[938] El treball de recerca en l'àmbit del dret

Aquests darrers dies he llegit el llibre de Rafael Escudero Alday i José García Añón Cómo se hace un trabajo de investigación en Derecho (Madrid: Catarata, 2013), un text que puc aconsellar als estudiants de dret i no tan sols als d'aquesta disciplina, perquè una bona part de les explicacions del text són vàlides per a universitaris d'altres àmbits properes (ciències socials, ciències humanes), especialment ara que el treballs de recerca són una part important dels plans d'estudi a les universitats. La mateixa col·lecció, d'altra banda, té algun títol semblant en altres matèries (la sociologia i la ciència política, per exemple). El text destaca per la claredat expositiva. Enfoca el tema des del procés i des del producte i tracta equilibradament diverses qüestions clau com aspectes de redacció del text, aspectes de presentació formal del treball de recerca (com es fa la bibliografia, les notes a peu de pàgina, quins criteris han de seguir les citacions), aspectes d'estructuració del treball o altres que es relacionen amb la progressiva definició del text. Són interessants, en aquesta línia, les reflexions sobre elecció de tema, accés a fonts d'informació i emmagatzematge de dades recollides en la primera fase del treball, la formulació d'hipòtesis en l'àmbit jurídic i l'argumentació correcta. Especialment important és la part del text dedicada al debat teòric en què s'insereix la recerca projectada, la dogmàtica jurídica. Vull destacar també la claredat en la presentació d'exemples (de fitxes, esquemes, índexs, referències bibliogràfiques, citacions...) intercalats en el text. Aprofito aquest apunt per consignar també una lectura d'aquests darrers dies, igualment relacionada amb l'àmbit del dret. Es tracta del text de Santiago Segura Munguía Frases y expressiones latinas de uso actual (Bilbao: Deusto, 2006). M'interessen des de sempre els llatinismes, i també el decantament especial d'aquest text cap als jurídics i l'annex substancial del text sobre les institucions jurídiques romanes. Bona lectura.  

[661] Comunicar ciències socials i jurídiques (4)

Les ciències socials i jurídiques es desglossen en matèries que s'expressen en llenguatges d'especialitat particulars que en alguns casos han estat força treballats. És el cas del llenguatge jurídic, per exemple. Per la mateixa naturalesa de la disciplina, en què la llengua és un component crucial i molt sensible, hi ha una gran profusió de textos de llenguatge jurídic (en català hi ha també molta tradició en aquest àmbit), de cursos que ensenyen a dominar aquest llenguatge i de descripcions d'usos lingüístics i també de gèneres de discurs. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, és ben sabut que l'àmbit del dret genera una àmplia gamma de textos molt estandarditzats (sentències, interlocutòries, querelles, demandes, actes, etc.) sense el domini dels quals els professionals de l'àmbit, senzillament, no ho són. També l'àmbit de l'economia i l'empresa, per la seva gran projecció social, té un llenguatge especialitzat molt estudiat. Facilito en aquest apunt enllaços a recursos, sobretot de l'àrea anglosaxona i generats en el context universitari, sobre aquestes dues disciplines (el dret i l'economia i l'empresa) i també sobre la sociologia i la geografia. Consulteu-los, sobretot, seguint els consells que ja he anat donant en entrades anteriors.

[642] Mantenir l'ús de la llengua

L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, formada per professionals del món jurídic, ha llançat la campanya “No canviem de llengua” per respondre a la situació de dèficit flagrant en l'ús de la llengua catalana en aquest àmbit professional. Les dades que recorda l'Associació són contundents: només un 3 % de les demandes, un 17 % de les resolucions judicials i un 16 % de les sentències que es dicten actualment a Catalunya són en català. Més de mil persones, en aquest moment, han donat suport a la campanya a Facebook. Ja fa anys que el missatge al ciutadà i a altres agents socials de no canviar de llengua és una constant. Pràcticament totes les campanyes de la Generalitat han incidit en aquesta qüestió: “El català, cosa de tots” (1982), “Depèn de vostè” (1985-1986), “Tu ets mestre” (2003), “Dóna corda al català” (2005-2007) i, singularment, la darrera, “Encomana el català” (2009-2010), enfocada centralment al manteniment de l'ús de la llengua catalana. També aquests darrers temps hem vist iniciatives enfocades a aquest objectiu, com la campanya “Si us plau, parla'm en català” de la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació Jaume Bofill, protagonitzada per nouvinguts. Vull recordar també la tasca de sensibilització dels TELP o la creació, entre altres, de materials específics per al manteniment de la llengua com l'opuscle de la Plataforma per la llengua Acull en català i ensenya'l. L'actual campanya de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia és tristament necessària i molt complexa, perquè el ciutadà, quan té relació amb la Justícia, tendeix a optar com en cap altra situació per patrons de conducta que convergeixen amb els que percep com a no problemàtics o no conflictius. I aquesta percepció, actualment, indica que allò normal i per defecte és encara fer servir el castellà. Les actituds dels ciutadans, doncs, han d'anar acompanyades d'altres que han de permetre el canvi de realitat i de percepció. Com recorda l'Associació “en aquesta tasca també hi estan implicats tots els poders públics (administracions públiques i també l’Administració de justícia), així com els operadors jurídics (jutges, fiscals, secretaris judicials, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, metges forenses, entre d’altres)”.

