[304] Servir llengua

Els serveis de llengües universitaris s'han de reinventar. Un centre d'idiomes universitari pot ensenyar, és clar, l'anglès, l'espanyol, el català, l'italià, el francès, l'alemany, etc. (les llengües) pràcticament com si fos una acadèmia d'idiomes instal·lada a qualsevol lloc (al bell mig de la Rambla de Catalunya, per exemple) i seguint els nivells estàndard del MECR. Però hauria de ser, en bona mesura, una altra cosa. ¿Per què, a la pràctica, aquests serveis focalitzen tan poc en els aprenentatges lingüístics més relacionats amb la comunitat en què es troben, la universitària, una comunitat que hauria de donar el sentit bàsic a la seva existència? ¿Per què aquests serveis no saben o no poden trobar el seu rol en relació amb els llenguatges universitaris i els gèneres discursius en què es concreten en el món acadèmic o professional, des d'enfocaments, potser, situats més enllà de les opcions idiomàtiques? ¿Per què no saben ocupar aquest lloc natural, el de les necessitats de llengua i comunicació específicament universitàries? ¿Per què no saben fer veure als òrgans de decisió de les institucions que poden oferir una formació fonamental, decisiva, que és la que ensenya els estudiants a comunicar-se amb eficàcia i ser veritables professionals en la seva disciplina: a fer presentacions orals, a ressenyar llibres o les claus de l'escriptura científica? Més enllà d'aquest aspecte, d'altra banda, ¿com és que els serveis lingüístics no fan un pas endavant en la línia d'encetar una veritable reflexió sobre les competències comunicatives emergents, que podrien ensenyar amb solvència? ¿On és l'instint innovador, on queda la voluntat de viure en sintonia amb el segle? ¿Per què no tenen al seu punt de mira la nova alfabetització? ¿Com és que no assumeixen el repte de formar la comunitat universitària en les noves competències digitals, que cap centre universitari no ensenya sistemàticament? (avançàvem aquesta qüestió en una entrada anterior, fent referència a les aportacions de Jenkins sobre el tema). ¿Per què no s'emmirallen, els serveis lingüístics, en iniciatives com la de la Universitat Internacional d'Andalusia, amb el seu mòdul transversal per a l'adquisició de competències digitals (2009-2010) i reivindiquen com a propi aquest espai, el de la nova alfabetització? Caldria fer passos endavant cap a aquests plantejaments: l'alfabetització digital és, sens dubte, una aposta de present i de futur, del tot estratègica. Quan veig que l'entitat llengua és entesa com un bloc idiomàtic monolític de contorns definits i arcaics (la mateixa concepció de llengua de tota la vida: espanyol, alemany, anglès, català, francès), penso que els serveis de llengües universitaris, veritablement, s'han de reinventar.