Peccata minuta és un text de Víctor Amiano (pseudònim d'Antonio Cascón, Rosario López i Luis Unceta, professors de filologia llatina a la UAM) publicat per Ariel l'abril de 2012. Es tracta d'una obra sense argument, però que conté, precisament, molts arguments. A diferència de molts textos similars que són diccionaris de llatinades amb prou feines traduïdes i que no ens acaben de facilitar un context clar d'ús, l'obra que comento fa una selecció d'expressions llatines, no exhaustiva, de les quals prova d'explicar circumstanciadament l'origen i la història. Aquesta és l'originalitat del text. El punt d'arribada és el castellà, però gairebé sempre les expressions recollides són comunes a altres llengües com ara el català. Es tracta d'un text fenomenal, doncs, per a les persones que volen sadollar la seva curiositat lingüística. Alguns exemples: adefesi (Ad Ephesios); Alma Mater (la universitat, començant, ai, per la de Bolonya...); Ars longa, vita brevis; Aurea mediocritas (que lluny queda l'ideal horacià de l'ambició sense límits a què mena la societat actual); Cave, canem (el rètol que hauria de penjar de totes les cases amb gos); Habeas corpus (dret que ens protegeix de les detencions arbitràries i els atacs contra la integritat de la persona); Quid pro quo (l'expressió que sento a dir als xantatgistes pseudoil·lustrats); Homo homini lupus; In vino veritas; Intelligenti pauca (als intel·ligents els basta amb poques paraules); Non multa, sed multum (el cant a la qualitat per damunt de la quantitat); Per aspera ad astra (la bonica imatge que ens parla de superar l'adversitat: 'per camins escarpats cap a les estrelles'). O les divertides formes de base llatina quisqui (tot quisqui fa això o allò) i tiquismiquis, aquesta segona per referir-se a persones perepunyetes o afectades, les que suposadament anaven repetint llatinades a tort i a dret (tibis i mihis). Perquè, això sí, les expressions que ens serveix Peccata minuta les hem de dosificar als nostres textos i discursos, no fos que ens prenguessin per rares avis.
