Fa temps que tenia ganes d'escriure
unes ratlles sobre el text de Susana Llorián Entender y utilizar el
Marco común europeo de referencia desde el punto de vista del
profesor de lenguas (Madrid: Santillana, 2007). Tots els
qui treballem en relació amb l'aprenentatge de llengües vam veure
com la publicació del MECR (el 2001, el 2003 en la versió
catalana), després de deu anys de gestació del document i dècades
prèvies de pòsit fecund, canviava els paràmetres d'actuació d'institucions
formatives, gestors de la formació lingüística o professorat de
llengües. El MECR, un document de difícil digestió, era ja el lloc on molts
professionals anaven a buscar respostes que no sempre hi havia o al qual
acudien amb esquemes mentals que l'eina no sempre satisfeia. El MECR, dens i
poc transparent, ha generat alhora en els professionals desconcert i
una mena d'estranya admiració i reverència que l'ha fet veure en
molts casos com una mena de bíblia de dictats indiscutibles. El text
de Susana Llorián explica magníficament què emmarca el Marc i fa,
doncs, una funció extraordinària: fa entendre amb un gran sentit
didàctic la significació del MECR al professorat de llengües. L'obra és
un veritable exercici de mediació tan insubstituïble, a parer meu,
com algunes de les eines del Consell d'Europa que han ajudat a
manejar i aplicar el MECR (penso per exemple en el manual per
relacionar i ancorar proves de llengua amb el Marc). El text de
Llorián s'organitza en vuit parts i té sempre una entrada amable, una
explicació sòlida dels continguts que tracta cada capítol
(cadascun presenta, a més, una bibliografia) i, meravellosament, unes aplicacions
concretes del tema tractat d'una banda a la reflexió i la
pràctica del professorat i, d'una altra banda, a
la situació de l'aula. L'obra orienta sobre allò que és i no és
el MECR (no és un document curricular; no inclou inventaris d'ítems
de gramàtica, vocabulari, funcions comunicatives; no és una guia
metodològica; no és un tractat teòric; no es pot aplicar de manera
directa; no podem agafar-ne els descriptors i convertir-los en els objectius d'un curs, etc.) i en repassa els aspectes clau deixant sempre al
professorat la possibilitat de decidir, convidant-lo constantment a fer-ho. El text dedica
un capítol a la competència plurilingüe i pluricultural, un a la
dimensió horitzontal del MECR (paràmetres i categories que permeten
que els europeus concebin els processos d'aprenentatge i ús de les
llengües en els mateixos termes), un a la dimensió vertical (els nivells i el que s'hi relaciona), un a
les competències generals del MECR (com cal tractar-les?), un a les
competències comunicatives, un a les activitats comunicatives de la
llengua i les estratègies de comunicació, un darrer al disseny i
l'execució de les tasques dins i fora l'aula. Entender y utilizar el
Marco común europeo de referencia... és, des del meu punt de vista,
un text essencial per als que tenen el Marc com un document essencial.
