[697] Enciclopèdia de les llengües

Fa uns dies en una llibreria a Florència vaig ensopegar amb un volum extens que em va cridar l'atenció, Dizionario enciclopedico delle lingue dell'uomo (Milà: Mondadori, 2007). Es tracta d'una traducció a l'italià d'un text ja clàssic, Les langages de l'humanité, de Michel Malherbe (de 1995, amb una edició anterior, de 1983, que no contenia, encara, tota la segona part). La primera reacció avui dia davant una obra enciclopèdica és fer-se enrere, ara que ja no sabem què fer de les enciclopèdies en paper que encara emmagatzemem a casa. Molta informació sobre les llengües del món és a la xarxa i es pot consultar, per exemple, des de portals ben diversos com el de l'Ethnologue, que ens hi menen en un moment. Després de fullejar el volum, amb tot, i de rumiar les raons editorials per llançar en italià una obra d'aquestes característiques, em vaig decidir a comprar-la. Allò que justifica editar un text de mena enciclopèdica en paper no és tant que l'obra contingui informacions, que tingui un valor de revelació de dades, com que tingui una originalitat, una singularitat, que respongui a una manipulació específica i irrepetible d'unes dades. Michel Malherbe (1930) és un autor singular: enginyer i persona que ha exercit càrrecs de responsabilitat política a França, les seves ocupacions l'han dut a viatjar a més de 150 països i a descobrir la diversitat i el valor de les llengües, les cultures i les religions, a les quals ha dedicat diverses obres. La meitat del volum que comento és una curiosa selecció de vocabulari (entre 300 i 600 paraules bàsiques) de 171 llengües del món, amb una breu descripció de cadascuna de les llengües escollides. El considero un material interessant per als ensenyants que afronten amb tota mena d'eines, sovint poc globals, la gamma àmplia de procedències geogràfiques que hi ha a les seves aules diverses. Tota la primera part del text conté també materials interessants per a la consulta: una introducció amb dades generals de les llengües del món; una secció amb una presentació contrastiva d'aspectes fonètics, gramaticals, de vocabulari, d'escriptura, que poden ser molt útils als ensenyants de llengua actuals, que entren a classe de llengua amb una visió que transcendeix les llengües concretes que ensenyen (explicar el gènere o el nombre o la negació o l'ordre dels mots, per exemple, en català o en qualsevol altra llengua ja hauria de ser sempre un exercici de contrast, amb altres concrecions dels fenòmens indicats a la ment i a la vista). El text s'endinsa també en els grans grups de llengües, amb explicacions sintètiques de moltes, i aporta informacions curioses i personalíssimes, gairebé diríem atzaroses, relacionades amb l'etimologia (noms de monedes, dels pobles i les seves llengües, dels dies de la setmana en diverses llengües, de plantes i animals, sistemes de designació personal en diverses llengües, claus per entendre els noms de països del món...). S'endevina en aquesta part el viatger curiós que prova d'entendre i explicar les realitats que va coneixent. La part final del text, sobre llengua i societat, té també interès (catàleg de les llengües extingides i enigmes d'algunes llengües), però presenta alguns punts dubtosos com una “graduatoria in base alla difficoltà” de les llengües, que l'autor indica que és una “valutazione assolutamente personale”, on es descriuen els punts de dificultat de diverses llengües. O la darrera secció, “le lingue e il nostro futuro” no s'ha actualitzat i a estones parla més aviat del nostre passat immediat que del futur de les llengües.