Des de l'any 2001 que roda la Gimcana de les llengües, un joc de llengua per a la participació ciutadana. Al seu moment, als seus inicis a Masquefa, em va semblar una iniciativa interessant per la seva capacitat d'implicar diversos col·lectius i entitats local i pel seu enorme potencial de sensibilització cap al fet de la diversitat lingüística. Al moment d'aparèixer la Gimcana vivíem la febre de l'any 2001, l'Any europeu de les llengües, que va impulsar tantes iniciatives idiomàtiques a Europa. Recordo que quan el 2002 vaig comprar la publicació sobre l'experiència de la Gimcana de les llengües, editada per Carme Junyent, impulsora de la iniciativa (una publicació d'Octaedro, en la seva fantàstica aposta per les qüestions relacionades amb la diversitat lingüística) i vaig poder-ne llegir les preguntes, vaig tenir el dubte de si era realment útil plantejar a nois i noies de diverses edats preguntes sovint no senzilles, un pèl perepunyetes, que els filòlegs, en ocasions, s'han de documentar per respondre (“De quina llengua ve la paraula eslògan”? Del gaèlic escocès; “Què vol dir bumerang”? És el nom d'un grup ètnic, els wo-mur-rang, d'Austràlia, etc.). Amb tota la informació al nostre abast, amb tot, per mitjà de la xarxa, ara trobo encertadíssim el plantejament d'aquestes qüestions un punt rebuscades. Si avui parlo de la Gimcana és perquè Linguamón ens fa saber, al seu interessant butlletí, que més de 12.000 persones ja hi han participat des d'aquell llunyà 2001(Osona, l'Hospitalet, Tortosa, Tarragonès, Olot, Sabadell, biblioteques, centres de normalització...). Ve de gust, doncs, celebrar l'èxit d'una iniciativa com la Gimcana, que ens recorda que les llengües són un espai amplíssim on la cerca de coneixement i la dimensió lúdica tenen un paper important. Perquè les llengües són, és clar, molt més que vehicles de comunicació.