[172] Aprendre ortografia a la xarxa

Aquests dies, per un encàrrec professional, he estat analitzant diversos materials a la xarxa per a l'aprenentatge de l'ortografia catalana en el cas concret d'autoaprenents adults universitaris. He consultat una quinzena de materials creats per diverses institucions, amb enfocaments diversos (ortografia sola o formant part de cursos complets), materials per a universitaris i per a adults en general, materials que focalitzen en aspectes diversos (dictats, per exemple). El resultat de l'anàlisi no ha estat gens encoratjador. Tot i que els nostres autoaprenents, al Servei de Llengües de la UAB, aprenen ortografia amb aquests materials, opino que són una oportunitat perduda, en general, respecte a la possibilitat de superar l'ensenyament més tradicional de l'ortografia i les dificultats que presenta o els prejudicis que s'hi associen. Aquests materials aprofiten la tecnologia (àudios, hipertext, interactivitat), però d'una forma molt limitada: es diria que van a remolc d'una certa tecnologia fàcilment aplicable. La tecnologia, així, passa al davant dels objectius pedagògics, molt clarament. D'altra banda, són recursos a la xarxa, els analitzats, però que no compten amb la xarxa (correctors, recursos diversos, conversors de text a veu), que hi estan girats d'esquena. I que no ajuden a fer aprenents reflexius ni estratègics, ni afavoreixen una avaluació comprensible i qualitativa, sinó sancionadora i quantitativa (això sí, molt ràpida!). Són uns materials, d'altra banda, que solen arrossegar una concepció basada en el supot de paper (en molts casos són simples digitalitzacions de fitxes o productes previs) i que no fan jugar a la informàtica el seu rol: ¿com és que aquests programes no formulen intel·ligentment a partir de les nostres interaccions o seleccions en fer-los servir el nostre itinerari de formació, un recorregut adaptat a nosaltres? Les activitats que es plantegen, d'altra banda, solen desvincular l'ortografia d'altres aspectes de la llengua i no estan connectades amb les necessitats funcionals dels aprenents. Com que tothom ja fa temps que utilitza l'ordinador en moltes activitats de la vida diària, d'altra banda, aquests recursos no afegeixen ni tan sols el plus de motivació que fa un temps aportava la formació mediada per l'ordinador. Els recursos observats no destaquen, tampoc, pels aspectes de disseny, o els aspectes visuals o per la potenciació del vessant lúdic del treball ortogràfic, treball que l'aprenent continua percebent com una activitat monòtona i avorrida. Ens agradaria trobar contraexemples significatius, ni que fossin parcials, però no sembla fàcil.