[44] I Jornada Interuniversitària Argumenta (1)

Després d’uns anys de funcionament del programa Argumenta i de la constatació de la seva utilitat formativa a diverses universitats, el Servei de Llengües de la UAB organitza la I Jornada Interuniversitària Argumenta. La conjuntura actual de la definició dels plans d’estudi universitaris i de la valoració de les competències bàsiques transversals d’ordre lingüístic i comunicatiu en el marc de l’EEES, fan que un producte com Argumenta tingui més vigència que mai. La Jornada s’adreça als tècnics lingüistes i al professorat dels serveis lingüístics universitaris catalans que vulguin conèixer Argumenta o explicar com hi treballen a la seva institució. La Jornada vol tenir un caràcter informatiu i formatiu alhora i potenciar l’intercanvi d’experiències relacionades amb la utilització del material en els nous escenaris que viuen les universitats catalanes. A banda la conferència inicial de Mario Rotta, sobre “L’e-tutor a l’era del web 2.0” (consulteu l'entrada 6 si voleu veure i sentir les explicacions de Mario Rotta), professor de la Universitat de Florència, especialista en educació i tecnologia, hi haurà les comunicacions següents sobre experiències d’ús d’Argumenta promogudes pels serveis lingüístics universitaris catalans: Montserrat Marigó (UPC): “Explotació i usos d’Argumenta a la UPC” (12.30 a 12.50 h); Andreu Ayats (UAB): “Modalitats d’utilització d’Argumenta a la UAB” (12.50 a 13.10 h); Fiona Kelso (UAB): “La traducció/adaptació d’Argumenta a l’anglès” (13.10 a 13.30 h); Mar Anton (UdG) i Anna Serra (UAB): “El perfil del formador d’Argumenta” (13.30 a 13.50 h); Ester Tur (UAB): “Utilitat d’Argumenta en els cursos de llengua que segueixen els programes de la Secretaria de Política Lingüística” (13.50 a 14.10 h) i Cristina Gelpí (UOC/UPF): “Utilitat d'Argumenta per a l'aprenentatge de la redacció acadèmica a la UOC” (14.10 a 14.30 h). A la tarda, després de dinar, diversos grups de treball entre els assistents provaran de concretar el futur d'Argumenta (per si us pot interessar, fa uns mesos apuntava algunes de les línies de futur d'Argumenta, i feia una mirada de balanç en un article a Llengua i Ús).

[43] Mediació lingüística (i 2)

La mediació lingüística és una de les manifestacions de la competència lingüística comunicativa de les persones. Llegim al Marc europeu comú de referència...: "Tant en la recepció com en la producció, les activitats escrites i/o orals de mediació permeten la comunicació entre persones que no són capaces de comunicar-se directament per les raons que sigui. La traducció o la interpretació, una paràfrasi, un resum o una anotació subministra a un tercer una (re)formulació d'un text al qual aquest tercer no té, en principi, un accés directe. Les activitats de mediació de tipus lingüístic, que (re)processen un text ja existent, tenen un paper considerable en el funcionament lingüístic de normal de les nostres societats." (p. 33). La mediació s'associa a estratègies de planificació (desplegar els coneixements previs, localitzar els recursos, preparar glossaris, tenir en compte les necessitats de l'interlocutor); d'execució (anticipar, omplir buits, advertir les possibilitats i les equivalències); d'avaluació (comprovar la congruència dels dos textos, comprovar la coherència dels usos) i de reparació. En el context actual, en què les persones ja no aspiren, com a aprenents de llengües, a la near native competence, i en què són cada cop més valorades les possibilitats d'intercomunicació respectuoses amb la diversitat lingüística (fins i tot assumint l'existència d'algunes pèrdues d'informació), la capacitat de mediació lingüística es revela decisiva per escurçar les llacunes comunicatives. Les actuacions basades en qualsevol forma de voluntariat lingüístic, d'altra banda, tan actuals, també requereixen una bona capacitat de mediació lingüística.