[699] Provisionalitat

Avui comentàvem amb una companya vicissituds laborals del professorat de llengües. Més que mai, per la crisi, el col·lectiu es troba exposat al contracte temporal, a la incertesa professional, al canvi de feines. Em permeto deixar avui a Aprendre llengües una expansió literària, un microconte que vaig escriure fa temps sobre la provisionalitat. És aquest: "Algú s'hauria d’haver adonat que Hugo Stern, l’encarregat d’estampar el segell del Departament als documents oficials, necessitava una taula. Repenjar a peu dret els fulls a les parets, plenes de grumolls d’estuc, no podia ser una alternativa. Com no ho era fer servir un raconet de la taula dels companys i generar a cada cop de canell un molestós terratrèmol; ni fer l’acció damunt el camal dels pantalons, on els errors es pagaven amb una marca inesborrable a la zona de la cuixa (“Departament de Sanitat”). Un bon dia, Hugo Stern se’n va cansar i es va muntar una taula improvisada amb dues fustes i la post d’una porta inservible que jeia abandonada en un racó del soterrani. Tot i que el Gabinet d’Imatge Corporativa no va trigar a fer-li saber que el seu era un moble il·legal, Hugo Stern no en va fer cas i, amb el pas dels dies, s’hi va començar a acostumar. Hi escampava papers; hi posava els peus quan no hi havia administrats a les dependències; hi feia una becaina, plegat de braços, després de dinar; en treia la pols amb tota cura i, naturalment, hi descarregava el segell del Departament damunt muntanyes d’impresos. Quan, al cap d’uns mesos, ja se n’havia ensenyorit, uns homes uniformats se li van presentar amb l’ordre d’endur-se la taula. I Hugo Stern, que havia acabat oblidant que aquell era un moble provisional, plorava amargament i l’agafava ben fort perquè no se l’hi enduguessin. Igual que un home aferrant-se a una vida."