[27] Autoaprenentatge de xinès (3)

Hem parlat ja a les entrades 14 i 15 de recursos per a l'autoaprenentatge del xinès. En consignem algun altre. La Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya han editat Viure a Catalunya. Comencem a parlar (2008), llibre acompanyat d'un disc compacte. “És un material específic per a persones d'origen xinès que acaben d'arribar a terres de parla catalana i no en coneixen la llengua. La presentació i els títols dels diferents apartats són en català i xinès. El disc proporciona la possibilitat d'escoltar converses en català i xinès, agrupades per temes. Recull de diàlegs hipotètics en diferents ambients i situacions socials: les persones, els llocs, la casa i l'entorn, les hores i els dies, la feina, el mercat i les botigues, el menjar, els serveis, la salut, el lleure. Les frases estan escrites al llibret en les dues llengües: català i xinès mandarí estàndards; al cd, els diàlegs estan enregistrats dues vegades, el primer cop en català i en xinés, el segon només en català tot deixant un espai mut després de cada frase per tal que l'estudiant pugui repetir el text.” És interessant, també, el Mètode complet de xinès parlat i escrit (2007), en paper, de la professora Lai-Ming Tsang. Presenta 22 temes sobre la vida quotidiana i un vocabulari d'unes 500 paraules. Qui s'interessi, d'altra banda, per les experiències del Consorci per la Normalització Lingüística amb el col·lectiu de xinesos, pot consultar la revista Llengua i Ús (número 41).

[26] Portfolio Europeu de les Llengües (5)

Dos dels portfolios electrònics més coneguts són el portfolio d’EAQUALS/ALTE (model 6.2000) per a adults universitaris (16+) i l'electronic European Language Portfolio (eELP), elaborat en el marc del Programa Minerva amb finançament de la comunitat europea i pensat per a adults (16+) i amb especial atenció als estudiants universitaris europeus. Tots dos són descarregables. La llengua vehicular de cap d’aquests portfolios no és el català. El d’EAQUALS/ALTE és en anglès i francès; l’electronic European Language Portfolio és en anglès, espanyol, suec, grec, alemany i italià. Tots dos permeten, però, naturalment, implementar informacions sobre qualsevol llengua. Un altre portfolio electrònic validat pel Consell d'Europa és el 89.2007 (The Netherlands – Dutch National Bureau for Modern Languages). Tant el primer com el segon són eines excel·lents i utilíssimes per a la reflexió lingüística. Podrien formar part del kit de consciència lingüística de qualsevol persona com a eines bàsiques per a l'autoconeixement.

[25] Portfolio Europeu de les Llengües (4)

Els PEL electrònics o e-PEL presenten una colla d'avantatges sobre els portfolios en paper, que són la quasi totalitat dels validats pel Consell d'Europa. Alguns d'aquests avantatges són: 1) la facilitat de manipulació (el portfolio en paper se sol considerar difícil de manejar); 2) la senzillesa de distribució i estalvi de paper (es pot consultar o descarregar, per exemple, a la xarxa); 3) la rapidesa d’implementació (permet no haver d’entrar informacions de manera repetitiva: el que s’introdueix en una secció pot ser vàlid per a una altra); 4) una interfície menys redundant (és més fàcil, doncs, d’emplenar); 5) la facilitat de modificació de les dades i de l’actualització; la possibilitat de guardar traça de les modificacions fetes (hi pot haver un historial que permeti veure l’evolució en el procés d’aprenentatge); 6) la facilitat de compartir el document amb altres persones; 7) la possibilitat de no haver de mostrar a l’usuari, de cop, tot el material, extens i de consulta difícil, sinó només aquell que és pertinent segons les interaccions o els interssos de l’usuari, fet que en facilita la consulta; 8) la possibilitat que el dossier incorpori de manera integrada documents en altres suports que el paper, i de magnitud superior; 9) la possibilitat de contenir, integrats, vincles a altres documents o informacions de suport d’ajut valuós per a la implementació del portfolio (interns o externs); 10) més resistència al pas del temps; 11) la possibilitat de distingir entre la interfície d’escriptura del portfolio i les opcions de visualització/impressió de les dades introduïdes; 12) la possibilitat de generar diverses sortides (documents pdf, per exemple, per a impressió) a partir d’unes úniques dades introduïdes en funció dels destinataris del portfolio; 13) la facilitat de tria de la llengua vehicular del portfolio i la possibilitat d’importar i exportar dades. No hi ha opció, doncs, entre els portfolios en paper o els electrònics!

[24] Portfolio Europeu de les Llengües (3)

Hi ha prop d’un centenar de models de PEL validats pel Consell d’Europa a tot el continent, a instàncies de diversos països o institucions. Corresponen a diverses franges d’edat. Pel que fa als d'adults, n'hi ha una vintena llarga de validats, que han estat promoguts per diversos països (Suïssa, França, Anglaterra, Irlanda, Txèquia, Alemanya, Espanya, Hongria, Turquia, etc.) i institucions de prestigi a Europa en l’ensenyament de llengües (com ALTE i EAQUALS, CERCLES, l'European Language Council, etc.). Alguns d'aquests portfolios s'adrecen específicament a adults, altres inclouen també, a més dels adults, els “aprenents joves”; altres tenen objectius específics (cas del model 14.2001, d'Irlanda, per exemple: "Model for adult immigrants preparing for mainstream vocational training and employment"). Uns quants s'adrecen específicament als aprenents adults universitaris (casos, per exemple, dels models 29.2002 de CERCLES o el 40.2003, d'Itàlia). A l'Estat espanyol el portfolio d'adults validat (16 o més anys) és el del Ministeri d'Educació i Ciència (model 59.2004).

[23] Multilingüisme de grup

És suggestiva la idea que les competències lingüístiques no vagin sempre associades estrictament als individus, sinó que es puguin plantejar competències lingüístiques grupals. Imaginem, per exemple, en l'ordre laboral, un equip de treball de tres persones a què l'organització no exigís el coneixement d'una mateixa lingua franca estrangera a tots els seus membres, sinó que hi hagués una distribució de les competències lingüístiques necessàries per al grup: en lloc de tenir tres persones que sabrien anglès, n'hi podria haver una que sabés anglès, una altra que sabés francès i una altra que sabés xinès. Com a equip de treball, òbviament, seria molt més competent. Aquesta idea ja s'aplica a la vida real, és clar, fent de la necessitat virtut. Quantes vegades no hem viatjat en grup i algú ha estat el responsable de la comunicació en passar per un país, algú altre en passar per un altre, segons els coneixements lingüístics de cadascú? Jesús Tuson va imaginar un cas extrem de poliglotisme d’equip, amb un component de planificació que s’ha de considerar poc menys que utòpic. Deia, en un dels seus textos (Patrimoni natural, 2004) : “I allà on no pugui arribar un individu sol podrà arribar-hi un grup. Imaginem cinc persones ben avingudes, amb ganes de veure món, que decideixen planificar un viatge a quatre o sis anys vista. Calculem, a més, que entre totes cinc ja s’han fet propietàries de tres llengües, potser quatre, i que prenen la decisió de convertir-se en “equip de poliglots”. En els anys en què estarà vigent el projecte de futur, cadascuna d’aquestes persones es compromet a adquirir dues llengües més, totes diferents (una fita ben fàcil d’assolir en els anys previstos, sobretot si l’equip està constituït per gent jove). Aquest grup, a més, no està gens disposat a reincidir en les llengües habituals, les de l’oferta típica (anglès, francès, alemany, que potser ja coneixen), i comencen, coratjosos, l’aventura del suec, l’àrab, el berber, el rus, el xinès, el suahili, el japonès... De cop, se’ls obren possibilitats immenses d’anar pel món amb la comoditat de poder tractar tot de pobles en la llengua de cada lloc, perquè l’equip de poliglots, cinc persones, han arribat a adquirir més d’una dotzena de llengües.” (p. 98-99)

[22] Portfolio Europeu de les Llengües (2)

Tot i la possibilitat de decantar-los cap a determinats àmbits i de contextualitzar-los per aconseguir-ne l’adequació i la utilitat màximes, els PEL són uns instruments amb un esperit i unes característiques bàsiques comunes: consten regularment de tres parts que són el passaport lingüístic, la biografia lingüística i el dossier. El passaport permet al propietari del PEL fer i registrar l’autoavaluació de les seves competències lingüístiques per destreses; registrar els certificats i acreditacions de llengua obtinguts i fer el llistat d’experiències lingüístiques i interculturals viscudes. Aquesta secció del PEL coincideix amb un document d’una altra proposta europea, l’Europass, el Passaport de llengües Europass, i s’integra també en un altre dels documents de la mateixa proposta, el Currículum vitae Europass. Una de les utilitats del portfolio és afavorir l’elaboració d’aquests documents estàndard a Europa, així com de qualsevol altre document on hagin de constar les competències lingüístiques personals. La biografia lingüística, d’altra banda, en la seva formulació estàndard, implica l’aprenent en la planificació i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge, l’interpel·la sobre el que pot fer en cada llengua i el convida a incloure informació sobre experiències lingüístiques i culturals assolides en l’educació formal o més enllà. El dossier és el recull de les evidències de l’usuari, en tota mena de formats, fruit de la seva relació amb les llengües, a fi de poder mostrar el seu nivell de competència amb l’objectiu de poder aconseguir una feina, assolir metes acadèmiques, adonar-se del procés d’aprenentatge seguit, etc. Constitueix la materialització, amb uns determinats productes triats pel propietari del portfolio (escrits, enregistraments d’àudio, de vídeo, etc.), del que s’ha declarat en les altres dues seccions de l’eina.

[21] Portfolio Europeu de les Llengües (1)

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és una iniciativa del Consell d’Europa per donar suport a la mobilitat europea i cohesió entre els ciutadans per mitjà del foment del plurilingüisme i del pluriculturalisme. Vol facilitar la presa de consciència lingüística i una forma de registrar el coneixement i l’aprenentatge de llengües i d’experiències interculturals. Vol estimular, també, l’aprenentatge d’idiomes i promoure l’autonomia en l’aprenentatge. Figuren entre els objectius del Consell d’Europa en concebre el PEL: el desenvolupament de la ciutadania democràtica a Europa per mitjà de l'aprofundiment de l'entesa i la tolerància dels ciutadans d'Europa; la protecció i la promoció de la diversitat lingüística i cultural; la promoció del plurilingüisme per mitjà de l'aprenentatge de llengües i cultures al llarg de la vida i la descripció clara i transparent de les competències lingüístiques i les titulacions per facilitar la mobilitat a Europa. El PEL es va desenvolupar sobretot a partir de l’any 2001 amb motiu de l’Any Europeu de les Llengües i té com a substrat actiu el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Es pot considerar, com afirma Daniel Cassany, "l’aplicació pràctica dels principis conceptuals del MECR".