[422] La formació dels formadors de llengua (2)

Al post anterior parlàvem de la formació del professorat de llengua. El nostre programa de formació interna per al període gener-juliol de 2010 s'ha basat en unes línies generals de l'entitat i ha recollit totes les iniciatives que han sorgit dels professionals del centre. L'interès que he detectat entre el professorat a participar en el programa ha estat alt. El dono a conèixer, a continuació (qualsevol comentari sobre la formació de formadors en contextos similars serà molt benvingut). Oferirem, doncs, formació sobre els aspectes següents: 1) agregadors a la xarxa, en particular la popular eina Netvibes (el sentit d'aquesta formació és clar: l'allau d'informació generada dins i fora el servei demana que el personal conegui aplicacions per a la recollida de la informació rellevant); 2) aspectes interculturals en l'aprenentatge de la llengua japonesa (el sentit de la formació és el següent: aproximar als formadors la llengua percebuda com a més distant que s'ensenya al centre); 3) realització de podcast (àudio) (amb Aviary); 4) realització de screencast (amb Jing); 5) jornada estil Pecha Kucha amb presentacions de les altres aules del Servei, és a dir, dels espais virtuals que es fan servir per a la formació: presentació de blocs docents, de blocs de secció d'idioma, del treball amb xarxes Ning, del treball amb Posterous, de l'ús de Wallwisher; del desenvolupament del marcador social del Servei de Llengües (Mr. Wong); d'exemples de programari lliure per crear exercicis en línia, etc. La jornada es concep com una iniciativa de microformació amb debat final que vol donar a conèixer el que es fa al centre; 6) formació sobre les necessitats comunicatives i lingüístiques de l'alumnat universitari, que és el públic principal del Servei; 7) formació sobre aspectes avaluatius; 8) formació sobre anàlisi crítica de diversos materials didàctics; 9) formació sobre acollida lingüística (el sentit d'aquesta formació és donar a conèixer a tot el professorat les iniciatives en aquesta línia, que només solen conèixer bé els professors de llengua catalana); 10) formació orientada a la realització d'activitats de vocabulari; 11) formació sobre la integració de llengua i continguts en l'ensenyament universitari (el sentit és donar a conèixer una de les línies de treball amb projecció de futur del Servei, la formació CLIL, relativament poc coneguda pels professionals del centre); 12) gestió dels conflictes a l'aula; 13) ús de GoogleDocs; 14) l'anglès com a lingua franca. Aquest programa de formació interna vol donar veu a un grup ampli de professionals del centre; vol divulgar espais poc coneguts (l'idioma japonès, les altres aules, l'acollida lingüística, les iniciatives CLIL...); vol conjuminar diverses modalitats de formació (microformació, tallers, xerrades amb debat, aprenentatge informal); vol donar a conèixer diversos programes o aplicacions a l'ús; vol equilibrar els aspectes de tecnologia aplicada a la formació amb altres aspectes igualment rellevants en els processos d'ensenyament-aprenentatge... I, sobretot, vol constituir un impuls cohesionador del professorat del Servei.

[421] La formació dels formadors de llengua (1)

Sovint els companys d'altres serveis lingüístics s'interessen per la formació que organitzem per als nostre professorat de llengua. A què donem prioritat? La resposta no és fàcil. Considero, per començar, que en un moment com l'actual, on el panorama educatiu és més obert (i ple de reptes!) que mai, no és tan oportú programar una formació especialitzada com una formació orientada a fer obrir els ulls sobre els mil i un aspectes canviants que es mouen davant nostre: tecnològics, pedagògics, didàctics, d'adequació al context formatiu... Aquest primer criteri em sembla fonamental; cal proporcionar formació per entendre el màxim de fenòmens que ens envolten més que no formació hiperespecialitzada que permeti entendre un sol fenomen, un producte, una línia concreta de treball. Segon criteri: considero que és el moment d'assumir decididament, des dels centres d'idiomes, que no absolutament tot allò de nou que fa el professorat ha de tenir un procés de formació formal al darrere. El desenvolupament de moltes destreses pivota, en el món professional, en l'aprenentatge autònom i en l'aprenentatge informal (certs aprenentatges tecnològics, per exemple, només es poden fer remenant la xarxa, experimentant, temptejant: depenen directament de les hores de vol). El professional ha de fer un esforç, d'altra banda, a relacionar i aplicar les seves pràctiques i aprenentatges fora el centre a la seva activitat docent, perquè són dues realitats sense transició. Per dir-ho amb un exemple: és difícil que algú pugui ser un professor 2.0 sense ser un ciutadà 2.0. Tercer criteri: penso que el centre educatiu ha de poder trobar un equilibri entre allò que convé a la institució (d'acord amb unes bones anàlisis de necessitats) i allò de què el professorat vol conversar, allò que el personal del centre desitja comunicar-se i compartir. Tinc un bon record d'unes sessions que l'any passat vam organitzar al Servei de Llengües de la UAB en què demanàvem als formadors que expliquessin "allò que sabien fer" en relació amb l'aplicació de la tecnologia a l'aula. En pocs minuts cadascú aportava alguna qüestió interessant, que funcionava bé a classe, o de la qual se sentia satisfet (recordo explicacions sobre iTunes, sobre aplicacions per generar còmics, sobre la realització de diaris d'alumnes a la xarxa, sobre xarxes semàntiques, sobre blocs docents de diversa mena, etc.). A gairebé tots els professionals els agrada explicar allò que han descobert; conèixer i donar a conèixer les bones pràctiques que es duen a terme al centre. Quart criteri: la tecnologia i les seves aplicacions a la docència han de tenir un lloc en els programes formatius, evidentment, però sense abassegar massa espai: vivim immergits en una certa febre tecnològica i és fàcil que aquest aspecte en relegui altres de fonamentals a un segon terme.