a poc, amb el temps, i fruit d'una suma d'iniciatives en paral·lel del servei lingüístic i del treball d'uns quants professionals, s'ha convertit en un projecte engrescador de construcció d'un espai multilingüe sostenible, el campus universitari de la UAB. És l'experiència de l'acollida lingüística dels estudiants que dominen una o més llengües romàniques (aquest és el cas de la majoria dels estudiants de mobilitat que arriben a la UAB). El projecte té un objectiu possibilista que té la base conceptual en els principis de la
sostenibilitat lingüística: vol promoure el desenvolupament de les competències receptives (comprensió oral i lectora) en llengua catalana dels estudiants "romànics" nouvinguts, d'acord amb el MECR, amb l'objectiu que aquests estudiants puguin seguir l'activitat acadèmica sense haver d'alterar el fràgil equilibri d'usos lingüístics del campus universitari. El projecte de comprensió es basa en l'existència de cinc factors: 1) el treball seguint una
metodologia d'intercomprensió a partir del parentiu genètic de les llengües romàniques; 2) el treball de les estratègies per a la comprensió lingüística; 3) el reforç de l'horitzó d'expectativa dels estudiants pel que fa als gèneres acadèmics i les característiques del llenguatge formal universitari; 4) el treball de la competència intercultural; 5) la presència del component socioafectiu en l'aprenentatge de llengua (suport humà de voluntaris lingüístics, per exemple) com a element que contribueix a afavorir la comprensió. Una de les claus del projecte és que no es planteja com una iniciativa unidireccional ("fer comprendre" a algú nouvingut allò que "no comprèn"), sinó que es planteja com un projecte global de comprensió, on autòctons (internacionalitzant-se a casa) i al·lòctons s'enriqueixen mútuament i proven de construir i compartir quelcom que és més enllà, fins i tot, dels codis lingüístics: la voluntat de comprendre, l'
exigència ètica de comprendre. Aquest és el
denominador comú que el projecte aspira a crear per mitjà de diverses accions de formació i dinamització lingüística. Un apunt final per tancar el cercle de CercleS: ens ha semblat una bona pràctica de sostenibilitat lingüística que el Congrés permeti presentar la comunicació en qualsevol llengua, català en el meu cas (amb les diapositives de presentació en anglès).
