[141] El professorat de llengua: rol i funcions

Vull citar avui un text d'Ernesto Martín Peris, professor de la UPF: “El profesor de lenguas: papel y funciones”, dins l'obra col·lectiva Conceptos clave en la didáctica de la lengua y la literatura (editat per l'ICE de la UB i publicat a Internet amb protecció dels drets d'autor). Tota l'obra és un excel·lent compendi dels termes i conceptes clau en la didàctica de la llengua i la literatura. El capítol de Martín Peris defineix conceptes sobre els quals, de vegades, des de la gestió de la formació o des de la mateixa docència, pot haver-hi dubtes de sentit que el text, eina indubtablement útil, ajuda a resoldre. Es tracta de termes com els següents: ensenyament comunicatiu; autonomia i desenvolupament d'estratègies; condicions de l'aula; interllengua; consciència metalingüística; factors individuals i personals del discent; aprenentatge d'una segona llengua; aprenentatge significatiu; aprenentatge mecànic; aprenentatge humanista; motivació extrínseca; motivació intrínseca; aprenentatge i error; fossilització de l'aprenentatge; aprendre a aprendre; autoavaluació; negociació; estratègies; diferències individuals; competència comunicativa; buit d'informació; currículum; avaluació... Alguns dels conceptes clau fan referència a la llengua a l'aula (la llengua dels discents; la llengua del professor; la llengua aportada a l'aula). Pel que fa a la llengua del professor, tema de debat entre companys a la feina aquests darrers dies, Martin Peris indica (parafrasejo les seves paraules) que els usos lingüístics del professor es veuen subjectes a la paradoxa d'haver-se d'acomodar a la limitada capacitat de comprensió dels interlocutors i al mateix temps haver-los de proporcionar un model que no adulteri la realitat dels usos lingüístics entre nadius competents. Els professors han d'adaptar el seu discurs, simplificant-lo per exemple. Diu Martin Peris: “Queda en manos de la competencia didáctica del profesor discernir cuando es oportuno intensificar la acomodación de su lenguaje y cuando procede restringirla al máximo, a tenor del tipo de actividades que se estén desarrollando y el foco de las mismas.” En la mesura que l'ús de la llengua que s'aprèn és el principal “motor d'aprenentatge”, però, no és convenient que el docent utilitzi altres llengües que no siguin la d'aprenentatge en la condució de les explicacions. Això no vol dir, és clar, que no es puguin fer servir altres llengües a l'aula, per superar esculls concrets de comprensió, per exemple. O que el docent no hagi de tenir molt presents les llengües de l'alumnat, per llançar-hi caps sempre que pugui.

[140] Ensenyar llengües amb qualitat

EAQUALS (The European Association for Quality Language Services) és una prestigiosa associació europea fundada el 1991 que té un sistema formal d'inspecció per verificar la qualitat que ofereixen els centres d'idiomes que acredita, que són més de cent en una vintena de països. El seu objectiu és promoure i garantir la qualitat en les institucions que ensenyen llengües. Recomano la consulta de l'Eaquals General Charter (n'hi ha d'altres de més concretes: "a Course Participant’s Charter", a "Staff and Information Charters"), en què es tracten temes relacionats amb la qualitat dels centres com: informació, currículum, recursos, mètodes, adequació a estàndards, competència dels formadors, avaluació, certificació, contractació del personal, etc. És interessant també la consulta del material What to look for in a language training provider. Vull destacar, igualment, la contribució d'EAQUALS en projectes europeus relacionats amb l'ensenyament de llengües. Conjuntament amb ALTE (Association of Language Testers in Europe) EAQUALS ha desenvolupat una versió electrònica del Portfolio europeu de les llengües per a adults i publica, igualment, materials sobre aspectes diversos relacionats amb l'ensenyament de llengües.