[621] Escriure a la xarxa: la correcció

Llegeixo al web d'ESCACC (la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació) que el diari The Washington Post ha activat un sistema perquè les persones que el llegeixen puguin fer arribar ràpidament esmenes als textos publicats. Es tracta d'un formulari en línia que apareix al costat dels textos informatius. La idea és senzilla, i diversos mitjans a la xarxa i institucions podrien aplicar-la immediatament per millorar la qualitat dels seus escrits. Allò que em sembla més rellevant no és tant la pràctica en si mateixa, amb tot (fins ara el diari atenia les esmenes per telèfon o per correu), com els pressupòsits que hi ha al darrere: escriure a la xarxa és fer-ho en un mitjà altament volàtil, fràgil, trencadís, provisional, fugisser, on la incorrecció lingüística clàssica del text escrit imprès i fins i tot la imprecisió informativa i conceptual, es poden produir amb una relativa facilitat: l'allau de mirades que propicia la xarxa sobre els escrits, d'altra banda, és una baula més del procés de concreció o definició d'un text, que permet millorar-lo. Assumir que els textos són simples punts de partida perfectibles i donar veu (fàcilment: el formulari és al costat de cada notícia, aquest és un aspecte clau de la proposta) a la millora, com un pas més del procés, crec que és entendre una mica més bé com s'escriu a la xarxa. Ja no és actual, des del meu punt de vista, anar a caçar els errors lingüístics d'un diari o d'un mitjà a Internet i dur-ne els correctors, si es pot, a la picota en cartes al director, per exemple. Llegir a la xarxa vol dir tenir molta més tolerància a l'error que abans i poder exercir activament, sense gaires escarafalls, la complicitat en la seva reparació. Una reparació que perd els límits. The Washington Post no vol saber només l'esmena del text en qüestió, sinó que aprofita l'avinentesa per interessar-se per com millorar les futures notícies sobre el tema. Amb això no justifico, és clar, situacions d'incompetència lingüística flagrant, que els lectors no tenim perquè suplir amb les nostres aportacions. [Font de la imatge.]

[307] Diaris per aprendre llengües

Un company em dóna notícia d'un web que em fascina. Ja sé que a Internet hi ha tota mena de coses com aquesta, i que dia a dia hem d'anar posant a lloc la nostra capacitat de sorpresa, però què hi voleu fer. Es tracta de Newseum, un recurs fenomenal que ens permet cercar per països les cobertes de centenars de diaris. Les aplicacions a l'aula poden ser múltiples, però indubtablement pot ser un bon recurs per treballar aspectes de competència intercultural i de literacitat crítica. Els de competència intercultural: notícies d'abast global poden ser tractades des del filtre de les diverses cultures (estic segur que la cerca de diaris de països culturalment molt diferenciats pot donar un rendiment per treballar aquests aspectes clau actualment en l'ensenyament de llengua). Literacitat crítica: aquest recurs ens permet fer una mirada ràpida a diaris de signes ideològics ben diferents a fi de conscienciar els estudiants del fet que els textos tenen sempre ideologia, i a fi de poder-los facilitar eines per rastrejar aquesta ideologia. Són els aspectes de què fa uns dies Daniel Cassany ens parlava en la seva visita al Servei de Llengües de la UAB, mentre constatava que diverses experimentacions demostraven que molts joves no semblaven tenir la capacitat de llegir rere les línies, de distingir entre textos produïts des de visions del món o tendències del tot oposades. Una eina, doncs, Newseum, que ens pot posar al davant dels ulls, en pocs clics, òrgans de premsa que revelin mirades sobre el món fetes de de diverses cultures o des de diverses ideologies. Hi experimentarem.