[250] II Concurs d'Oratòria

Ahir va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l'acte final del II Concurs d'Oratòria, emmarcat dins el XII Seminari sobre Dret i Llengua. L'acte va passar del tot desapercebut en una institució ja abocada a les vacances de Setmana Santa (queda algú?), però no vull deixar d'explicar ni que sigui molt breument aquesta experiència formativa que considero d'un gran interès en un moment com l'actual. Un moment actual en què sembla que la universitat s'hauria d'abocar a reforçar decididament les competències bàsiques dels seus alumnes, entre les quals la de comunicació, lògicament, és una de les fonamentals. El concurs d'oratòria del Servei de Llengües i la Facultat de Dret es planteja com un curs amb algunes de les unitats formatives del programa Argumenta (exposició oral, argumentació) que els alumnes inscrits han pogut seguir a distància, al llarg d'un mes, sota l'excel·lent supervisió d'un e-tutor. Al final del curs, i d'acord amb un supòsit de dret plantejat, els participants han hagut de defensar públicament una posició davant un jurat. I ho han hagut de fer, és clar, amb un discurs ben construït, solvent i persuasiu, i alhora amb una bona fonamentació jurídica. Això és tot. Però és molt. N'hi havia prou, ahir, de ser a l'acte, al qual vaig participar com a jurat, per adonar-se que la iniciativa és l'embrió d'una línia d'actuacions imprescindibles en l'àmbit universitari: una línia d'accions que ha d'ajudar el nostre alumnat a saber parlar en públic argumentadament i a defensar les seves idees: és a dir, que ha de capacitar l'alumnat per a la vida professional. I molt més: l'ha de situar en òptimes condicions per exercir una ciutadania participativa i responsable. A l'acte d'ahir vaig veure uns participants enormement motivats (hi ha una manera millor d'aprendre?); conscients de la importància del llenguatge en la vida acadèmica i professional; reflexius sobre les estratègies de retòrica i oratòria que feien servir; altament empàtics i receptius; desitjosos d'aprendre i millorar... I vaig veure en acció, també, persones que fonien en una sola activitat la llengua i els continguts, indestriablement, i que entenien a la perfecció que sense un bon domini de la llengua i la comunicació no hi ha, en realitat, contingut imaginable. El Concurs d'Oratòria ha estat, també, per segon any, una oportunitat magnífica de treball col·laboratiu entre professionals: les unitats del dinamització i de formació i autoaprenentatge del Servei de Llengües hem treballat, un cop més, conjuntament. Alguns membres del Servei de Llengües, d'altra banda, hem tingut la sort de tornar a col·laborar en plena sintonia amb els professors de la Facultat de Dret. Hem d'agrair, també, la sensibilitat i l'interès del degà de la Facultat, que va assistir a l'acte i va valorar les intervencions i l'organització, en unes emocionants paraules de cloenda.

[151] La llengua oral, suspesa (1)

La Vanguardia de dissabte, a la secció “Tendencias” dedicava una doble plana a l'expressió oral (la USTEC ens facilita un accés als textos) amb el títol prou expressiu de “Suspens en expressió oral” i el subtítol “Educadors i empleadors detecten carències de lèxic i comunicació oral en els joves”. L'autora dels escrits és Mercè Bertrán. Als qui treballem en l'àmbit universitari, aquestes afirmacions no ens sorprenen, perquè en aquest nivell educatiu no s'han pas resolt les qüestions relacionades amb el domini de la llengua oral. Diverses accions formatives que duem a terme des del Servei de Llengües de la UAB (cursos de presentacions orals en anglès; d'expressió oral, amb continguts preparatoris de caràcter virtual; cursos de manteniment de la llengua oral en diversos idiomes, etc.) s'orienten, precisament, a la llengua oral. Entre algunes de les propostes per millorar l'expressió oral que indiquen els escrits de Mercè Bertrán hi ha la dels concursos d'oratòria, que a Catalunya en aquest moment són estimulats pel Departament d'Educació i premien la capacitat oral dels estudiants en diverses llengües (català, castellà, llengües estrangeres curriculars, llengües de la immigració). Precisament, el curs passat (2007-2008) a la UAB vam engegar (sumant sinergies del Servei de Llengua i la Facultat de Dret) un primer Concurs d'Oratòria, en el marc de l'XI Seminari sobre Dret i Llengua a la UAB. Era un concurs obert a qualsevol estudiant de la UAB que es va plantejar com un curs-concurs: amb un període formatiu en els continguts relacionats amb la llengua oral formal i l'argumentació, amb el suport d'un formador expert, i amb la intervenció final dels candidats exposant un tema davant un jurat. La iniciativa va ser un èxit (els vídeos dels concursants aviat seran accessibles a Internet) i ja ens trobem preparant el concurs del 2009. Continuarem amb els textos de Mercè Bertrán a La Vanguardia, amb aquest suspens a la llengua oral.