[796] Infografies (i 2)

Fa dies parlava de les infografies en una entrada a Aprendre llengües i prometia una nova entrada comentant algunes eines senzilles per crear-ne. Aquesta mena d'eines són pertot i són veritablement útils ara que ens toca provar d'entendre o d'expressar gavadals d'informació. Si no ho fem per mitjà de formes clarament comprensibles o sintètiques no podem percebre res en la hiperabundància o aportar valor als altres explicant-la. Recomano eines com Visual.ly entre moltes altres. Amb Visual.ly he generat sense esforç, automàticament, la infografia de la vida d'una etiqueta de Twitter (hashtag). He escollit #novullpagar i he obtingut una explicació gràfica amb un munt de dades quantitatives i cronològiques ben interessants sobre l'ús de l'etiqueta a la xarxa social. També sense esforç (només donant alguna dada física personal: color dels cabells i dels ulls i ben poca cosa més), he generat amb Visual.ly una divetida infografia de mi mateix com a piulador a Twitter, amb una opció ja destinada a aquest objectiu. L'eina et compara (i la comparació va canviant quan es va consultant reiteradament la infografia ja feta) amb personatges coneguts com el president Obama, Lady Gaga o altres figures mediàtiques. Observeu el resultat (qui us apareixerà a la banda dreta de la infografia?) i proveu vosaltres mateixos. D'altra banda, he treballat també amb Easel.ly i m'ha semblat igualment útil (descomptant el (mal)tractament que fa de les vocals accentuades). Acabo amb un enllaç a una infografia que m'agrada especialment, perquè tracta la qüestió de la competència informacional. És del HackCollege i s'ha fet ben popular: explica a un públic d'estudiants, fàcilment ampliable a tots els navegants de la xarxa, com afinar a l'hora de fer cerques a internet: Get more out of Google. Estic segur que si no la coneixeu us agradarà.

[757] Infografies (1)

Parlàvem a l'entrada precedent de provar de rastrejar els trets essencials de les noves formes de comunicar-nos basades en l'ús dels dispositius electrònics a fi de poder-hi orientar l'ensenyament de la llengua. Una de les competències comunicatives que es fan com més va més necessàries arreu és la de la comunicació gràfica, visual, d'allaus de dades que altrament romandrien esparses i inintel·ligibles en la fabulosa dispersió de la xarxa. La necessitat de la plasmació gràfica i significativa del caos informatiu (a manera de filtre, d'ajuda a la comprensió) ha estès aquests darrers anys l'ús a la xarxa de les infografies. En trobem sovint i hi trobem alleujament cognitiu, si són de qualitat i, és clar, les sabem interpretar. També és habitual haver-ne de crear per poder donar a entendre la nostra comprensió d'un fenomen fet d'idees o elements esparsos. Les infografies, però, no són pas noves. A l'excel·lent obra d'introducció al tema de José Luis Valero Sancho La infografía. Técnicas, análisis y usos periodísticos (UAB, UV, UJI, UPF: 2001) es traça la història d'aquest producte informatiu visual nascut fa dos-cents anys en l'àmbit dels usos periodístics, un producte que s'ha potenciat molt a la premsa i els mitjans de comunicació al llarg dels darrers trenta anys. És l'ús en aquests mitjans el que l'ha arribat a convertir en un element de consum diari, familiar, que ens fa més entenedores que el text comparacions entre realitats (exemple: presentació infogràfica dels aspectes rellevants de dos equips de futbol que juguen un partit), continguts documentals (exemple: història de l'expedició d'una ONG a l'Àfrica) o continguts de naturalesa escènica (exemple: mostra gràfica de cadascun dels fets esdevinguts en un atracament, amb indicació i comentari dels llocs de cada acció dels delinqüents). Les infografies no són fàcils de fer i tradicionalment han reclamat en els mitjans de comunicació la figura d'uns professionals, els infògrafs. Contenen text, nombres, icones, ornaments, dibuixos figuratius, fotografies, requadres, línies, trames, fons, mapes, taules i requereixen un procés d'elaboració que comença amb la documentació i l'esbós inicial i acaba amb un producte que s'ha de poder avaluar. Valero proposa fer-ho a partir d'un índex de visualitat (comprensió, estètica, iconicitat, tipografia, funcionalitat) i d'un índex d'utilitat (informació, significació i funcionalitat: aspectes lligats al contingut). La infografia sembla haver arribat al consum general de tots aquells que volen entendre o volen ajudar a fer entendre aspectes de la xarxa. A la pròxima entrada ens referirem a algunes de les eines que ens ajuden en aquesta tasca.