[741] El flux gràfic del segle

Sovint, en ensenyar llengües o fer treballar les destreses de comunicació a la universitat, ens trobem havent d'ensenyar a plasmar les idees gràficament. En primer lloc, cal trobar l'eina adequada a la xarxa (un llapis i un paper, amb tot, també serveixen), entre la gran quantitat de recursos que hi ha orientats a la creació de mapes conceptuals, o esquemes, o diagrames de flux. En segon lloc, cal decantar-se per un tipus concret de gràfic i, sobretot, fer-hi un ús consistent dels símbols o les formes utilitzats (si fem servir fletxes, que siguin iguals a tot el gràfic). En tercer lloc, cal fer un esforç de síntesi que impedeixi que el gràfic es carregui d'informació i, alhora, que no dificulti recuperar-la tota amb un simple cop d'ull. Allò més important, però, és saber per a què volem la plasmació gràfica de les idees, quin ús en farem, qui hi tindrà accés i, també, si algú l'avaluarà. Fa uns dies que es parla molt del croquis que s'ha trobat en el cas Urdangarín (estic pensant seriosament a estampar-me'l en una samarreta). Amplieu la imatge, sisplau, si encara no l'heu vist. És un croquis força net, que devia servir per aclarir les idees d'algú toixarrut de la trama Nóos que no acabava d'entendre quin era exactament el pla per evadir (presumptament) fons cap al paradís fiscal de Belize fent servir societats al regne Unit, i passant també prèviament per comptes suïssos. "¿No lo entiendes todavía? Pues te lo voy a dibujar". Des de l'angle de la plasmació gràfica de les idees, s'ha de reconèixer que el croquis del segle aprova. Ara bé: el document ha caigut a mans d'una altra mena d'avaluació impensada, la del jutge instructor del cas, que desitjaríem que no el trobés tan net, encara que sí tan clar. Esperem amb candeletes el procés i el veredicte.

[456] Guies per pensar i escriure millor

La xarxa ens ofereix tot tipus d'ajudes per tenir èxit en el nostre procés d'escriptura. Avui vull parlar breument d'una aplicació que ens dóna un cop de mà a l'hora d'explorar tot allò que es relaciona amb el tema del qual hem de parlar o escriure i que és interessant, doncs, en la fase de preproducció dels textos. És el recurs Exploratree, que ens facilita un ampli ventall de thinking guides, ni més ni menys que vint-i-cinc. Es tracta d'unes eines en forma de plantilles que ens ajuden a pensar i a tenir clares les idees abans de començar a escriure. Com passa amb la majoria d'aplicacions a la xarxa, n'hi ha prou a donar-s'hi d'alta per poder fer servir Exploratree i optar per qualsevol de les guies, la que resulti més adequada al nostre tema. Les guies s'adrecen 1) a fer aflorar les idees, 2) a resoldre problemes, 3) a explorar, 4) a analitzar i 5) a adoptar perspectives diferents davant una qüestió. Alguns exemples de guies són les següents: una clàssica guia DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), una que planteja els futurs possibles d'una qüestió, una que ajuda a anar a l'arrel d'un problema, una que permet comparar dos temes, una que ajuda a distingir entre fets i opinions, una altra que ajuda a observar un problema des de diferents angles. Altres thinking guides que trobo interessants són, per exemple, les que ajuden a analitzar una qüestió des d'allò local fins a allò més global (les thinking boxes), o la que permet analitzar els canvis que s'haurien de fer en un cas determinat, o la guia que ajuda a resoldre una qüestió des d'un punt de vista nou, no obvi. Les guies es presenten en anglès i en gal·lès, per bé que es poden emplenar en qualsevol llengua. Amb un plantejament participatiu, Exploratree ofereix a l'usuari la possibilitat de proposar guies noves. Les guies es poden compartir (treballar diverses persones al mateix projecte), sotmetre al comentari d'altres persones, desar i enviar. Un recurs interessant, sens dubte, que cal afegir a les tècniques més clàssiques per a la cerca de les idees com el brainstorming, el cub, l'estrella o l'escriptura automàtica.

[271] Tot fent servir la Viquipèdia

Els formadors i els aprenents de llengües fan un ús constant i reiterat de la Viquipèdia, una eina d'intel·ligència col·lectiva, paradigmàtica del que s'ha anomenat la filosofia web 2.0. Les possibilitats de consulta per a tots dos col·lectius són àmplies i els continguts lingüístics i de tota mena hi creixen a diari. Diversos professionals de les llengües, d'altra banda, conviden els seus aprenents a deixar-hi traça, en ple aprenentatge de llengua, sobretot amb tasques d'expressió escrita. Vull donar notícia, des d'aquí, de dues eines que ens ajuden a moure'ns per la Viquipèdia. Una és wikiAlarm, que ens permet rebre un avís quan altres persones modifiquen les pàgines de la Viquipèdia en què hem esmerçat, potser, força temps de redacció. Qualsevol alteració, per petita que sigui, ens serà notificada. La mateixa aplicació ens permet també seguir les modificacions de qualsevol article de la Viquipèdia, de manera que podem estar avisats ràpidament de tot allò que es mou en aquest espai de referència relacionat amb els temes que ens interessen. Una altra eina molt interessant és la Wikimindmap, recurs que aplica la filosofia dels mapes conceptuals de què la xarxa va plena a la Viquipèdia en diversos idiomes (hi ha també el català, entre onze llengües). La Wikimindmap ens permet navegar més fàcilment per la Viquipèdia perquè ens mostra el mapa de tots els articles que conté que es relacionen amb l'article que ens interessi. Dos recursos, doncs, per usar millor la Viquipèdia: un detector d'alteracions dels articles i el mapa conceptual d'aquesta eina sensacional creada pels internautes.

[252] Mind maps

Una de les aplicacions fascinants que ens ofereix la xarxa actualment són els mapes conceptuals. Al web en podem trobar un bon grapat (un dia hi dedicarem una entrada). Es tracta d'eines que, sens dubte, poden ser oportunes en l'aprenentatge de llengües en la mesura que col·laboren a desenvolupar les capacitats estratègiques dels aprenents o, per posar un parell d'exemples, es poden revelar molt útils en la planificació dels textos que es volen generar, o en l'agrupació lògica del lèxic de la llengua que s'aprèn. Són només dues possibles utilitzacions. Avui vull parlar de l'eina Text2MindMap, que no facilita la construcció dels mapes conceptuals clàssics en què tot parteix d'una bombolla central, sinó que es basa en una estructura jeràrquica que l'usuari prèviament construeix: l'aplicació genera de manera molt senzilla mapes conceptuals des de llistes de paraules prèviament establertes i categoritzades. El resultat és la traducció gràfica de la jerarquia en forma d'un mapa. Les possibilitats de personalització són diverses: podem modificar els colors, el tipus de lletra, el gruix de les ratlles de relació, moure els elements i, si ho desitgem, treballar a pantalla completa. Quan tinguem el mapa conceptual ben definit, podem convertir-lo en una imatge. Es tracta d'una aplicació gratuïta i d'ús immediat: en uns pocs segons es genera el primer mapa conceptual. Consulteu, si us sembla, el tutorial següent: