[909] Tres visions sobre els materials

La hiperabundància de recursos i de materials per aprendre llengües es pot mirar des de molts angles. Hi ha un angle positiu: hi ha molts materials fets i tenim moltes possibilitats de poder utilitzar el que algú altre ha fet (i potser ha penjat desinteressadament a la xarxa) i els aspectes que entre tots anem cobrint són cada vegada més amplis. Si busquem materials per fer treballar els pronoms febles en català tenim des d'apps fins a presentacions dipositades a Slideshare fins a vídeos. Aquesta és una mirada positiva sobre la qüestió: entre tots estem cobrint (com si es tractés de la Via Catalana) tots els racons de la geografia de l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Un segon angle d'observació ens fa veure que la hiperabundància ens exigeix una enorme capacitat de selecció, si volem dur algun dels materials o recursos al nostre entorn virtual d'aprenentatge. Aquí el docent (o l'alumne directament) tenen la responsabilitat de posar a la pràctica la competència informacional i digital i triar i triar bé, tot cercant la qualitat... i alguna cosa més. Alguna cosa més, perquè hi ha un tercer angle d'observació de la qüestió, a parer meu, que és el que em sembla més extraordinari. El fet que ja hi hagi moltes explicacions, per exemple, dels pronoms febles aquí i allà, en el món digital, a disposició de qui vulgui, exigeix al mestre no tan sols la capacitat de selecció i ús, sinó també d'aportació pròpia completament creativa i original. No té cap sentit, en efecte, fer una explicació dels pronoms febles en vídeo que segueixi el patró d'altres que ja existeixin en altres recursos lliures. És, senzillament, absurd. Mai repetir no havia estat una activitat tan sobrera. El moment és veritablement apassionant: el concepte de plagi s'eixampla i es redefineix. Fer en i amb els nous mitjans el que, a grans trets, ja està fet, té el delicte de no tenir cap valor, d'afegir soroll al món digital. El moment és apassionant, deia, perquè és l'hora dels mestres, és a dir, de les persones capaces d'aportar sempre una visió nova, única, singular, particular, no redundant, a l'explicació de qualsevol cosa. L'exigència és, doncs, extrema. Allò que caracteritza un mestre (i que farà que el seu vídeo a la xarxa sobre els pronoms febles no sigui una inútil reiteració) és una mirada irrepetible, un filtre sobre els fenòmens que explica que, agradi o no, aporta un valor afegit. El moment és extraordinari perquè ja res no té valor si no és altament sorprenent, creatiu, original, no obvi. Només sobrepassarà l'abundor el que sigui radicalment nou.

[716] Concurs de creativitat lingüística

A totes les aules de llengua s'hauria de fomentar la creativitat lingüística. A més de generar plaer, la creativitat és un factor inherent a la llengua, al seu aprenentatge amb èxit i al seu exercici quotidià. Si cada dia tenim oportunitats de ser creatius amb la llengua, ara està a punt de començar un concurs que ens ho posa molt fàcil. Ja fa mesos que vam donar notícia de la celebració de l'Any de la Paraula Viva, promogut per l'Institut d'Estudis Catalans, projecte al qual Aprendre llengües es va adherir de seguida. Ara s'estén com la pólvora una proposta de la Direcció General de Política Lingüística per celebrar-lo. Es tracta del concurs “Sigues viu, tingues paraula”, que es durà a terme a les xarxes socials Facebook i Twitter al llarg d'un mes, entre el 2 de novembre i el 2 de desembre d'enguany. L'activitat té el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística i del TERMCAT i vol visualitzar la creativitat lingüística del català. El concurs té quatre categories i l'únic requisit per participar-hi és ser seguidor de la pàgina següent de Facebook o del perfil següent de Twitter. Hi ha diverses categories: a la primera cal compartir fotografies de plaques de carrers amb noms curiosos; a la segona, inventar un embarbussament, enregistrar-lo en vídeo o àudio i compartir-lo; a la tercera, escriure un text breu en què tots els adjectius i noms siguin topònims o cognoms, i a la quarta, inventar una paraula original i divertida utilitzant els sistemes de derivació i composició propis del català. Els premis són prou interessants. No deixeu de compartir la iniciativa a Facebook i a Twitter. Si voleu més informació del concurs, aquí mateix podeu trobar-la.

[666] Llengua i creativitat

L'apunt [666] d'Aprendre llengües recull una petita expansió literària. Ahir a la interessant Jornada La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües (Linguamón - CIREL, Departament d'Ensenyament), de la qual recomano consultar la documentació, va treure el nas, només un moment, la creativitat, tan difícil d'ensenyar, d'estimular i d'avaluar (Neus Figueras ens recordava que l'avaluació mai no pot pretendre arribar a tot arreu, que té limitades les seves possibilitats, que és "l'art del possible"). Us deixo, amics i amigues, un microconte amb el cogombre com a motiu central, que vaig redactar fa cinc o sis anys i que aquests dies m'ha tornat al paladar de la memòria. No l'avalueu: és "llengua alliberada de tota responsabilitat informativa" (Steiner); és a dir, literatura. Diu així: "Un dia Jos Mitchell dinava en un restaurant de Connecticut sota l’atenta mirada d’un home vestit de fosc. Va demanar, fidel al seu costum de sempre, una amanida sense cogombre. Era tanta l’aversió que tenia al cogombre que els seus amics, espies de professió dels temps de la guerra freda, li havien tret el malnom de Jos Cucumber. Aquell dia l’home de fosc, un tal Stanley, li va retreure que en realitat no fos un espia nord-americà, sinó un de rus del contraespionatge a les ordres d’un tal Nikolai. I el tal Stanley de seguida el va convèncer de salvar la pell brindant-li la possibilitat d’aprofitar els seus contactes amb el KGB per passar dades confidencials als americans. Cucumber va acceptar la proposta sense fer escarafalls. Posteriorment, Jos Mitchell va ser enxampat diverses vegades, ara pels russos, ara pels americans (va treballar, successivament, pels agents Dostenko, Richards, Kàrpova i Jefferson). Un dia, mentre Jos Mitchell es menjava una amanida russa a Sant Petersburg i deliberava, atabalat, a quina de les dues potències havia de fer arribar uns documents que duien la llegenda top secret, es va adonar que s’estava menjant uns ralets de cogombre i, encara més, que els trobava excel·lents. I a Cucumber encara li va fer gràcia constatar que s’havia arribat a trair fins i tot a si mateix".

[628] Everything is a remix

Els amics i les amigues d'Aprendre llengües saben que fa uns dies vam engegar un wiki amb la finalitat de viure una experiència de crowdsourcing, de suma de punts de vista sobre una qüestió per intentar abocar a un senzill producte final col·laboratiu. L'objectiu és la reflexió sobre l'anomenat retalla i enganxa no pas per redimir-lo, sinó per provar de projectar-hi una mirada divergent, en part positiva o, si més no, culturalment comprensiva. Diverses persones han anat aportant observacions al wiki (moltes gràcies) i he començat a redactar uns punts provant de recollir els comentaris de tothom. El dia 20 de març es tancarà l'experiència amb l'edició d'un text breu sobre la qüestió, del qual seran col·laboradores i instigadores les diverses persones que hi han fet aportacions. Mentre donem un últim impuls al wiki (esperem la vostra participació!), no em puc estar de portar al bloc l'aportació de la companya Virgínia Castillo sobre el tema, perquè crec que pot ajudar-nos a fer un pas en la reflexió encetada. Es tracta dels dos primers vídeos del projecte basat en el crowdfunding Everything is a remix, de Kirby Ferguson, que ens aporten una interessantíssima mirada sobre la remescla creativa en els àmbits musical i cinematogràfic. No us perdeu els vídeos (he triat el primer subtitulat en portuguès i el segon, en italià) i no deixeu d'alimentar el wiki, si us suggereixen alguna aportació (segur que sí). Fins aviat.

[627] 2011, l'any de la paraula viva

Aprendre llengües se suma a la iniciativa promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes 2011, l'any de la paraula viva. Ara fa cent anys que es va crear la secció filològica de l'IEC i que moria el poeta Joan Maragall, que havia teoritzat apassionadament sobre la paraula viva. Dues concepcions sobre la paraula, la romàntica de Maragall i la de la poètica arbitrària d'Eugeni d'Ors i els seus seguidors, amb l'imprescindible impuls institucional noucentista, queden agermanades en un esplèndid centenari (1911-2011). Aprofitant el convit institucional de sumar activitats a la iniciativa, manifesto aquí l'adhesió d'aquest bloc a l'any de la paraula viva i també la del bloc Ara, aprendre llengües, des del qual, al diari Ara, escric unes breus converses atiades per l'actualitat lingüística i comunicativa que volen ser un exercici de consciència lingüística, d'aprenentatge lingüístic permanent i d'estímul de la creativitat amb la llengua. Ben poca cosa serien les llengües sense les seves dimensions creativa i lúdica, sense poder-hi mantenir un diàleg constant, diari, generador insadollable de coneixement i de plaer. Benvinguda sigui, doncs, la iniciativa de l'IEC. Seguirem amb interès els actes i les accions de suport.

[415] Per la creativitat i la innovació

Acabo de llegir el Manifest per la Creativitat i la Innovació a Europa, fruit de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació 2009, que ahir va ser lliurat pels ambaixadors de l'Any a Jose Manuel Barroso. Consta de set punts i set línies d'acció, entre els quals retrobo alguns dels elements que molts professionals dels serveis lingüístics tenim per divisa i als quals no sabríem renunciar. Vull destacar quatre dels set punts, des d'aquesta òptica. El manifest parla de “Cultivar la creativitat en un procés d’aprenentatge permanent en el qual teoria i pràctica es desenvolupin paral·lelament”, de “Convertir les escoles i les universitats en llocs on estudiants i professors es comprometin amb el pensament creatiu i l’aprenentatge per mitjà de la pràctica”, de “Transformar els llocs de treball en centres d’aprenentatge” (quina formulació més extraordinària!), de “Fomentar processos, pensaments i instruments creatius que tinguin en compte les necessitats, les emocions i les aspiracions o habilitats dels usuaris”. Entre les línies d'acció, resulta imprescindible per a nosaltres la segona, “reinventar l'educació”, que és la nostra professió actual: “Professors i estudiants han de reinventar junts les escoles i les universitats perquè l’educació prepari les persones per a la societat del coneixement. Formar de nou els professors i comprometre els pares de manera que puguin contribuir en la formació d’un sistema educatiu que desenvolupi els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per al diàleg intercultural, el pensament crític, la resolució de problemes i els projectes creatius. Posar un fort èmfasi en el disseny en l’educació a diferents nivells. Establir, a escala europea, un important esforç d’investigació i desenvolupament en educació per tal de millorar la qualitat i la creativitat en tots els nivells”. Altres línies d'acció del Manifest són “premiar la iniciativa” i “donar suport a la cultura” (“L’enfortiment de l’àmbit cultural s’ha de fomentar mitjançant programes i mecanismes nacionals i europeus dirigits a donar suport a la diversitat cultural, la independència i el diàleg intercultural”). Som aquí, amics, en els topants de la creativitat i la innovació. Observant com els professionals que ens envolten troben cada dia fórmules noves per fomentar-les i imaginant les maneres d'estendre aquests valors i estimular-los entre els companys i els col·legues.

