[237] Motivar els formadors de llengua

Fa uns dies parlàvem de les estratègies per a la motivació dels aprenents de llengües. Ho fèiem a partir de la traducció catalana promoguda per Isidor Marí del text fenomenal de Zoltán Dörnyei, Estratègies de motivació a l'aula de llengües (llegiu les entrades 217 i 218 d'Aprendre llengües). L'ensenyament-aprenentatge d'idiomes, amb tot, necessita que un altre dels seus agents clau, el formador, també tingui (i mantingui) un nivell de motivació alt. La comesa no és fàcil: la capacitat d'automotivar-se (Dörnyei s'hi refereix també parlant dels aprenents) o la resistència física i psicològica són fonamentals en una activitat de desgast com la docència. I, encara, si m'apureu, fins i tot la capacitat d'això que ara s'anomena resiliència pot arribar a ser decisiva en aquest col·lectiu. L'organització ha d'assumir, també, les seves responsabilitats en relació amb aquesta motivació. La motivació del formador s'incrementa si pot disposar d'unes bones condicions laborals i una bona infraestructura (els canons a les aules, per exemple, al nostre centre, han augmentat clarament la motivació d'alguns docents); si el centre té clarament establerts els seus procediments d'actuació i identificades les funcions de les persones i es respecten amb cura; si s'han establert una missió, una visió i uns objectius de futur clars i compartits; si les persones que dirigeixen (en el sentit més elemental de la paraula: les que, des de la seva responsabilitat, són capaces d'apuntar camins) estableixen criteris generals, gestionen amb compte i amb sensibilitat les excepcions, valoren les persones de què son responsables en allò que són i poden aportar (saber fer docent, capacitat d'innovació, visió de futur, etc.) a la institució... El servei lingüístic que sap motivar i té motivada la seva plantilla neda ja en un got mig ple: moltes problemàtiques tan enutjoses com accessòries del dia a dia professional s'esvaeixen de cop, perquè la realitat es mira des d'un filtre positiu. La motivació, però, s'ha de cultivar. Els responsables de l'entitat han de saber caçar les inquietuds del seu personal (fins i tot les que semblen desconnectades dels interessos aparents del centre i excèntriques; fins i tot, és clar, les que formen part de les identitats digitals dels treballadors), recollir-ne (anava a dir collir-ne) amb una cura extraordinària els projectes i idees i edificar-hi inevitablement una part del present i el futur del centre. Vet aquí el programa, doncs: caçar inquietuds; recollir i conduir les idees dels qui miren més enllà i saber no defraudar-les (tot un repte d'encaix dins els objectius de l'empresa). Sense motivació només hi ha estancament, continuisme, mirades cap enlloc. Sense motivació (ho diu la paraula) no hi ha moviment.

[236] Suport a la implantació del Portfolio

Llegim a la xarxa aquesta entrevista de 2008 a David Little (reconegut expert en l'aprenentatge autònom de llengües i l'ús de les noves tecnologies en aprenentatge de segones llengües) sobre el Portfolio europeu de les llengües. Com no podia ser d'altra manera, posa les coses a lloc: jerarquitza tres esgalons en el procés d'aprenentatge d'una llengua: aprendre (l'autèntic centre de tot), ensenyar i, en darrer terme, avaluar (“...you can’t actually teach another person a language; you’ve got to create the conditions and the framework within which people can learn a language. So learning is always bigger than anything teachers can do. And that is one of the reasons why it’s put before teaching and of course by putting teaching before assessment the title of the framework is implying that learning is something always bigger than anything teachers can do, and that assessment is something that follows learning and teaching...”). Em semblen interessants les seves constatacions sobre el repte que representa fer servir el PEL i les resistències amb què topa la implantació d'aquesta eina (que té, amb tot, bona acceptació en alguns contextos), la qual ha de fer encara molt de camí i necessita els currículums adequats on inserir-se. En ple debat, als centres d'idiomes universitaris, sobre l'autonomia de l'aprenent i el temps que demana al professorat de llengües gestionar l'autonomia de l'aprenentatge de l'estudiant, les paraules de Little ens ajuden a fer veure que el foment de l'autonomia, amb el PEL per exemple, no ha de passar necessàriament per un increment de feina del formador (que vulgui, per exemple, corregir tots els textos que genera l'aprenent). És imprescindible, per afavorir la utilització del PEL als centres d'idiomes, l'obra de Little, Perclová i altres autors Préparer les enseignants à l'utilisation du Portfolio européen des langues (arguments, matériels et ressources). En recomano la lectura, així com diversos punts de vista de Little sobre el PEL en aquest vídeo.