[279] Multilingüisme i creativitat, encara

Els beneficis del multilingüisme són múltiples: no tinc cap dubte que un individu multilingüe o potser senzillament obert a les llengües té moltes possibilitats de ser una persona flexible, tolerant, dialogant, un integrant d'això que s'anomena la ciutadania democràtica. La conferència de David Marsh de dijous apuntava en la línia de relacionar el multilingüisme i la creativitat, una de les bases de la innovació. Em sembla una connexió formidable i n'estic segur que la recerca en aquesta línia acabarà demostrant que són dos fets del tot relacionables. Sembla clar que les estratègies creatives que els aprenents apliquen en l'aprenentatge lingüístic o quan proven de comunicar-se en una llengua estrangera són competències que es poden transferir a altres situacions de la vida. Vull donar una breu notícia, precisament, de la investigació que duu a terme CREAM, en ple Any de la Innovació i la Creativitat, sobre aquesta qüestió. Es tracta del projecte "The Contribution of Multilingualism to Creativity", encarregat per l'EACEA (Education, Audiovidual and Culture Executive Agency) de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea. El projecte es troba en aquest moment en fase d'avaluació. Hi participen experts de 29 països d'Europa. Llegim al web de la iniciativa: "The aim of this project is to examine and validate the contribution of multilingualism to creativity. Other important objectives of the project will be to (a) contribute to the debate launched around the 2009 European Year of Creativity and (b) provide support for a wide dissemination of the findings." Esperem aquestes dades. Els arguments per defensar el multilingüisme i, doncs, la utilitat de llengües com la catalana o altres que no gaudeixen d'una estructura estatal que els empari, poden guanyar força amb recerques com aquesta, que s'ha de completar ben aviat. Caldrà afanyar-se a fer arribar les conclusions als òrgans de govern de les universitats i, en un altre nivell, a transformar-les en missatges de consum que puguin arribar als usuaris dels serveis lingüístics amb claredat informativa i que tinguin la força de conduir més persones que mai cap a l'aprenentatge lingüístic.

[267] L'educació mata la creativitat?

Al centre educatiu on treballo hem endegat un canvi cultural complex, però que estic segur que recollirà els seus fruits. Ja ho està començant a fer. Són ja diverses les persones que han optat per un sharism organitzat (de l'altre sharism, el caòtic, el dels passadissos, el cafè o la sala de professors no cal parlar-ne; és importantíssim, és clar, però no respon a cap planificació de la gestió del coneixement) posant a disposició de tots els companys de feina coneixements ben diversos en espais adients. En aquest context Liz Streater, professora d'anglès del Servei de Llengües, m'ha enviat un vídeo fenomenal que s'adiu del tot amb una preocupació personal (també meva) i que crec que hauria de ser la preocupació de qualsevol organització educativa. I a diversos nivells (alumnes, staff). Es tracta del vídeo que recull una intervenció de Ken Robinson a les TED Conferences de l'any 2006 als EUA. Una intervenció que duu per títol “Do schools kill creativity?” El discurs de Robinson és deliciós, ple de notes d'humor (voreja el subgènere del monòleg humorístic) i ple, sobretot, d'apreciacions subtils. La idea central de Robinson és que la creativitat és essencial en l'ésser humà (tant com l'alfabetització) i que justament els sistemes educatius (tots) no fan altra cosa que liquidar-la de manera obstinada. M'agrada especialment el passatge en què Robinson parla de com és d'important no tenir por d'equivocar-se, saber assumir riscos, no renunciar a la creativitat personal. Conduint el tema cap a l'aprenentatge de llengües: les persones relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge idiomàtic sabem que la por a l'aula no ajuda gens, que assumir riscos i llançar-se és una de les claus de l'èxit en l'aprenentatge d'una llengua. Els formadors i tota la institució educativa haurien de reflexionar sobre fins a quin punt respecten i fomenten la creativitat, l'absència de por dels seus alumnes. I l'organització educativa hauria de pensar, també, és clar, si considera important o no la creativitat dels seus empleats, com l'estimula i com l'acull. Incrusto el vídeo de Robinson, en dues parts. He triat de YouTube la versió en anglès subtitulada en portuguès (hi ha també la la xarxa a versió en castellà, però de castellà ja en sabem).